L’any 1916, ara fa cent anys, va finalitzar la construcció de la Central de Talarn, el primer embassament que es construeix a Catalunya i un dels primers de l’Estat Espanyol.
Amb aquesta infraestructura, Catalunya demostrava al món que continuava apostant per un procés que esdevindria imparable.
Però…
Com es va iniciar aquesta aventura?
Qui hi va participar?
La història de l’Energia Hidroelèctrica i la voluntat de la gent que va aconseguir transformar el que semblava impossible. L’exposició que et presentem t’acompanya pels camins de l’aventura de l’aigua.
Els Projectes Hidràulics que des de Lleida van aconseguir il·luminar Barcelona.
Iniciem l’aventura! Ens hi vols acompanyar?
Dos anys abans, l’any 1914, es van posar en marxa a les comarques lleidatanes dues instal·lacions que es convertirien en cabdals per a la ciutat de Barcelona i també per a Catalunya: Al gener va arrencar la Central Hidroelèctrica de Capdella, al Pallars Jussà, i uns mesos després, començava a funcionar la Central de Seròs, a la comarca del Segrià. L’electrificació de la indústria, de la ciutat i del país, un procés imparable, va començar a deixar enrere la dependència del carbó, una font d’energia més cara i més contaminant. Amb l’electrificació arribava el que es definí com “Segona Revolució Industrial”. Volums ingents d’energia destinats a la ciutat de Barcelona i el seu entorn gràcies a les Centrals creades a les comarques lleidatanes:
Les Centrals que es construeixen: Sossís, Talarn, Camarasa, Gavet, Terradets, Capdella, Molinos, La Plana, La Pobla de Segur, Seròs, Sant Llorenç de Montgai, situades en poblacions que fins aleshores eren poc o gens conegudes per a molts barcelonins, van aconseguir cobrir les necessitats energètiques de Barcelona i el seu entorn que, en aquells anys, representaven el 90% del consum energètic de tot Catalunya.
