“(E)l feminisme és un ric instrument per a omplir de continguts més
democràtics els valors que podríem voler preservar. És a dir,
coneixent el pensament feminista, podríem mantenir –donant-los
un altre contingut– els principis i institucions que el mateix Dret ens
ha ensenyat a valorar per a així poder aconseguir més justícia i harmonia en
les nostres societats” (FACIO, FRIES: 1999, 25 "Feminismo, género y patriarcado")
La protecció de la dona a través de l'adopció de mesures protectores ha de ser cautelosa per les conseqüències negatives que la mateixa pot repercutir sobre la consecució de l'efectiva igualtat entre dones i homes. El perill estreba a incórrer en mesures paternalistes que, basades en un prejudici sexista, acabin per obstruir l'efectiva consecució de la igualtat.
Amb origen en la sanció imposada per la Junta d'Andalusia al titular d'una oficina de farmàcia a Sevilla per no disposar ni dispensar preservatius, ni la vulgarment coneguda com a “píndola del dia després”. El TC va atorgar l'empara al recurrent per vulneració del dret a l'objecció de consciència vinculat al dret a la llibertat ideològica.
Págines web de referencia:
Davant la minsa regulació de la situació de la dona en la Constitució, el Tribunal Constitucional, com en altres situacions, ha hagut de construir un cos de doctrina sobre la igualtat de gènere. I també aquí presenta les incoherències i contradiccions d'una institució que es renova periòdicament, i, en el cas del gènere, tampoc té una visió específica, ni molt menys comparteix una valoració sobre les teories feministes que donen suport i sostenen la necessitat d'arribar a la igualtat total entre dones i homes.
Molt al contrari, el Tribunal Constitucional no diferencia el gènere de qualsevol altre ordre de desigualtat, i comparteix per això la dogmàtica jurídica adequada i pertinent a qualsevol altre tipus de discriminació social, ideològica o econòmica. Les conseqüències d'aplicar a la desigualtat de gènere els instruments jurídics, la metodologia de la desigualtat, en definitiva, de la racionalitat com a justificació de la discriminació, ha produït una jurisprudència erràtica i a vegades contradictòria amb la possibilitat que la dona arribi a aconseguir la igualtat. De manera que a vegades ha suposat importants avanços (*STC 128/1987), però altres vegades ha suposat una clara regressió (*STC 126/1997)”. María Luisa BALAGUER CARRERÓ, Dona i Constitució: La construcció jurídica del gènere, Càtedra, 2005, p. 21:
Les principals Sentències a partir de les quals l'Alt Tribunal Espanyol ha anat configurant el principi d'igualtat i el dret de no discriminació en el nostre ordenament jurídic.
L'article 14 CE consagra la igualtat formal, que revesteix un doble vessant: la igualtat en el contingut de la llei i la igualtat en la seva aplicació.
La prohibició de discriminació consagrada en l'art. 14 CE comprèn tant les discriminacions directes, com les indirectes:
Discriminacions directes "es considera discriminació directa per raó de sexe la situació en què es troba una persona que sigui, hagi estat o pugui ser tractada, atenent el seu sexe, de manera menys favorable que una altra en situació comparable". (Article 6.1, Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març).
Discriminacions indirectes "es considera discriminació indirecta per raó de sexe la situació en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres posa persones d’un sexe en desavantatge particular respecte a persones de l’altre sexe, llevat que aquesta disposició, criteri o pràctica es puguin justificar objectivament atenent una finalitat legítima i que els mitjans per assolir aquesta finalitat siguin necessaris i adequats". (Article 6.2, Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març).
Des de que es va fundar el Tribunal Constitucional hi ha hagut un total de 58 magistrats i magistrades, dels quals només 5 han estat dones: Excma. Sra. Gloria Begué Cantón; Excma. Sra. María Emilia Casas Baamonde; Excma. Sra. Elisa Pérez Vera, Excma. Sra. Adela Asua Batarrita; Excma. Sra. Encarnación Roca Trías.
En l'actualitat dels 12 membres del tribunal constitucional només hi ha 2 dones (16%). Així doncs, es constata que no es compleix amb la paritat definida en la Llei orgànica 3/2007 del 22 de març que defineix la composició equilibrada de la presència de dones i homes de manera que, en el conjunt esmentat, les persones de cada sexe no superin el 60% ni siguin menys del 40%.
El TC espanyol s'ha referit al concepte d'acció positiva "amb la finalitat de fer efectiu el dret constitucional de la igualtat, els poders públics han d’adoptar mesures específiques a favor de les dones per corregir situacions patents de desigualtat de fet respecte als homes. Aquestes mesures, que s’han d’aplicar mentre subsisteixin aquestes situacions, han de ser raonables i proporcionades en relació amb l’objectiu perseguit en cada cas" (Article 11, Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març) a partir de la seva sentència.
En qüestions relatives al Dret de família el Tribunal Constitucional ha dictat sentències entre les quals destaquem:
L'Estudi, realitzat per l'associació de dones juristes Themis i subvencionat per l'Institut de la Dona, se cenyeix als països de la Unió Europea, les legislacions de la qual regulen de forma expressa la modalitat de custòdia compartida.
