Skip to Main Content
It looks like you're using Internet Explorer 11 or older. This website works best with modern browsers such as the latest versions of Chrome, Firefox, Safari, and Edge. If you continue with this browser, you may see unexpected results.

El caganer: antropologia i tradició: Apunts d'interès

El català universal, de Lluís Vilà

El català universal -el caganer de can japet-. “L’escultura, fa referència al forn de pa de Banyoles amb qui col·laborava Lluís Vilà, que durant tota la seva trajectòria va relacionar els termes art i alimentació; fruit d’això va sorgir el nom de l’espai “Eat Art”, una corrent sorgida als anys 70 en el món de l’art. L’objecte en ell mateix representa un caganer, típic de la tradició pessebrística catalana, que acaba de fer una tifa en forma d’ensaïmada. És una irònica metàfora sobre “som el que caguem o caguem el que som”.

Home caganer

El clàssic caganer acostuma a portar una camisa blanca i un pantaló llarg i fosc, o de vegades calces curtes i mitges. En alguns casos està descalç, però acostuma a calçar sabates fosques o espardenyes.

-------------

"Tras la Guerra Civil Española la represión del franquismo a las manifestaciones de catalanidad, prohibió la barretina y así encontramos en los años cuarenta, caganers con gorro de paja".

Qualsevol nit pot sortir el sol - Jaume Sisa

... Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,

Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,

senyor Charlot, senyor Obelix.

en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,

hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,

i el Capitán Trueno en patinet.

 

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,

en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,

i l'emperadriu Sissi,

i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,

la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,

en Cocoliso i en Popeye.

 

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,

o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,

també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.

el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

Isidre Vallès Rovira

“El pintor, Joan Miró, també ens ha recordat, amb l'augment exagerat de les extremitats inferiors dels seus personatges, aquesta veritat fonamental de la vida d'arrelar-se a la terra, i no simplement per una qüestió realista, sinó que ens ho presenta com un fet vital, del qual depèn poder extreure de la terra el cabal energètic que impulsa l'existència”

(Isidre Vallès Rovira Prologuista del llibre El Caganer)

Michael Camille

“A menudo, lo que se consideraba como bajo y sucio se invertía para convertirse en elevado y santo”

(Michael Camille. Historiador medievalista)

Isidre Vallès i Rovira

“El caganer seria una reminiscència o record del caràcter vital i còsmic implícit en les grans festes i menjades amb que se celebrava l'inici del solstici d'hivern i de les seves conseqüències immediates originades per l'abús de l'aliment”.

(Isidre Vallès i Rovira)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons