La primera central hidroelèctrica es va construir l’any 1880 a Northumberland, a Gran Bretanya.
La central hidroelèctrica, no deixa de ser una evolució de l’antic molí d’aigua. Aquesta central, genera electricitat a partir de l’energia hidràulica.
El funcionament d’una central és ben senzill, consisteix en convertir l’energia potencial que té una massa d’aigua com a conseqüència d’un desnivell. L’aigua, en la caiguda entre els dos nivells, va a parar a una turbina hidràulica, transformant així l’energia potencial, en mecànica pel moviment de la turbina, i aquesta és transformada en energia elèctrica gràcies a uns alternadors.
La gran central d’Itaipú, propietat de Brasil i Paraguai, per mitjà d’una presa, aprofita l’aigua del riu Paranà. L’any 2008 va generar suficient electricitat per abastir el món durant dos dies.
La nit de dimarts, dia 10 de novembre de l’any 2009, una apagada elèctrica va afectar el 40% de Brasil i el 90% de Paraguai. La manca de servei elèctric va durar una mitja hora degut a un problema originat a Itaipú, la represa hidroelèctrica més gran del món.
No hi ha dubte que la construcció d’una gran central hidroelèctrica representa un impacte paisatgístic.
Hem de considerar també les centrals hidroelèctriques mareomotrius que aprofiten el flux i reflux de les marees.
La paraula “hidràulica” prové del grec “hydraulikós” que, al seu torn, té l’origen en “hydraulos” (tub d’aigua), paraula que es composa de dues: “hydor” (aigua) i “aulos” (tub)
Imatge per MottaW CC BY-SA
Construcció: 1912
Producció: 4.000Kw
3 turbines Francis d’eix horitzontal
Imatge per Isidre blanc CC BY-SA
Construcció: 1912/1914
Producció: 26.000 Kw
5 grups amb turbines Pelton
La central de Capdella està equipada amb 5 grups formats per una turbina Pelton i alternador, amb una potència total de 26.000 kW. Encara funcionen diàriament.
Es calculà que les reserves d’aigua que contenien els estanys de la vall Fosca, equivalien a 50 milions de m3 d’aigua, equivalen a 50 Camps Nous plens fins a dalt.
A les obres de la central hidroelèctrica de Capdella hi van participar més de 4000 treballadors, els quals provenien principalment de Múrcia, Andalusia, Itàlia i fins i tot n’hi havia de Turquia, així com autòctons de la vall. Aquests eren dirigits per enginyers suïssos ja que no hi havia personal qualificat per a la direcció d’aquests tipus d’obres.
Vegeu el documental La gran aventura de La Canadenca
Imatge per Kippelboy CC BY
Construcció: 1915/1919
Producció: 17.500 Kw
3 grups amb turbines tipus Pelton
Imatge per Mikipons CC BY-SA
Construcció: 1928/1930
Producció: 8.000Kw
2 turbines Francis d’eix vertical
La presa fou una de les primeres de planta corba i, en el seu moment, la més alta d’Europa, amb 101,57m d’altura màxima sobre la base.
L’embassament ocupa 624ha i 112.600.000m3 de capacitat.
L’aspecte tècnic de més difícil solució fou el de les filtracions de l’aigua del pantà. Un subsòl format per dolomites, calcàries poroses, feia que l’aigua s’escolés amb unes pèrdues que l’any 1925 eren de 14,46m3.
La solució la va trobar el geòleg Maurice Lugeon, proposant barrar el pas de l’aigua fent una pantalla impermeable a base d’injeccions de carbonissa, sorra i ciment a pressió.
(Camarasa, de Dolors Domingo Rúbies Edit. Cossetània - Col·lecció La Creu de Terme)
Imatge per Isidre blanc CC BY-SA
Construcció: 1917/1920
Producció: 56.000 Kw
4 turbines Francis d’eix vertical
218.000 m3 de formigó
Pedra natural per donar consistència i abaratir-ne el cost
Execució presa: novembre 1917 / setembre 1920
Comportes de la presa: abril 1920 / gener 1924
Per aconseguir-ho, es va haver de construir:
Algunes màquines, com les grans excavadores, procedien de les obres del canal de Panamà.
Molts dels materials i maquinària necessaris per l’obra van arribar fins a Balaguer amb el tren de la “Sucrera de Menarguens” i fins a l’obra amb els famosos trens Renard.
L’any 1918 es va edificar el pont d’accés a la central amb material reaprofitat del ferrocarril de Sarrià.
Presa:
N'hi ha de tres tipus en funció de la seva estructura:
Sobreeixidors
Destructors d'energia
Bàsicament trobem dos tipus de destructors d'energia:
Preses d'aigua i conduccions
L'alimentació de l'aigua a les turbines es fa a través d'un sistema complex de canalitzacions.
La potència de les centrals hidroelèctriques del Segre, segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Ebre (CHE) és la següent:
Centrals conca Noguera Pallaresa .......... 1.085.660 KW
Centrals conca Noguera Ribagorçana ..... 420.164 KW
Centrals conca riu Segre .......................... 145.078 KW
TOTAL ............. 1.650.902 KW
Conseqüències immediates:
Conseqüències a llarg termini:
Empreses i institucions econòmiques contemporànies a les terres de Lleida, 1850-1990, edició a cura de Enric Vicedo Rius
Imatge per Xaf CC BY-NC 2.0
Construcció: 1912/1916
Producció: 28.000Kw
4 turbines dobles Francis amb eix horitzontal
Més informació: La central hidroelèctrica
Imatge per Gustau Erill i Pinyot CC BY-SA
Construcció: 1930/1931
Producció: 23.000Kw
2 turbines Francis d’eix vertical
Imatge per Pinilla i Campoamor, Manuel 1881-1962 CC BY-NC-ND
Construcció: 1917/1920
Producció: 16.000 Kw
4 grups amb turbines tipus Francis
Imatge per Jo mateix
Construcció: 1912/1914
Producció: 36.000Kw
4 turbines Francis d’eix vertical
La resclosa: 800m aigües amunt del pont del ferrocarril
Llargària de 387m per una alçària de 6m
Inclou 6 comportes
Capacitat de desguàs: 1.000 m3/s
Amb la compra d’una banda de les concessions a la Noguera Pallaresa i de l’altra, les que detenia al Segre la companyia Saltos del Segre, la Canadenca duria a terme el salt de Seròs. El salt, alimentat pel canal del mateix nom, constituí per l’època, desembre de 1912, una obra gairebé inimaginable al nostre país. El salt es va concebre per una producció de l’ordre dels 59.000 kWh. S’inicia amb la desviació que es fa de les aigües del Segre, a uns 800m aigües amunt de la ciutat de Lleida. Les obres començaren el 30 de novembre de 1912. Dos anys després la potent planta hidroelèctrica del Segrià es posava en funcionament.
Llorenç Sánchez Vilanova. L'Aventura de l'aigua : cent anys dels primers projectes hidràulics de Lleida