Skip to main content

Escoles rurals: un món d'aprenentatge: Què entenem per escoles rurals?

L'escola rural

L’escola rural, l’escola de les tres “P”: Petita, de Poble i Pública, és una escola arrelada al territori, que dóna vida al municipi, que a vegades n’és el pal de paller i/o dinamitzadora d’una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats, persones, i que és motiu de trobada i aprenentatge.

(Secretariat d’Escola Rural de Catalunya)

L’escola rural és una escola amb una o diverses aules multigrau. Entenem aula multigrau com una estructura organitzativa de classe heterogènia pel que fa a l’edat dels alumnes.

Les escoles rurals i les ZER (zona escolar rural) es regeixen per la Llei d’Educació de Catalunya i per un seguit de decrets, ordres i resolucions que determinen aspectes concrets del seu funcionament.

L’escola rural, lluny de ser una institució anquilosada, reuneix les condicions per a convertir-se en un veritable laboratori de renovació escolar.

(Francesco Tonucci)

Els mestres no som gent d’arribada, els mestres som gent que fem camí.

(Pilar Benejam. Cerdanyola 2008)

L’escola rural no sempre ha estat ben entesa. Ha viscut moments de menyspreu i d’altres de mitificació. Tampoc no s’ha tingut ben clar si es tracta d’una escola amb entitat o amb identitat pròpia, o bé d’una escola amb un entorn rural. Tot això, més que el fet que les comarques de Lleida siguin de tota Catalunya les que tenen més presència d’escoles anomenades rurals i que un grup d’investigació de la Universitat de Lleida investigui en aquesta línia, allò que ens va motivar a centrar les III Conversacions Pedagògiques de la Fundació Santa Maria a Lleida va ser la voluntat de profunditzar sobre la situació passada i actual de l’escola rural.

(Núria Llevot Calvet i Jordi Garreta Bochaca Lleida 15 de setembre de 2008

El Programa d'estudis i innovació de l'escola rural

Característiques de l'escola rural

(a partir del llibre Estrategias y recursos didácticos de la Escuela Rural. Roser Boix)

Singularitat

Organització espaial

Autonomia

Grup-classe heterogeni

Temps flexible

Aconfessionalitat

Material didàctic

Manifest en favor de les zones escolars rurals (ZER)

La ZER és molt més que compartir mestres itinerants especialistes, és tot un Projecte Educatiu comú que té la seva força en el treball d’equip que coordina, sota criteris organitzatius i pedagògics, l’ensenyament-aprenentatge a les nostres escoles.

No entenem que un model educatiu que funciona, que dóna bons resultats, que pot ser referent per d’altres realitats i que ha cohesionat territori, es vulgui “desmuntar” quan se sap perfectament que, sense els recursos humans i la capacitat de liderar de la ZER amb pes i autonomia, serà ben difícil mantenir l’excel·lència i la innovació educativa. Fins ara, tothom qui ha apostat i ha cregut en aquest model educatiu ha tingut la satisfacció de la feina ben feta. El personal de les escoles, comunitat educativa, hi seguim apostant; podem seguir comptant com fins ara, amb les persones del departament d’Educació? Ens agradaria pensar que sí.

Esperem que les nostres reflexions no caiguin en un sac buit i simplement s’arxivin enmig de l’allau de respostes fruit del malestar col·lectiu dins del sistema educatiu i que l’escola pública i rural pugui tenir de nou, l’oportunitat de continuar creixent i construint conjuntament (com hem fet fins ara) la millor educació pels xiquets i xiquetes de les Zones Escolars Rurals de Catalunya.

L’Elogi del Poble

(...) Jo no ho puc creure que l’últim terme del progrés humà siguin aquestes grans aglomeracions que en diem ciutats; i que la seva organització definitiva siguin aquests grans establiments de la industria on els treballadors són en confós ramat, esclaus de la roda d’una sola màquina gegant; aquests trens de ferrocarril i aquestes monstruoses naus transatlàntiques que duen la gent com a moltons de l’una banda a l’altra del món; aquests formiguers dels col·legis, hospicis, teatres i places públiques, on els nins i els homes són educats, assistits o divertits en promiscuïtat tumultuosa; aquests exercits on els fills de cada mare són llençats en fileres uniformades a destruir-se.

(J. Maragall: L’Elogi del Poble)

L'Escola rural a Catalunya : primeres Jornades

Segones Jornades

Terceres Jornades

Quartes Jornades

Diferències entre les escoles de la mateixa Z.E.R (any 1999)

Esterri d’Àneu: és l’escola més gran. Té 89 alumnes i només amb un professor més ja podria ser una escola graduada. Té els cicles d’Educació infantil, Primària i Secundària amb la qual cosa no cal que els alumnes es desplacin fins a l’Institut de Sort quan acaben la Primària.

Tírvia: és la més petita. Amb només set matrícules és al límit de ser tancada. Fa uns anys, l’escola va estar a punt de ser tancada per falta de nens. Llavors l’Ajuntament va oferir el pis que habitualment ocupava el mestre a una família de fora del poble que tinguessin fills en edat escolar. En aquell moment una família amb cinc fills d’aquesta edat es van traslladar a Tírvia i això va permetre donar continuïtat a l’escola.

La immigració a l’escola rural

És un problema quan el mestre es troba de sobte davant d’una situació completament nova per a ell i se n’adona que dins del seu currículum no hi figura cap referència a nens de parla àrab amb els quals haurà de treballar a partir d’ara.

Cinquenes Jornades

Pràctiques d’estudiants / Escola Rural:

  • 9.25: ningú al pati, ningú a classe, on són els nens?
  • 9.30: entra la mestra. Preguntem: “On són els nens?” La mestra ens va explicar que la nit anterior havia mort un home del poble i els nens havien anat a fer d’escolans amb el mossèn. Aquest fet que ens va sobtar, per la mestra era d’allò més natural.
  • 15’00: arriba un autocar carregat amb els altres nens de la ZER. Vénen cada dimarts a fer conjuntament la classe d’Educació Física i Plàstica. És una bona manera d’establir relacions entre ells.

Quan vas a l’escola rural t’imagines una escola, però petita; a la pràctica hem pogut veure que no és això, t’adones que entre l’escola i el poble no hi ha límits, no saps on comença una cosa i acaba l’altra. La vida, els jocs, els esdeveniments que passen al poble (...) tot és present a l’escola, en cada moment del dia.

El plantejament educatiu d’una escola rural no pot deslligar-se d’aquest fet, però a partir de la quotidianitat també ha de saber projectar-se cap altres grups, altres escoles (...) i no quedar-se limitada al seu món particular.

Sisenes Jornades

Com a estudiants d’últim curs d’Educació Infantil ens plantegem la possibilitat de treballar en una escola rural Els referents que hem tingut fins ara sobre l’escola rural ens han portat a valorar de forma molt positiva aquesta opció educativa.

L’escola rural potencia i prioritza l’aprenentatge i la vida en comunitat, afavorint d’aquesta manera el desenvolupament de l’infant, facilitant l’adaptació i respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.

(...) És per això que ens plantegem una sèrie de qüestions sobre l’educació a l’escola rural referent a tres àmbits:

  • El tractament de la diversitat
  • Els serveis
  • El pas a la secundària

Setenes Jornades

Complexitat en la feina d’educar: QUÈ? COM? A QUI? AMB QUI?

Incertesa en el futur més immediat: PER A QUIN MÓN?

Ambigüitat en el futur dels docents: SOCIALITZAR? INSTRUIR?

L’escola té la missió social d’educar, d’ensenyar a les noves generacions allò que es creu que necessitaran per viure. Però realment l’escola compleix aquesta tasca? L’educació d’avui en dia sabrà donar resposta a les necessitats de l’esdevenidor?

(...) Ara bé, com és que la nostra formació com a futures mestres no contempla l’escola rural? I si, com a mestres, tenim accés a treballar en aquests tipus de centres, com és que ningú ens en parla?

Desenes Jornades

No sabem si el què per nosaltres és un inconvenient, per a altres pot resultar un avantatge. Podem considerar que portar als fills a una escola rural no és el més adient, perquè no tindrà tants amics, no tindrà tantes possibilitats com en la gran ciutat o no trobem bé el model educatiu d’aquella escola, però si més no, per a altres persones el model educatiu, la proximitat, la individualització que es pot aconseguir en una escola rural és, precisament, el que busquen.

(...) Així doncs, podem veure que la relació que s’estableix entre les escoles d’una mateixa ZER és molt bona, i és una relació basada en la confiança i l’ajut mutu entre els professionals que se n’ocupen. Per aquest motiu resulta molt més acollidor treballar en aquest ambient, un ambient on es respira pau i on no hi falta mai el punt d’humor (...)

Present i futur de l'escola rural : Jornada de Lleida, 16 desembre de 1995

Voldria que veiessin el simbolisme que té l’acollida d’aquesta Jornada a la Universitat de Lleida, per la importància que nosaltres donem a la tasca que vostès estan fent des de l’escola

(Rector Mgfc. Jaume Porta i Casanellas. Universitat de Lleida)

A Catalunya, el redreçament de les escoles rurals va començar l’any 1981, amb motiu de les transferències educatives a la Generalitat. La nova Administració catalana tenia una especial sensibilitat per aquests temes.

A Lleida, la primera cap dels Serveis Territorials, Maria Rúbies, va tenir el mèrit de capgirar la situació d’una manera decidida i ràpida.

El seu continuador, Josep Varela, va realitzar una actuació molt important en aquest tema que consolidava i ampliava aquella endegada per Maria Rúbies.

El futur mestre que es forma a les escoles universitàries de Formació del Professorat o a les facultats d’Educació, no rep una formació inicial adequada que el prepari per al seu treball a les escoles rurals.

L’OPTIMISME: clau que obre les portes de totes les escoles rurals

Primeres Jornades

Experiència-pilot a l'escola rural : realitzada durant el curs 1980

Vida sana : Educación para la salud en la escuela rural : Colegio Público Roman Garcia, Albalate del Arzobispo (Teruel)

Educación física para la escuela rural : singularidades, implicaciones y alternativas en la práctica pedagógica

La escuela rural

Estrategias y recursos didácticos en la escuela rural

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons