Exigim a les administracions:
. La revisió i el compliment de la normativa pel que fa a l’ús del llenguatge no sexista.
. El desenvolupament d’una política de comunicació institucional que tingui en compte la diversitat de les formes de fer i sentir de les dones.
La primera Conferència Mundial de la ONU sobre les dones es va celebrar a la ciutat de Mèxic l’any 1975, el mateix any que s’havia decretat per part de les Nacions Unides com l’Any Internacional de la dona. Hi van participar 6.000 dones procedents d’organitzacions no governamentals de 80 països, amb l’objectiu de parlar de la formació al treball i la planificació familiar. El debat institucional havia començat.
Així, a poc a poc, en aquestes Conferències mundials l’entrada dels governs va suposar, en certa forma, l’acceptació dels debats que incloïen reclamacions polítiques de les feministes, així com també l’arribada de dones polítiques sorgides de la lluita feminista.
La IV Conferència Mundial va ser organitzada per Nacions Unides i es va celebrar a Beijing del 4 al 15 de setembre de 1995. En aquesta Conferència es va aprovar un Document anomenat “Declaració de Beijing” que contenia una síntesi dels acords als que van arribar els 189 països que hi van participar. També es va aprovar la Plataforma d’Acció. Aquesta conté els objectius i les mesures que els estats es van comprometre a adoptar pels propers anys per a fer realitat els drets de les dones.
Va denunciar que, encara que les dones aportaven més del 60% de les hores de treball del món, reben només el 10% dels salaris i posseeixen menys de l’1% de la riquesa mundial.
17.000 dones de 159 països debatent sobre Igualtat, Desenvolupament i Pau
40.000 dones van assistir a la Conferència de Beijing de l'any 1995.
Debats al voltant del control de la pròpia sexualitat, el procés reproductiu, la consideració de delicte de la mutilació genital i els maltractaments a les dones en l’àmbit privat i públic.
El pla exigia que les dones poguessin tenir accés a la mateixa educació que els homes i a crèdits bancaris destinats a crear les seves pròpies empreses.
També es va suggerir que el producte nacional brut de tots els països s’incloguessin en el còmput del treball no retribuït que fos realitzat per dones a les seves llars.
