"Figura popular del pessebre en actitud de fer de cos."
Font: enciclopèdia.cat
El caganer és un dels personatges més excels, més honorable del nostre pessebre, potser més que els pastors i els tres reis d’Orient. Aquests ofereixen a l’infant Jesús quelcom de material, exteriors, d’ells mateixos: mel i mató; or, encens i mirra, mentre que el caganer es dóna a si mateix oferint amb tota humiliat quelcom que “li surt de dins”, de les seves pròpies entranyes, quelcom que tots els pagesos del món consideren com el millor adob per a fer fructificar la terra...
(article: “una Nadala antiga: inefable caganer” 1991. Lluis Mallart)
“Malgrat que a casa nostra és l’indret on aquesta figura ha fet fortuna, no és exclusiva del pessebre català. Podem trobar caganers a Múrcia, Portugal, Nàpols, on son coneguts com “Cagones”, “Cagoes”, i “cacone” o “Pastore che caca”.
| A Catalunya | caganer |
| A Portugal |
cagoes caganeiros |
| A Espanya |
cagones cagabelenes |
| A Nàpols |
cacone pastore che caca |
| A França | porte-bonheur |
L’interès de Colònia pel caganer també és degut al fet que tenen un caganer gros, situat a la façana d’una casa, en un carrer molt cèntric de la ciutat. El Kallendresser (en dialecte local) és clarament un home en posició de cagar, però no és tan clar, ni molt menys, l’origen (www.kallendresser.de). Hi ha llegendes de tota mena: la que diu que, a l’edat mitjana, la figura expressava l’opinió pública de la ciutat respecte d’algun regidor injust; la que el relaciona amb un manobre gandul que no volia baixar de les teulades per fer les seves necessitats; la que parla d’un home molest per un veí que tocava la trompeta i que va decidir defecar-li a la finestra des de dalt… Sigui com sigui, la figura del Kallendresser actual és de la fi dels anys 1950, obra de l’escultor Ewald Mataré.
