Els jueus ocupaven un lloc destacat en la història medieval dels regnes peninsulars hispànics.
Així, en les ciutats dels regnes cristians era habitual trobar una comunitat jueva activa, dinàmica i pròspera. Generalment, aquests jueus s’especialitzaven en l’exercici de determinades professions: la medicina, l’astrologia, les activitats comercials i financeres, etc. Fins i tot va arribar a existir una oligarquia jueva, rica i escèptica, amb una considerable influència social.
(Vicente Moreno Culell. Historiador)
Imatge: metode.cat
(...) destaca també el rol dels jueus al servei de la Corona, ja sigui en l’activitat diplomàtica, l’exercici de la medicina o la gestió i administració del tresor públic, com a experts financers, exercint de batlles reials i àdhuc de batlles generals, i de torsimanys, donada la seva habilitat en el domini de diverses llengües. És especialment en els regnats dels dos Peres, el Gran i el Cerimoniós, que s’identifiquen les èpoques daurades de la presència jueva en terres catalanes. La resta d’oficis, diversos i rellevants, des de manobres fins a mercaders, de llibreters, a sabaters, o de dides a perleres, denoten l’àmplia gamma de les feines exercides pels diversos membres de la comunitat; feines que sovint han quedat eclipsades per la pràctica de la usura, exercida per diversos membres de diferents classes socials i de múltiples indrets, també a favor de gent molt diversa, del rei als nobles, de camperols a burgesos.
(Prim Bertrán. UB)
Músicas litúrgicas judías : recorridos y escalas per 
El judaísmo en la música per Encara que la figura del jueu medieval s'associa sempre a la del prestamista, cal donar a aquesta professió una importància relativa. El que passa és, també, que aquest ofici ha deixat més documentació que els altres, perquè "cada préstec requereix un paper on hi constin la quantitat i les condicions sota les quals es deixa".
Si els jueus exercien alguns oficis amb més freqüència que altres, era per les dificultats de convivència amb els cristians: "Quan encara no s'havia inventat la màquina de cosir, li era molt fàcil a un sastre fugir amb el fil i l’agulla..."
La predisposició especia! que s'atribueix ais jueus per exercir la medicina i la cirurgia té aquesta explicació; "L'Església prohibia la dissecció de cadàvers, fet peí qual la medicina cristiana no era tan avançada com la jueva o la sarraïna".
(Dolors Bramón. Historiadora)
Imatge: Ara Lleida
L'antic call jueu de Torà (la Segarra) es localitza a l’actual carrer Nou, en ple nucli antic de la població. S’hi accedeix per dos portals, un de situat a la plaça de l’església i pel portal Nou, amb entrada per la plaça del Pati. És envoltat de petites places, carrers estrets i carrerons de fort pendent, que recreen l’ambient de l’antiga vila medieval. Molt a prop trobem el vell forn comunal, que avui acull el museu del pa. En aquest barri s'hi establí el primer comerç de la vila. En donen fe les entrades d’algunes cases que encara conserven la tipologia pròpia de les botigues medievals jueves, amb l’accés a l’esquerra i el taulell a la dreta de la façana per servir els clients des de dintre de la botiga.
