A Catalunya es denominava “call”, l’espai físic on residien les comunitats hebrees de les ciutats. Només hi havia una excepció: a Lleida se l’anomenava amb una paraula exclusiva, la Cuirassa; les primeres mencions de la qual apareixen en la documentació a partir de mitjan segle XII. Però què en sabem d’aquest barri de la nostra ciutat? I de la seva història? Què menjaven? Com vivien? Quins oficis realitzaven? Quina empremta van deixar?
En aquesta exposició us convidem a fer un petit recorregut per aquesta comunitat de la ciutat, que fou, després de Barcelona i Girona, la tercera col·lectivitat més important del que avui per avui és Catalunya. Passeu i sigueu benvinguts i benvingudes a:
L’univers dels jueus a Lleida
Imatge: Enric Garsaball
Els jueus de Lleida vivien en l’anomenada “Cuirassa”, les primeres mencions de la qual apareixen en la documentació des de mitjan segle XII, tot i que les notícies sobre els jueus de Lleida són anteriors.
La Cuirassa, que hauríem d’assimilar-la a la Coracha de les ciutats musulmanes, un sortint de muralla que unia la ciutat amb el corrent d’aigua més proper de cara a l’abastiment, i a l’interior de la qual hi vivia.
( Dr. Joan Josep Busqueta Riu. Universitat de Lleida)
La comunitat jueva a Lleida va arribar a tenir uns 500 habitants al segle XIV, aproximadament un deu per cent del total de la població.
Bastit damunt d’unes adoberies d’època romana, el call lleidatà estava situat a llevant de l’actual carrer de Cavallers. Havia estat emmurallat i fou molt important al segle XIII.
Amb l’avalot del 1391, la Cuirassa, el call de la nostra ciutat, va patir una gran disminució poblacional.
L’any 1410 hi restaven només vint-i-vuit famílies jueves i després de l’expulsió dels jueus no convertits, any 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs.
(Joan Tort. Diari Avui)
Els jueus i Catalunya per 
Catalunya : 50 indrets jueus de l'edat mitjana per 
La Cuirassa és el nom que va rebre el call de Lleida. Resseguia la muralla andalusina que protegia la ciutat des del carrer Major fins a la plaça del Seminari, al costat de l'antiga parròquia medieval de Sant Andreu.
La jueria, que va ser destruïda totalment durant la guerra de Successió, va arribar a aglutinar prop d'un 10% dels 5.000 habitants de la capital del Segrià al segle XIII. Tenia dues sinagogues, mercat i es regia per normes pròpies. Durant dècades hi ha haver una correcta convivència entre l'Aljama sarraïna (el barri de la moreria), la Cuirassa jueva i la població majoritària cristiana, amb les parròquies construïdes per tota la ciutat.
La convivència amb els cristians es va anar reduint durant el segle XIV, i el call es va convertir en un gueto. De fet, els investigadors de la UdL creuen que la Costa del Jan, que comunica el turó de la Seu Vella amb la part baixa de la ciutat, no es va obrir fins després de l'expulsió dels jueus de la ciutat de Lleida, l'any 1492.
Així, a poc a poc, es va anar reduint la comunitat per la pressió xenòfoba i l'expansió de la ciutat. Avalots contra els jueus el 1391 ja van reduir el nombre de famílies jueves a Lleida i el 1410 només en quedaven 28, que van disminuir a 12 el 1492, any d'expulsió dels no-conversos.
|
Tamid ofereix un recull anual de treballs originals dels membres de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics dels diferents camps o èpoques en què solen dividir-se els estudis hebraics: l’època biblicotalmúdica, l’edat mitjana (amb la vasta producció cultural dels jueus de la Catalunya medieval) i els temps moderns (incloent-hi l’estudi de la literatura contemporània en llengua hebrea). Els articles que conté aquesta publicació són el fruit d’investigadors que treballen aquests camps d’una manera específica, coneixedors de primera mà de la documentació històrica i filològica pertinent i assabentats dels estudis més recents en la matèria. Però al mateix temps, Tamid inclou, traduïts al català, els treballs d’erudits de fora que, pel coneixement aprofundit que tenen d’algun tema, mereixen ser coneguts entre nosaltres. |
Imatge: Blogs Sàpiens
L’hebreu és la llengua pròpia del poble jueu.
Ja des d’època bíblica els jueus s’han caracteritzat per ser un poble poliglota
