Quan era nena, a Xile, vaig escoltar moltes vegades una dita que era comuna en aquesta època: "qui et vol et bastoneja", que significa alguna cosa així com "qui et vol et tracta malament". Aquesta frase -acceptada llavors sense molts qüestionaments- avui sens dubte s'ha convertit en el que veritablement és: un silenci còmplice enfront de la violació als drets humans de les dones. En societats que avancen decididament cap a major igualtat, justícia i equitat, la violència de gènere és una amenaça contra la democràcia, la pau i l'estabilitat dels nostres països? Michele Bachelet. Discurs, en l'exercici del seu càrrec com a Directora Executiva d'ONU Dones.
El tràfic d'éssers humans per a l'explotació sexual, que també s'identifica per l'ONU, com a manifestació de la violència de gènere, és molt més complex, perquè a Espanya, la discussió sobre el mateix es veu “contaminada” pel mai obert debat sobre la prostitució, i amb el complexíssim debat sobre el control de fronteres.
La qüestió del tràfic es regula en el Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones, especialment dones i nens, que complementa la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional (Protocol de Palerm), en el Conveni europeu sobre la lluita contra el tràfic d'éssers humans i en la Directiva 2011/35/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d'abril de 2011, relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d'éssers humans i a la protecció de les víctimes.
A nivell nacional l'art. 177 bis CP, incorporat l'any 2010, determina el tipus objectiu del delicte de tràfic d'éssers humans, establint que serà considerat reu de tràfic d'éssers humans el que “sigui en territori espanyol, sigui des d'Espanya, en trànsit o amb destinació a ella, emprant violència, intimidació o engany, o abusant d'una situació de superioritat o de necessitat o de vulnerabilitat de la víctima nacional o estrangera, la captés, transportés, traslladés, acollís, rebés o l'allotgés” amb la finalitat de conducta a explotació laboral, sexual o d'extreure els seus òrgans corporals, no exigint els mitjans enunciats quan la víctima tingui menys de 18 anys.
A més s'estableix un tipus agreujat quan la víctima sigui menor d'edat (art. 177.4 b, CP) i, en aquests casos, el delicte de tràfic pot perseguir-se en concurs amb els delictes “relatius a la prostitució i la corrupció de menors” (Capítol V del CP), que condemna la prostitució forçada (art.188.2 i 3 CP), l'explotació sexual de menors (art.187 i 189 CP) i la pornografia de menors d'edat (art.189 CP), al tipus relatiu a les adopcions il·legals (l'art. 221 CP) o al qual castiga el trànsit de menors per a la pràctica de la mendicitat o de la mendicitat forçada (art.232.2 CP).
Al costat de l'anterior, l'art. 59 de la Llei orgànica de Drets i Deures dels Estrangers a Espanya, estableix que les víctimes de tràfic poden quedar exemptes de la seva responsabilitat administrativa, no podent per tant ser expulsades, si denuncien als autors del delicte o col·laboren en la persecució penal, després de la qual cosa se'ls podrà facilitar el retorn assistit al seu país d'origen o l'autorització de residència i treball per circumstàncies excepcionals.
La violència de gènere ha estat i segueix sent una de les manifestacions més clares de la desigualtat i subordinació de les relacions de poder dels homes sobre les dones. Aquest tipus de violència es basa i s'exerceix per la diferència subjectiva entre els sexes. En poques paraules, les dones sofreixen violència pel fet de ser dones, i les víctimes són dones de qualsevol estrat social, nivell educatiu, cultural o econòmic.
"Tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública o en la vida privada" (Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona ONU, 1993)
Pel que fa a la qüestió de la violència de gènere en l'àmbit de les relacions afectives, a Espanya, el punt d'inflexió ho marca l'aprovació de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Malgrat el seu nom, la llei no afronta la totalitat de fenòmens que són expressió de la violència de gènere, sinó que es limita a tractar situacions de violència que es produeix en les relacions d'afectivitat, vigents o concluses. Com així s'estableix en el seu article 1:
"Tot acte de violència (...) que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, àdhuc sense convivència. (...) que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada"
La finalitat de la llei integral és cobrir tots els àmbits jurídics que poden tenir relació amb la violència de gènere, des de la regulació de les mesures educatives destinades a prevenir la violència, fins a les previsions assistencials imprescindibles per ajudar a la dona a sortir del cercle de la violència trencant la seva dependència econòmica de l'home. El perill d'aquest tipus de normes -en general àmplies- és que el seu contingut polític sigui molt major que el seu contingut normatiu, restant eficàcia a les previsions de la llei.
La Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Defineix la violència masclista en el seu article 5, en els següents termes:
"La violència que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat".
Aclareix en el seu article 4 els àmbits on es pot exercir la violència masclista:
Pel que fa a la construcció d'un modern dret penal sexual, es destaca la Llei orgànica 3/1989, de 21 de juny, disposició revisora del Codi Penal que assumeix, per primera vegada, un canvi de visió de tipus global en consagrar, com bé jurídic protegit, la llibertat sexual dels homes i de les dones.
En la línia amb la reforma de 1989, el Codi Penal de 1995, avança en la mateixa línia de protecció i respon a criteris d'emapara social davant situacions discriminatòries (exposició de motius de la LO 10/1995, és 23 de novembre).
Amb aquest esperit, es tipifiquen les agressions i abusos sexuals, distingint-se les primeres perquè s'exigeix ús de violència o intimidació i les segones perquè existeix una mera absència de consentiment per part de la víctima (arts. 178 CP –agressió sexual-, 179 CP –violació- i 181, 182 i 183 CP –abusos sexuals). També es tipifica l'assetjament sexual (art. 184 CP), existint un tipus especial quan l'assetjament es dóna en l'àmbit de l'administració pública (arts. 443-445 CP).
La reforma del Codi Penal per Llei orgànica 1/2015 de 30 de març, afecten els preceptes relatius a la violència de gènere, amb especial detall de la inclusió de l'agreujant de l'art. 22.4 d'actuar per discriminació per raons de gènere, que s'introdueix mantenint-se l'anterior d'actuar per discriminació per raó de sexe; i els nous delictes de Stalking i Sexting, que són un reflex de l'adaptació del Codi Penal a les noves circumstàncies socials.
El delicte de Stalking regulat en l'art. 172 ter CP que sanciona les conductes que es duen a terme de forma insistent i reiterada per mitjà de les quals es menyscaba greument la llibertat i sentiment de seguretat de la víctima, a la qual se sotmet a persecucions o vigilàncies constants, trucades reiterades, o altres actes continus de fustigació.
Finalment, el delicte de Sexting regulat en l'art. 197.7 que castiga la difusió sense consentiment de continguts íntims obtinguts amb la connivència de la víctima, pràctica que està començant a estendre's entre els usuaris de les noves tecnologies.
L'article 172 bis CP regula el matrimoni forçat. En el punt primer del precepte es castiga la conducta del qual amb violència o intimidació greu força a una altra persona a contreure matrimoni; en el número segon a qui amb la mateixa finalitat i emprant, violència, intimidació greu o engany forci a un altre a abandonar el territori espanyol o a no tornar a aquest; en el número tercer estableix una major punició quan la víctima sigui menor d'edat, s'imposarà la pena en la seva meitat superior.
En la comissió de matrimoni forçat, hauria de plantejar-se l'aplicació de la circumstància agreujant l'art. 22.4 CP. Precisament l'Informe de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans sobre la prevenció i eliminació del matrimoni infantil, precoç i forçat, de 2 d'abril de 2014, ens recorda que “(…) en l'actualitat és comunament acceptat que el matrimoni infantil, precoç i forçat és una forma de discriminació per motius de gènere que afecta de manera desproporcionada a les dones i a les nenes”.
