Skip to main content

Escoles rurals: un món d'aprenentatge: El Grup Isard: experiències vitals

El Grup Isard

L'anomenat “Grup Isard” va ser un moviment de mestres rurals a Lleida. L'any 2013, la Universitat de Lleida va incorporat als seus fons bibliogràfics tres llegats provinents de mestres d'escoles rurals amb l'objectiu de fer-ne un estudi i la seva corresponent difusió. El fons incorporat és el fruit del treball, que engloba el període des de mitjans del segle XX fins a l'actualitat, de Maria Montserrat Dalmases, el Grup Isard (de les famílies Terés - Illa) i Joan Lluís Tous. Aquest fons, que sens dubte forma part del Patrimoni Històric de les escoles rurals, estan actualment dipositats a la Biblioteca de Cappont.

A <<Isard>> s’hi escriu en català

Data d'ingrés: 2013

Donació mitjançant conveni entre la família Terés - Illa i la Universitat de Lleida el 17 d'octubre de 2013, dins el marc del programa de Coordinació dels Estudis i la Innovació de l'Escola Rural (CEIER)

L’any 1957, en plena època del règim anterior, a Lleida va néixer un moviment espontani de mestres rurals molt important, el moviment Isard, fundat, entre altres, per Francesc Terès.

 

 

Aquest grup de mestres va néixer primer a l’alta muntanya, però aviat es va estendre per altres comarques. Era un moviment d’inspiració cristiana, però que responia també a la necessitat de trencar l’aïllament i la forta solitud que patien els mestres d’aquell temps, residint en pobles molt petits i allunyats, i sense mitjans propis de transport.

Isard, que va arribar a tenir més de 300 membres, feia trobades i reunions per totes les comarques on s’aplegaven bona part del mestres rurals.

Isard també va publicar una revista, de la qual van sortir uns 29 números. És un fet molt remarcable que en aquesta revista Josep Coma i Llorens, un gran mestre i director, en època tan llunyana i tan diferent de la nostra, ja publicava en català els seus articles de col·laboració.

By: Biblioteca i Documentació

Trobada Grup Isard del 16 de juny del 2001, Tàrrega

Hem estat educadors perquè tenim una esperança infinita en la persona:

  • perquè creiem que la persona sempre pot millorar
  • perquè creiem que la persona sempre és capaç de tirar endavant
  • perquè mai no pensem que la persona ja està feta
  • perquè pensem que, de la persona, mai no podem dir que no hi ha res a fer
  • perquè no donem mai la persona per perduda
  • perquè pensem que la persona és argila, però argila emmotllable...
  • perquè sabem que no és roca dura; llavors l’únic que podria fer seria esberlar-se i esmicolar-se
  • perquè pensem que la persona és un feix de possibilitats
  • perquè estem segurs que, malgrat tot, el cor de la persona és obert
  • perquè esperem que la persona esdevingui més bona
  • perquè esperem contra tota esperança
  • perquè som de la fe d’Abraham

Llibres

... I tot just un any després de ser elegit abat, ve un altre grup de magisteri amb el grup <<Isard>>, que recull l’exercici d’aquest magisteri humanitzador n temps difícils, heroics, en què els mestres tenien moltes vegades en la seva vida un veritable caire monàstic, però en la seva versió més dura: l’eremítica.

Josep Alegre. Abat de Poblet

<<Circular del Magisterio de Alta Montaña>>, però el títol, que quedava molt llarg, aviat el simplificaríem verbalment. <<Isard>>, esdevindria, amb el temps, l’identificatiu no solament d’una circular impresa, sinó també d’un moviment de renovació espiritual i pedagògica dintre del magisteri jove.

Francesc Terés

... Era el primer número d’<<Isard>>. Vuit quartilles sense coberta, amb les lletres un xic desdibuixades, però que posant-hi bona voluntat es podien llegir. Quaranta exemplars fets i enviats amb molta il·lusió i amor.

Coses de joves; de mestres joves il·lusionats per viure amb plenitud la seva vocació.

L’hivern, fred i llarg, s’havia de combatre amb estufes de llenya situades al bell mig de taula. Llevat de les poblacions grans on els ajuntaments tenien més recursos, eren les pròpies famílies dels alumnes les encarregades de la llenya i era freqüent veure venir cada dia els nens a l’escola amb la cartera a l’esquena i un tió de llenya sota el braç.

L’estampa clàssica de l’escola rural a la dècada dels cinquanta era la següent: un edifici més aviat antic que albergava, a més de la sala de classe, un poc confortable habitacle per  a la mestra. En la classe uns pupitres bipersonals amb els típics forats per encabir-hi els tinters, una vella taula i cadira per a la mestra i un petit armari amb quatre llibres mal comptats i sovint ben inútils. A les parets, una pissarra pintada i, les més afortunades, amb mitja dotzena d’antiquats mapes penjats que constituïen tota la decoració.

La manca de materials intentàvem suplir-la amb l’abundància de recursos naturals que teníem a tocar de les escoles. Quant fèiem Ciències Naturals era ben senzill obrir la porta i poder tenir a la mà, tots els alumnes, una planta amb les arrels, la tija, la flor...

No era gens fàcil que un mestre rural, en aquell temps, pogués tenir a l’abast informació sobre llibres i autors d’actualitat. Les petites llibreries que hi havia a les capçaleres de comarca no acostumaven a tenir gran cosa en existència.

Ja en el primer número d’<<Isard>>, parlàvem d’inquietud i de renovació. Érem joves i bullia en els nostres cors el desig de realitzar la nostra tasca d’educadors de la millor manera possible, cercant sempre innovadores maneres d’aconseguir-ho.

Teníem el convenciment que aquest havia de ser el nostre tarannà en la construcció d’un món millor per a tothom. D’aquí que en les provinents de les autoritats educatives, es parlava, ara i sempre, de la necessitat de no retrocedir gens en el conreu de l’esperit.

De 1958 a 1964 el moviment <<Isard>> va tenir una vida ben activa. L’evolució de la revista però, no va seguir sempre el mateix ritme. Pel que fa al tiratge d’exemplars sí que sempre va anar en augment des dels 40 inicials fins arribar a 350. En canvi la freqüència de sortida es va anar alentint. Dels 8 números que aparegueren el primer curs va arribar a la publicació tan sols d’un número l’any 1964.

Comisaría de Extensión Cultural

La Comisaria de Extensión Cultural se ocupará de contribuir al desenvolvimiento de todas las actividades del Ministerio específicamente dirigidas a la difusión de los valores de la cultura entre todos los españoles de edad post-escolar y ejecutar los planes de coordinación de actividades que establezca el titular del Departamento.

Extracte de les funcions de la Comisaria de Extensión Cultural. Any 1955

Més informació

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons