Skip to main content

Deconstruïnt la construcció: un tast d'arquitectura: Gaudir amb Gaudí

Sagrada Família s. XXI : Gaudí ara = ahora = now

"L’arquitecte català, Antoni Gaudí, va morir el 1926 a l’edat de 74 anys. Havia treballat en la seva obra mestra, el Temple de la Sagrada Família, durant la major part de la seva llarga carrera.

En els 43 anys que va treballar-hi, va construir menys del 10% de l’edifici que havia previst. Havia acabat la cripta i l’absis, juntament amb el grup contigu de les quatre torres altes. El singular transsepte de l’est (la façana del Naixement) va fornir, llavors, una idea provocadora i inspiradora de les intencions del gran arquitecte."

La Vida d'Antoni Gaudí

Sabies que...

La Pedrera i el Parc Güell, obres de l’arquitecte Gaudí, han estat declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

L’any 1908, Antoni Gaudí va ser convidat a construir un hotel a la ciutat de Nova York. L’arquitecte va planejar un gratacels de 360m d’alçària que hagués estat el més alt de la ciutat en aquell moment. Però, malauradament, el projecte no va tirar endavant.

L'obra

  • Casa Vicens: 1883-1888
  • El Capricho: 1883-1885
  • Finca Güell: 1884-1887
  • Palau Episcopal d'Astorga: 1889-1893
  • Col·legi de les Teresines: 1888-1889
  • Casa de los Botines: 1892-1893
  • Can Calvet: 1898-1909
  • Bellesguard: 1900-1909
  • Celler Güell: 1895
  • Restauració de la Catedral de Mallorca: 1903-1914
  • Cripta de la Colònia Güell: 1908-1906
  • Parc Güell: 1900-1914
  • Can Batlló: 1904-1906
  • Can Millà: 1906-1910
  • Sagrada Família: 1883-1926

Gaudí : obra completa

Gaudí : arquitectura del futur

Antoni Gaudí fou un arquitecte l’obra del qual ha ultrapassat l’espai físic on la va edificar, i el temps, els estils i l’època en què va ésser realitzada.

L’estudi de la seva arquitectura no pot fonamentar-se en els esquemes tradicionals, tot situant l’obra dins els límits estrets d’un estil determinat ni tampoc considerant-ne l’autor com un privilegiat deixeble de cap mestre.

Gaudí va aprendre directament de la naturalesa, gràcies al seu innat esperit d’observació meticulosa del cel i de la terra, dels homes i de les plantes.

Gaudí, a la seva maduresa, es va inclinar per una filosofia de treball empirista, és a dir, aquella que no accepta cap més realitat que la que és resultat de l’experiència i que va viure el seu gran moment a llarg del segle XVIII.

(Daniel Giralt-Miracle)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons