Imatge: Harca
(...) cal destacar que els textos emprats a l’Estudi General pels mestres de la Facultat de Medicina procedeixen de la comunitat jueva de la ciutat de Lleida, que conserva, entre d’altres, les traduccions a l’àrab d’obres d’Hipòcrates i Galè. I no podem deixar d’esmentar el famós Cresques Abnarrabí, metge de Lleida especialista en oftalmologia que operarà Joan II de cataractes amb èxit... tot i que l’Església prohibia des de cent anys enrere que els cristians rebessin medicines de jueus.
En realitat, els jueus eren tolerant en la pràctica de la medicina amb persones cristianes, si bé amb restriccions derivades de les pressions de l’Església. Tenim documentat el cas de Jucef Avinardut, de l’aljama de Lleida, metge de la reina abans de 1362. I els mateixos capellans, frares i canonges no refusen els tractaments de físics hebreus.
(Dr. Joan Josep Busqueta Riu. Universitat de Lleida)
Pratique médicale, rationalisme et relâchement religieux : les élites lettrées juives de l'Europe méditerranéenne (XIVe-XVIe s.)ABNARRABI, Cresques: metge de Lleida, el més famós de la dinastia Abnarrabi, també anomenat Mestre Abiatar.
L’11 de setembre de 1468, el físic i metge jueu, de la Cuirassa de Lleida, Cresques Abnarrabi, va operar de cataractes al monarca Joan II.
Es conserva una carta autògrafa de Cresques Abnarrabi, metge jueu de Lleida, datada el dia 28 de setembre de 1468, en la qual comunica al rei que, malgrat l’operació de l’ull dret ha estat un èxit <<en aquell dia elegit de l’11 de setembre>>, no li és possible fixar data per realitzar la mateixa intervenció l’ull esquerra, perquè han de passar dotze anys fins que la conjunció astrològica sigui del tot favorable, tal i com ho havia estat en l’anterior ocasió. Si sa majestat no vol esperar tan de temps, Cresques informa a Joan II que el millor moment per tornar-lo a operar seria el dia 12 d’octubre, dimecres, a dos quarts de quatre de la tarda.
Imatge: medicina+cataratas.jpg
L'any 1468, en plena Guerra Civil Catalana, el rei Joan II patia d'una ceguesa extrema per culpa d'unes cataractes avançades. Davant d'aquell moment polític excepcional que es vivia a Catalunya, el monarca va tenir clar que necessitava operar-se i va buscar el millor especialista entre els metges que vivien a l'aljama de Lleida.
L’operació de cataractes utilitzant la reclinació del cristal·lí tal i com en Cresques va practicar al rei Joan, és una tècnica que prové de l’època de Hammuravi, segle 1750 a.C, tot i què no és fins el segle VII a.C quan es descriu detalladament. Avui en dia encara se segueix practicant en alguns lloc d’Àfrica i Àsia.
(Revista Sàpiens. 165/febrer 2016. Autors: Felip Gallart/Marta Alòs)
Imatge: blogs-Sapiens.cat
El 7 de novembre de 1459, el rei Joan II, publicà unes ordinacions en que es disposava que tot jueu en possessió del títol corresponent podria exercir la Medicina, sense discriminació de jueus i cristians.
Imatges: historiesmanresanes
Els jueus de la Lleida medieval, a banda de destacar per les traduccions de textos àrabs, també disposaven d’una escola de medicina pròpia, donant rellevància a la higiene i la farmacopea.
Entre la comunitat jueva a Lleida també hi ha metgesses: a la segona meitat del segle XIV coneixem els noms de Bellaire, vídua d'en Samuel Gallipapa, i Perla, esposa de Jafudà Gallipapa.
(Dr. Joan Josep Busqueta Riu. Universitat de Lleida)
Imartge: Harca
Llicència reial de març de 1387 a Na Bellaire, vídua d’en Samuel Gallipapa, de Lleida, per a l’exercici de la medicina.
“... (Per estar) instruïdes tant de teòrica com pràcticament, amb tota la competència en l'art de la medicina, i havent exercit l'esmentat art durant molt de temps, per la present, escoltat els precs d'alguns familiars i domèstics nostres, us donem llicència i plena potestat, sense incórrer en cap pena, d'exercir l'esmentat art de la medicina per totes les nostres terres i dominis a favor de qualsevol persona que ho sol·liciti i desitgi ser medicat per vosaltres quan sigui necessari i oportú”
Gran part dels pergaminers que subministraven llibres mèdics per a l’Estudi General i els seus professors i alumnes, eren jueus establers a la ciutat de Lleida.
