Arxiu de tradicions populars : recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra, i terres aragoneses de parla catalana per 
Costumari català : el curs de l'any per Joan Amades, en el seu Costumari, ens explica que el caganer és una figura obligada dels pessebres vuitcentistes, i que era l’encarregat de femar la terra per tal d’assegurar bones collites per l’any següent.
El Caganer per “afanya't, que farem tard!, diu la mare. Però el fill triganer té un problema ben gros. Què li deu passar al nostre petit protagonista?”
El Caganer : la figura més popular del pessebre català per 
Fent camí per la molsa per “Humil i peculiar personatge de la iconografia de l'art popular, el caganer, és el nostre <
Folklore de Catalunya per ... a Pineda tots són nyerros, a Malgrat són peix fregit, jurioles a la brasa. A Blanes són flassaders,
Història agrària dels Països Catalans per “...Els sistemes agraris van anar evolucionant lentament. El cultiu de cereals, per exemple, van necessitar procediments que mantinguessin la fertilitat... adobs amb excrements animals o humans....”
La Nostra cultura : art, festes, llegendes i tradicions populars a Lleida per 
Les figures del pessebre per “... un naixement sense caganer és del cert com un Nadal sense naixement, com un anys sense Nadal, com un anys sense cap d'any, a la fi un impossible matemàtic i un desfici emocional que val més no imaginar”
Lo Próximo y lo ajeno : tientos etnológicos II per Alberto Cardín explica a "Escatologia navideña catalana" que el caganer i el caga Tió són reminiscències paganes de la celebració del solstici d'hivern i del culte de fertilitat; una manera d'invocar la riquesa de la terra, l'abundància de les collites i, per extensió, el benestar de la comunitat. És a dir, de retornar a la terra tot allò que ens ha brindat abans. Cagar de gust per purgar-nos dels excessos comesos i per adobar aquella terra que, quan arribi el bon temps, ens permetrà tenir una nova anyada. És el cicle de la vida, biologia pura i dura.
[El Caganer] per “... Tots els pastors estaven preparats amb els seus obsequis per anar a veure l'Infant Déu. 
Caganers : la col·leció Sarrate per Els caganers m'expliquen les seves històries plenes d'anècdotes. I que donen sentit i coherència a la col·lecció que començà farà més de vint-i-cinc anys, amb molts poquets caganers, arribi als actuals mil dos-cents trenta-quatre”.
El Gran llibre dels caganers per “Figurotes que el mal gust ha estès dissortadament pel mercat de posicions indecoroses i que tota persona de bons sentiments i de mitjana educació ha de rebutjar” (Puis i Roig. Detractor de la figura del caganer)
El Llibre de Nadal : costums, creences, significat i orígens per “la figura del caganer representa el típic caminant que... sobtadament té necessitar d'abaixar-se els calçons darrere una mata o arbust” (Ramon Violant i Simorra. Etnògraf)
Els Tresors de Joan Amades : la col·lecció d'imatge impresa de l'Arxiu Joan Amades per “... El caganer era una figura obligada en els pessebres vuitcentistes”
Festes i tradicions de tot l'any : El Costumari per a totes les edats per 
Fets, costums i llegendes : el Pla d'Urgell per 
La Magia : la realidad encantada per ... i sobretot els caganers i pixadors, figures del pessebre català que al segle XVIII es localitzaven en altres zones de la conca mediterrània, com Nàpols. L'exaltació que el pessebre fa de la tendresa, l'apologia al Nen Déu, el cant als valors positius de la vida familiar és perfectament compatible amb la presència necessària d'una grolleria. Prova de com l'ordre representacional de la religiositat popular articula en el seu interior les seves pròpies caricatures i la seva escarni.
Les Arrels llegendàries de Catalunya per “El caganer simbolitzaria una indiferència còsmica que contrasta amb la motivació espiritual despertada pel misteri més gran de la humanitat, el naixement del redemptor”.
