Skip to Main Content

Quan Lleida va il·luminar Barcelona: les centrals hidroelèctriques: Les centrals hidroelèctriques

Introducció

La primera central hidroelèctrica es va construir l’any 1880 a Northumberland, a Gran Bretanya.

La central hidroelèctrica, no deixa de ser una evolució de l’antic molí d’aigua. Aquesta central, genera electricitat a partir de l’energia hidràulica.

El funcionament d’una central és ben senzill, consisteix en convertir l’energia potencial que té una massa d’aigua com a conseqüència d’un desnivell. L’aigua, en la caiguda entre els dos nivells, va a parar a una turbina hidràulica, transformant així l’energia potencial, en mecànica pel moviment de la turbina, i aquesta és transformada en energia elèctrica gràcies a uns alternadors.

La gran central d’Itaipú, propietat de Brasil i Paraguai, per mitjà d’una presa, aprofita l’aigua del riu Paranà. L’any 2008 va generar suficient electricitat per abastir el món durant dos dies.

La nit de dimarts, dia 10 de novembre de l’any 2009, una apagada elèctrica va afectar el 40% de Brasil i el 90% de Paraguai. La manca de servei elèctric va durar una mitja hora degut a un problema originat a Itaipú, la represa hidroelèctrica més gran del món.

No hi ha dubte que la construcció d’una gran central hidroelèctrica representa un impacte paisatgístic.

Segons el tipus d’aprofitament que fan de l’aigua, les podem classificar en:

  • Centrals de fil d’aigua o aigua fluent: utilitzen el flux d’un riu per generar electricitat. ƒ
  • Centrals d’embassament: fan servir un embassament per a reservar aigua, podent generar així electricitat tot l’any graduant les reserves d’aigües que es fa circular per les turbines. ƒ
  • Centrals d’acumulació por bombeig: també conegudes com a centrals reversibles. Són aquelles que disposen sempre d’una mateixa quantitat d’aigua entre dos estanys o embassaments, les quals generen electricitat en hores de més demanda i bombegen l’aigua en hores de poca demanda. ƒ

Hem de considerar també les centrals hidroelèctriques mareomotrius que aprofiten el flux i reflux de les marees.

La paraula "hidràulica"

La paraula “hidràulica” prové del grec “hydraulikós” que, al seu torn, té l’origen en “hydraulos” (tub d’aigua), paraula que es composa de dues: “hydor” (aigua) i “aulos” (tub)

Central de Sossís

Imatge per MottaW CC BY-SA

Construcció: 1912

Producció: 4.000Kw

3 turbines Francis d’eix horitzontal

Central de Capdella

Imatge per Isidre blanc CC BY-SA

Construcció: 1912/1914

Producció: 26.000 Kw

5 grups amb turbines Pelton

La central de Capdella està equipada amb 5 grups formats per una turbina Pelton i alternador, amb una potència total de 26.000 kW. Encara funcionen diàriament.

Font: Museu Hidroelèctric de Capdella

Es calculà que les reserves d’aigua que contenien els estanys de la vall Fosca, equivalien a 50 milions de m3 d’aigua, equivalen a 50 Camps Nous plens fins a dalt.

A les obres de la central hidroelèctrica de Capdella hi van participar més de 4000 treballadors, els quals provenien principalment de Múrcia, Andalusia, Itàlia i fins i tot n’hi havia de Turquia, així com autòctons de la vall. Aquests eren dirigits per enginyers suïssos ja que no hi havia personal qualificat per a la direcció d’aquests tipus d’obres.

Vegeu el documental La gran aventura de La Canadenca

Central de Molinos

Imatge per Kippelboy CC BY

Construcció: 1915/1919

Producció: 17.500 Kw

3 grups amb turbines tipus Pelton

Central de Sant Llorenç de Montgai

Imatge per Mikipons CC BY-SA

Construcció: 1928/1930

Producció: 8.000Kw

2 turbines Francis d’eix vertical

Central de Terradets

Imatge per mayodel68

Construcció: 1931/1935

Producció: 26.000Kw

2 Turbines Francis d’eix vertical

Central de Camarasa

La presa fou una de les primeres de planta corba i, en el seu moment, la més alta d’Europa, amb 101,57m d’altura màxima sobre la base.

L’embassament ocupa 624ha i 112.600.000m3 de capacitat.

L’aspecte tècnic de més difícil solució fou el de les filtracions de l’aigua del pantà. Un subsòl format per dolomites, calcàries poroses, feia que l’aigua s’escolés amb unes pèrdues que l’any 1925 eren de 14,46m3.

La solució la va trobar el geòleg Maurice Lugeon, proposant barrar el pas de l’aigua fent una pantalla impermeable a base d’injeccions de carbonissa, sorra i ciment a pressió.

(Camarasa, de Dolors Domingo Rúbies Edit. Cossetània - Col·lecció La Creu de Terme)

Imatge per Isidre blanc CC BY-SA

Construcció: 1917/1920

Producció: 56.000 Kw

4 turbines Francis d’eix vertical

218.000 m3 de formigó

Pedra natural per donar consistència i abaratir-ne el cost

Execució presa: novembre 1917 / setembre 1920

Comportes de la presa: abril 1920 / gener 1924

Per aconseguir-ho, es va haver de construir:

  • la carretera des de Balaguer fins a Camarasa
  • la carretera entre Camarasa i els Dos Rius pel marge esquerre del Segre
  • Un funicular per poder remuntar les càrregues
  • trams de ferrocarril de via estreta amb locomotores de transport

Algunes màquines, com les grans excavadores, procedien de les obres del canal de Panamà.

Molts dels materials i maquinària necessaris per l’obra van arribar fins a Balaguer amb el tren de la “Sucrera de Menarguens” i fins a l’obra amb els famosos trens Renard.

L’any 1918 es va edificar el pont d’accés a la central amb material reaprofitat del ferrocarril de Sarrià.

Components principals d'una central hidroelèctrica

Presa:

N'hi ha de tres tipus en funció de la seva estructura: 

  • Presa de gravetat 
  • Presa de volta 
  • Presa de contraforts

Sobreeixidors

Destructors d'energia

Bàsicament trobem dos tipus de destructors d'energia:

  • Les dents o prismes de fonament
  • Els deflectors de salt d'esquí

Preses d'aigua i conduccions

L'alimentació de l'aigua a les turbines es fa a través d'un sistema complex de canalitzacions.

La potència de les centrals

La potència de les centrals hidroelèctriques del Segre, segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Ebre (CHE) és la següent:

Centrals conca Noguera Pallaresa .......... 1.085.660 KW

Centrals conca Noguera Ribagorçana ..... 420.164 KW

Centrals conca riu Segre .......................... 145.078 KW

TOTAL ............. 1.650.902 KW

Incidència de la indústria hidroelèctrica

Conseqüències immediates:

  1. Millora de les comunicacions
  2. Augment demogràfic 
  3. Transformacions econòmiques

Conseqüències a llarg termini:

  1. Transformació de terres de secà en terres de regadiu
  2. Disponibilitat d’energia elèctrica
  3. Abastament d’aigua potable 
  4. Naixement de nous nuclis de població 
  5. Expropiació de terres 
  6. Desaparició dels raiers 
  7. Artificialitat del creixement econòmic

Empreses i institucions econòmiques contemporànies a les terres de Lleida, 1850-1990, edició a cura de Enric Vicedo Rius

Impacte ambiental de les centrals hidroelèctriques

  • Submergeix terrenys i desplaça els habitants de les zones negades.
  • Altera el territori reduint-hi la biodiversitat. 
  • Modifica i limita el cicle de vida de la fauna. 
  • Dificulta la navegació fluvial i el transport de materials aigües avall (nutrients i sediments, com ara llims i argiles). 
  • Disminueix el cabal dels rius i modifica el nivell de les capes freàtiques, la composició de l'aigua embassada i el microclima. 
  • Incrementa la pèrdua d'aigua per evaporació en superfície, la qual cosa també produeix canvis locals en les característiques atmosfèriques.
  • Possible alteració de l’activitat tectònica

Central de Talarn

Imatge per Xaf CC BY-NC 2.0

Construcció: 1912/1916

Producció: 28.000Kw

4 turbines dobles Francis amb eix horitzontal

Més informació: La central hidroelèctrica

 

Central de Gavet

Imatge per Gustau Erill i Pinyot CC BY-SA

Construcció: 1930/1931

Producció: 23.000Kw

2 turbines Francis d’eix vertical

Central La Pobla de Segur

Imatge per Pinilla i Campoamor, Manuel 1881-1962 CC BY-NC-ND

Construcció: 1917/1920

Producció: 16.000 Kw

4 grups amb turbines tipus Francis

Central de Seròs

Imatge per Jo mateix

Construcció: 1912/1914

Producció: 36.000Kw

4 turbines Francis d’eix vertical

La resclosa: 800m aigües amunt del pont del ferrocarril

Llargària de 387m per una alçària de 6m

Inclou 6 comportes

Capacitat de desguàs: 1.000 m3/s

Amb la compra d’una banda de les concessions a la Noguera Pallaresa i de l’altra, les que detenia al Segre la companyia Saltos del Segre, la Canadenca duria a terme el salt de Seròs. El salt, alimentat pel canal del mateix nom, constituí per l’època, desembre de 1912, una obra gairebé inimaginable al nostre país. El salt es va concebre per una producció de l’ordre dels 59.000 kWh. S’inicia amb la desviació que es fa de les aigües del Segre, a uns 800m aigües amunt de la ciutat de Lleida. Les obres començaren el 30 de novembre de 1912. Dos anys després la potent planta hidroelèctrica del Segrià es posava en funcionament.

Llorenç Sánchez Vilanova. L'Aventura de l'aigua : cent anys dels primers projectes hidràulics de Lleida

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons