Arxiu de tradicions populars : recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra, i terres aragoneses de parla catalana per 
Costumari català : el curs de l'any per
Joan Amades, en el seu Costumari, ens explica que el caganer és una figura obligada dels pessebres vuitcentistes, i que era l’encarregat de femar la terra per tal d’assegurar bones collites per l’any següent.
---
“... L'home que llaurava; el que duia un feix de llenya al coll; la doneta que tirava gra a les tites; la vella que fialva, asseguda al peu de la masia; el caçador, armat amb una lluent escopeta de plom; l'ase carregat a desdir de llenya o d'altres; un que feia ses feines, amb la pipa a la boca i cofat amb barretina; un pagès que...”
---
“... car la gent deia que amb la seva deposició femava la terra del pessebre, que esdevenia fecunda i assegurava el pessebre per a l'any següent i amb ell la salut i la tranquil·litat”
---
“Es tenia molt en compte a situar aquesta figura en un indret que de cap manera no pogués ésser vist des de la coveta ni pels qui anaven a adorar i s'hi trobaven a la vora, car era tingut com un desvergonyiment i com un sacrilegi que la Sagrada Família hagués de presenciar aquella escena” (Joan Amades)
---
El Caganer per
“afanya't, que farem tard!, diu la mare. Però el fill triganer té un problema ben gros. Què li deu passar al nostre petit protagonista?”
El Caganer : la figura més popular del pessebre català per 
Fent camí per la molsa per
“Humil i peculiar personatge de la iconografia de l'art popular, el caganer, és el nostre de Brussel·les autòcton però encara sense monument”.
Folklore de Catalunya per
... a Pineda tots són nyerros, a Malgrat són peix fregit, jurioles a la brasa. A Blanes són flassaders,
paguen el dot amb flassades. A Lloret són caganers que se caguen a sa platja ; a Sant Feliu són tapers i a Palamós els embarquen. A Begur, coralladors que corallen a la brama, i els de Pals són arrossers, mengen l'arròs a llossades...
Història agrària dels Països Catalans per
“...Els sistemes agraris van anar evolucionant lentament. El cultiu de cereals, per exemple, van necessitar procediments que mantinguessin la fertilitat... adobs amb excrements animals o humans....”
---
“ Les figuretes, amb tota llur humilitat, amb llur patent bonhomia i amb llur tendresa i senzillesa, respiren intensament l'aire de la terra i, (...) expressen tota la tradició pairal” (Joan Amades)
---
“... parlant de la figura del caganer: El realisme de la condició humana ens és, així, presentat de nou a través del cicle perenne de la renovació còsmica; allò que procedeix de la matèria retorna al seu estat originari de desenvolupament” (Isidre Vallès i Rovira)
---
“Els desitjos de salut i de fecunditat, troben la seva confirmació empírica en la proverbial constatació de les propietats fertilitzants dels fems sobre els horts i conreus i en la importància del correcte funcionament d'aquestes necessitats fisiològiques elementals sobre el benestar físic i la salut” (Josep Mañà)
---
“Ara que fem anar els adobs químics a tort i a dret....”
La Nostra cultura : art, festes, llegendes i tradicions populars a Lleida per 
Les figures del pessebre per
“... un naixement sense caganer és del cert com un Nadal sense naixement, com un anys sense Nadal, com un anys sense cap d'any, a la fi un impossible matemàtic i un desfici emocional que val més no imaginar”
Lo Próximo y lo ajeno : tientos etnológicos II per
Alberto Cardín explica a "Escatologia navideña catalana" que el caganer i el caga Tió són reminiscències paganes de la celebració del solstici d'hivern i del culte de fertilitat; una manera d'invocar la riquesa de la terra, l'abundància de les collites i, per extensió, el benestar de la comunitat. És a dir, de retornar a la terra tot allò que ens ha brindat abans. Cagar de gust per purgar-nos dels excessos comesos i per adobar aquella terra que, quan arribi el bon temps, ens permetrà tenir una nova anyada. És el cicle de la vida, biologia pura i dura.
[El Caganer] per
“... Tots els pastors estaven preparats amb els seus obsequis per anar a veure l'Infant Déu.
- Que no véns, caganer?
- No ho sé perquè de tant menjar he d'anar sovint a fer c...
- Va home, vine, que ja et passarà!
Caganers : la col·leció Sarrate per
Els caganers m'expliquen les seves històries plenes d'anècdotes. I que donen sentit i coherència a la col·lecció que començà farà més de vint-i-cinc anys, amb molts poquets caganers, arribi als actuals mil dos-cents trenta-quatre”.
El Gran llibre dels caganers per
“Figurotes que el mal gust ha estès dissortadament pel mercat de posicions indecoroses i que tota persona de bons sentiments i de mitjana educació ha de rebutjar” (Puis i Roig. Detractor de la figura del caganer)
El Llibre de Nadal : costums, creences, significat i orígens per
“la figura del caganer representa el típic caminant que... sobtadament té necessitar d'abaixar-se els calçons darrere una mata o arbust” (Ramon Violant i Simorra. Etnògraf)
Els Tresors de Joan Amades : la col·lecció d'imatge impresa de l'Arxiu Joan Amades per
“... El caganer era una figura obligada en els pessebres vuitcentistes”
“... la seva aparició es pot situar a la darreria del segle XVIII o a la primera del XIX. De fet, les peces de vestir eren les mateixes que feien servir els camperols catalans fins a la meitat del segle XIX”
“La crisi espiritual que en certs aspectes va aplanar la gent durant els segles XVIII i XIX va originar una era de pobresa, de mal gust i de grolleria que van conduir a un ambient favorable a la creació d'aquest personatge i per a l'acte que figura i representa”
Festes i tradicions de tot l'any : El Costumari per a totes les edats per 
Fets, costums i llegendes : el Pla d'Urgell per 
La Magia : la realidad encantada per
... i sobretot els caganers i pixadors, figures del pessebre català que al segle XVIII es localitzaven en altres zones de la conca mediterrània, com Nàpols. L'exaltació que el pessebre fa de la tendresa, l'apologia al Nen Déu, el cant als valors positius de la vida familiar és perfectament compatible amb la presència necessària d'una grolleria. Prova de com l'ordre representacional de la religiositat popular articula en el seu interior les seves pròpies caricatures i la seva escarni.
Això d'una banda. Una altra explicació —compatible del tot amb l'anterior— és el que col·locaria el caganer en la línia del que anomenem els antropòlegs, seguint Radcliffe-Brown, "relacions burlesques".
Les Arrels llegendàries de Catalunya per
“El caganer simbolitzaria una indiferència còsmica que contrasta amb la motivació espiritual despertada pel misteri més gran de la humanitat, el naixement del redemptor”.
