Enguany és l’Any Brossa. Un dels poetes catalans i europeus més importants de la segona meitat del segle XX. I, juntament amb Miró, Sert, Foix, Dalí i Tàpies, un dels referents indiscutibles de l’avantguarda catalana. Coincidint amb el Centenari del seu naixement, el 19 de gener del 2019, la Fundació Joan Brossa, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, van decidir impulsar tot un seguit d’iniciatives per celebrar una Commemoració amb l’objectiu de donar a conèixer la seva obra. Estudiar-la, reeditar els seus llibres, representar la seva poesia escènica, amb la complicitat i el suport de moltes institucions públiques i privades de tot el país.
La Universitat de Lleida, des de la Unitat de Biblioteca i Documentació, hi ha volgut participar amb aquesta exposició que us convidem a visitar; on descobrireu el món màgic d’en Brossa, un poeta de la modernitat, un transgressor del llenguatge, de les formes convencionals i un autèntic artista de tots els temps. Sense límit i sense fronteres.
Passeu i gaudiu-la
Un viatge fantàstic pels camins de la transgressió on les fronteres es trenquen fins a fer-les inexistents. Inimaginables.
Imaginem la metamorfosi dels caràcters del nom del poeta en el seu propi “jo”, tot disfressant-lo en l’escenari imaginari que perdura durant tot l’any 2019.
El més màgic és percebre que, dins el seu propi nom, hi apareixen les xifres del centenari del seu naixement.
Aprendre amb Joan Brossa per Brossa és un proletari rebel (Pere Gimferrer)
L’obra de Joan Brossa és una visió sostinguda sobre la vida dels homes (Robert S. Lubar. Institute of Fine Arts. New York University)
Brossa és un gran poeta realista, perquè els seus poemes no inventen la realitat, escriuen el que de poètic troba en ella (Carmen Valcárcel Rivera)
Joan Brossa neix al carrer de Wagner (l'actual General Mitre) de la ciutat de Barcelona, el 19 de gener de 1919. El pare era gravador de bronze i d’ell n’admira l’habilitat manual per dibuixar i per construir objectes. A la guerra civil, la República cridà la lleva de Brossa. Fou traslladat a Baldomar, al Montsec, en el front de Lleida. (...) la guerra acabà molt aviat per ell, ja que fou ferit en un ull, com explica al poema “La batalla del Segre o la segona naixença”. De resultes d’aquest fet li quedà una cataracta traumàtica per tota la vida. L’únic que li interessava era continuar l’evolució literària que havia iniciat de la mà d’Enric Tormo, un impressor que va conèixer a Salamanca. I aquesta cadena que començà amb Tormo, continuà amb el pintor Manuel Viusà i acabà amb Josep Vicenç Foix. Quan Brossa anà a veure'l, li ensenyà una llibreta amb imatges hipnagògiques i Foix li recomanà que estudiés català perquè feia faltes d'ortografia i que fes sonets per tal d'adquirir un domini del llenguatge.
Imatge: escritores.org
Els records més vius de la infantesa corresponen a episodis vinculats als Reis i a les joguines. Es destaca per sobre d’altres l’arribada a casa de la capsa de jocs de taula d’Agapito Borràs, com a pagament en espècies d’un deute per uns gravats al pare. D’altres records especials corresponen a les revetlles de Sant Joan, que era festa grossa a casa seva.
Imatge: Fundació Joan Brossa
Imatge.: Amazon.es
La primera obra escrita per Brossa és una descripció del Front de Lleida durant la Guerra Civil que va ser publicada al butlletí de la 30a divisió. El 1950, el poeta rememorà les seves vivències de la guerra en un llibre breu anomenat, justament, 30a Divisió, inclòs al volum Ball de sang, publicat el 1982.
Biblioteca de Cappont 
+34 973 00 35 12 
bibcc@sbd.udl.cat
