Skip to main content

Escoles rurals: un món d'aprenentatge: Escoles, Escoles, Escoles

L'escola rural

L’Escola Rural constitueix un petit sistema o, més ben dit, un subsistema escolar, que es va adaptant i redefinint davant la pèrdua de la tradicional identitat del món rural sotmès, en primer lloc, als canvis i transformacions socials i culturals de la industrialització i la modernitat i, posteriorment, als nous fenòmens derivats de la societat postindustrial i postmoderna: la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, la globalització dels mercats, les noves immigracions, la crisi de models de la vida urbana, així com també el xoc de cultures amb diferents codis ètics, socials i culturals (...)

Durant aquest procés, l’escola rural catalana deixa de ser l’escola de pagès, atès que el camp es transforma i el sector primari perd la seva condició capdavantera en el sector productiu.

L’escola rural catalana gràcies als actors educatius més renovadors, actua per trobar una identitat pròpia adient als nous temps (...)

(Joan Soler Mata. Universitat de Vic)

Opinions a debat

L’escola rural és una escola petita

L’escola rural afavoreix l’experimentació educativa

L’escola rural és flexible i lliure

Escola rural: Ensenyament circular o concèntric

Xifres 2016

Demarcació de Lleida

  • Escoles rurals: 22
  • Nombre d’alumnes: 73

Preguntes

  • Què és millor, ensenyar competències o coneixements de fets?
  • Per què els estudiants recorden tot el que veuen a la televisió i s’obliden de tot el que dic?
  • Per què és tan difícil que els estudiants comprenguin idees abstractes?
  • És recomanable l’<ensinistrament>?
  • És possible aconseguir que els estudiants pensin com els científics, els matemàtics o els historiadors?
  • Com he d’adaptar les meves classes als diferents tipus d’alumnat? 
  • Com es pot ajudar l’alumnat més lent?
  • I la reflexió per part del professorat?

Magisterio 1936-1975

Mare de Déu, quina escola! : els mestres contra Franco

L'Escola a Catalunya sota el franquisme

Punts essencials:

  • Subsidiarietat de l’Estat en matèria educativa
  • Depuració política dels ensenyants
  • Ús exclusiu de la llengua castellana com a vehicle d’escolarització
  • Separació de sexes i educació diferenciada segons el sexe
  • Ensenyament autoritari: importància de l’ordre i la disciplina
  • Actitud passiva de l’alumne

Per què als nens no els agrada anar a l'escola? : les respostes d'un neurocientífic al funcionament de la ment i les seves conseqüències a l'aula

Carta a una mestra

Conclusions de les Jornades Passat, present i futur de les escoles rurals a la plana de Lleida

  • L’escola rural com a eix vertebrador del nostre territorio
  • Sense escola els pobles moren
  • L’escola rural com a generadora de cohesió social 
  • Proximitat dels mestres amb els alumnes i la seva família
  • Facilitat d’accés a l’entorn social i natural 
  • Diversitat i heterogeneïtat en edats, cultures, totes per un bé comú

Propostes de millora:

  • Integració de l’educació dels 0 als 3 anys en l’organització i l’allargament del cicle educatiu fins als 14 anys 
  • Millorar l’estabilitat de la plantilla de mestres 
  • Integració de l’especificitat de ser mestre rural en la formació inicial
  • Destacar la manca d’adaptació de la Legislació Catalana envers l’escola rural i la manca de suport administratiu

(Eduard Trepat. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià)

Anys 80

A mitjans dels anys 80, l’escola rural, pel que fa a Catalunya, semblava una espècie pedagògica en procés d’extinció.

En una societat que es reclamava no només moderna, sinó postmoderna, la presència de l’escola rural era percebuda com un anacronisme.

Per tant, com s’explica aquest revival de l’escola rural? Ens aventurem amb dues hipòtesis:

  • Raons pedagògiques 
  • Raons sociològiques

(Burrial, Garreta, Llevot, Navarro, Sala i Samper. Universitat de Lleida. 2008)

Escoles rurals de les comarques de Lleida

By: Miguillen

ZER Alt Pallars Sobirà (Pallars Sobirà) ZER L'Oliver (Segrià)
ZER Alt Segrià (Segrià) ZER Montsec (Noguera)
ZER Alta Ribagorça (Alta Ribagorça) ZER Narieda (Alt Urgell)
ZER Argelaga (Segrià) ZER Pallars Jussà (Pallars Jussà)
ZER Baridà-Batllia (Cerdanya) ZER Pedrera (Garrigues)
ZER El Jonc (Noguera) ZER Plaurcén (Pla d'Urgell)
ZER El Romaní (Noguera) ZER Ponent (Segrià)
ZER El Sió (Noguera) ZER Riu Corb (Urgell)
ZER Elaia (Garrigues) ZER Riu Ondara (Urgell - Pla d'Urgell)
ZER Espernallac (Noguera) ZER Riu Set (Garrigues)
ZER Garrigues Altes (Garrigues) ZER Serra Llarga (Noguera)
ZER Guicivervi (Urgell) ZER Urgellet (Alt Urgell)
ZER La Coma (Segrià) ZER Val d'Aran (Val d'Aran)
ZER La Segarra (Segarra) ZER Vall de l'Aranyó (Garrigues)
ZER L'Eral (Segrià) ZER Vent Serè (Pla d'Urgell)
ZER L'Horta de Lleida (Segrià)  

 

Articles pedagògics

Eladi Homs Oller: un referent necessari en la Renovació Pedagògica a Catalunya.

Eladi Homs era molt conscient, però, que per avançar en qualsevol reforma pedagògica feia falta el més fonamental: mestres.

Mestres que comprenguessin i practiquessin els principis de la nova pedagogia.

<<No ens fan falta precisament llibres plens de teoria educativa, pedagogia de biblioteca. El que ens fa falta és pedagogia d’aula, gent que vulgui fer i faci, no que només llegeixi pedagogia moderna>>.

Aquesta obsessió lloabilíssima de l’enlairament del mestre, que no és sinó l’expressió d’un anhel vehement de cultura, consubstancial al catalanisme, feia crear a corre-cuita, l’endemà mateix de la República, una Escola normal catalana que encara no necessitàvem i que no sabem ben bé si necessitarem.

(article d’Eladi Homs publicat a La Publicitat, 4 i 11 de 1932)

Quant la ruralia catalana tindrà el nombre d’escoles que exigeix el cens escolar i cap infant muntanyenc no trobarà dificultats a l’assoliment d’uns instrucció primària, encara quedarà el problema del mestre de l’escola rural. L’escola rural seguirà essent estatge interí dels mestres passavolants que fan el seu debut en l’ensenyament (...)

(article d’Eladi Homs publicat a La Veu de Catalunya, 21 de setembre de 1935)

15 diàlegs d'educació

Pasión por enseñar : la identidad personal y profesional del docente y sus valores

La Escuela como máquina de educar : tres escritos sobre un proyecto de la modernidad

Historia y escuela: la escuela como objeto de estudio de la historia enseñada

44 experiències (0-3)

Experimentem amb tipus de materials diferents:

Raïm

Taronges

Llimones

Mandarines

I els més petits juguen amb carbasses!

Què hi ha avui per dinar?

Plantada al pati

El nostre pati: petit, únic i universal

El pati, una aula més de l’escola

El nesprer de l’escola

Hort

L’hort de l’escola

Llavors

Planters

Compost

Eines de pagès

Frato : 40 anys amb ulls d'infant

Qui ha d'ensenyar a qui i altres articles pedagògics

Pensaments essencials de l’educació:

  • La Naturalesa: Viure segons la raó és viure segons la Naturalesa
  • L’home: Aquest, sempre d’acord amb la Naturalesa, orienta l’exercici i l’aplicació del desenvolupament educatiu, sense cap mena d’imposició
  • Les coses: Son els estímuls que ens indueixen a l’observació i a l’experiència del que ens envolta

(Lev N. Tolstoi)

Escuelas : el tiempo detenido : [exposición]

Escuelas. El tiempo detenido se constata la importancia que la experiencia escolar tiene en nuestras vidas. De ahí precisamente la necesidad de que entre todos procuremos que el sistema educativo esté presidido por valores como la equidad, la participación y el respeto, un sistema educativo que nos capacite para convivir en una sociedad abierta, democrática y plural.

El maestro tocaba la campanilla y nos recordaba que el descanso era obligatorio. En mi Enciclopedia Álvarez de Tercer Grado se podía leer: “los chinos no tienen descanso semanal y son fisiológica y espiritualmente inferiores a los demás hombres. Por obligación y necesidad, descansaremos. Pero empleemos bien el descanso.

Las Maestras de la República

Son aquellas maestras, anònimes unas veces, otras conocidas, que esperaban a sus niñas al borde del camino.

L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món (Nelson Mandela)

Educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut (Aristòtil)

La clau de l’educació no és ensenyar, és despertar (Ernest Rena)

L’objectiu principal de l’educació és el de crear persones que siguin capaces de fer coses noves i no simplement de repetir el que altres generacions han fet (Jean Piaget)

L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor (Howard G. Hendricks)

Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc (Benjamin Franklin)

Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa néixer en l’alumne un desig gran d’aprendre (Arturo Graf)

El que d’arrel s’aprèn mai del tot s’oblida (Sèneca)

Educar un nen no és fer-li aprendre alguna cosa que no sabia, sinó fer d’ell algú que no existia (John Ruskin)

L’art d’ensenyar és l’art d’ajudar a descobrir (Mark Van Doren)

Jo no ensenyo als meus alumnes, només els proporciono les condicions en què puguin aprendre (Albert Einstein)

Aprendre sense reflexionar és malgastar l’energia (Confuci)

Un bon mestre pot crear esperança, encendre la imaginació i inspira amor per l’aprenentatge (Brad Henry)

Un mestre és una brúixola que activa els imants de la curiositat, el coneixement i la saviesa en els alumnes )Ever Garrison)

Educar és formar persones aptes per governar-se a si mateixes, i no per ser governades per altres (Herbert Spencer)

El cervell no és un got per omplir, sinó un llum per encendre (Plutarc)

El mestre ensenya més amb el que és que amb el que diu (Soren Kierkegaard)

El bon mestre fa que el mal estudiant es converteixi en bo i el bon estudiant en superior (Maruja Torres)

L’objectiu de l’educació és preparar els joves perquè s’eduquin a si mateixos durant tota la seva vida (Robert Hutch)

La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi (Maria Montessori)

Un dels principals objectius de l’educació ha de ser ampliar les finestres per les que veiem el món (Arnold Glasow)

El mestre que intenta ensenyar sense inspirar en l’alumne el desig d’aprendre està tractant de forjar un ferro fred (Horace Mann)

 

La Formació inicial i permanent dels mestres : actes de les XIII Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans : Vic, 12, 13 i 14 de novembre de 1997

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons