Quan Lleida va il·luminar Barcelona: les centrals hidroelèctriques: Fons bibliogràfic

(...) Por ello pienso que es absolutamente necesario incrementar los embalses sobre la cota 450m. pie de presa, puesto que el valor agrícola de las tierras a embalsar, al estar sujetas a riadas por deshielos y heladas primaverales, se ve muy disminuido.
También desearía que solo se convirtiera en agua salada, el caudal ecológico de nuestros ríos y evitar así, que al llegar al mar, el agua pasase a tener un valor de (-) 250,- pts/m3., que, escandalícense, es lo que nos costaría elevar a precios de “horas valle” un metro cúbico de agua a una altura de 8.300 metros.

En el cas de Lleida i de la Canadiense (Barcelona Traction), l’actuació més directament vinculada amb la ciutat fou la construcció de la Presa de Lleida (les comportes), el Canal de Seròs i la Central del seu nom, després de l’embassament de regulació d’Utxesa. Obres iniciades l’any 1912 i que finalitzaran totalment l’any 1916, ara fa cent anys.
Amb la construcció de la central de Seròs es va iniciar l’època de l’explotació dels recursos hidràulics a gran escala en les comarques de Lleida, de tal manera que encara en 1986 s’ha inaugurat la central de Sallente a la comarca del Pallars, deu vegades més potent que la de Seròs.
La central de Seròs es va construir en el temps record d’un any i quatre mesos.
La resclosa de derivació, situada a Lleida, té una llargada de 387m i una alçària de 6. Hi ha sis comportes que permeten regular l’aigua del riu fins a 1.000m3/seg. Pels caudals superiors, l’aigua pot passar per damunt la presa sense cap mena d’obstacle. Una cosa va succeir durant les fortes avingudes del mes de novembre de 1982, en què es va enregistrar uns desguàs de 3.100 m3/seg.

Emili Riu, personatge oblidat a Madrid, menystingut al Pallars i desconegut a una Barcelona profundament desagraïda amb el pirinenc que va evitar el col·lapse de la indústria de l’entorn de Barcelona durant la Primera Guerra Mundial, indústria que depenia del carbó, en bona part de procedència anglesa, com a principal font d’energia i que va patir les conseqüències dels bloqueigs imposats pels contendents. (Agustí López i Pla. Alcalde de Sort 1991-2011)
-----
Emili Riu, que sabia mucho de economia i hacienda, no sabia nada de literatura ni de periódicos (...) era un hombre pequeño, catalán, del Norte de la provincia de Lérida. De familia humilde, que había llegado a ser diputado y tenia una revista de Economia y Hacienda que le daba mucho dinero.
(Desde la última vuelta del camino. Memorias 1948-1954. Pio Baroja)
-----
“ (...) Cuando leo los homenajes, estatuas, etc. que hace Barcelona en honor de Pearson, me pregunto qué ceguera ofusca a todos los catalanes y cómo no hay voces que recuerden qué: 1º si Pearson fue a Barcelona fue porque Emilio con su viaje a Londres llevando estudios completos , descubrió allí lo que era Barcelona como Industrial y la riqueza hidráulica de Cataluña; y 2º qué ni aun así llegó Pearson el primero con la fuerza a Barcelona a pesar de su derroche de millones; fue en llegar la primera la Energía Eléctrica de Cataluña, creada por él, dirigido por él.
¿Cómo puede la Industria Catalana llamar su salvador a otro que no sea Emilio Riu?”
( Carta de María Atocha Ossorio, vídua de Riu, a Pere Corominas. 1928)

Les institucions econòmiques lleidatanes van dirigir els seus esforços perquè Catalunya i molt especialment Barcelona, continuessin apostant per la construcció de les grans centrals hidroelèctriques als Pirineus. Uns esforços que varen ser reforçats per una constant idealització dels mateixos Pirineus fins a convertir-los en una mena d’El Dorado. (Ramón Casteràs)
----
La Canadenca constitueix el màxim exponent de la segona revolució industrial a Catalunya, de la producció d’electricitat a gran escala i de la generalització del seu ús a la indústria, a l’enllumenat públic i ales llars.
Constitueix l’exemple més significatiu d’indústria hidroelèctrica a les terres de Lleida.
(Xavier Tarrabuella i Mirabet)
----
La Guerra Civil espanyola marca un punt d’inflexió en el procés expansiu i monopolitzador de La Canadenca, en el qual segurament tenen molt a veure la baixa demanda d’energia i la congelació de les tarifes elèctriques per part de l’Estat que es produeix després de l’any 1939.
Així mateix, la creació amb capital públic, l’any 1946, de l’Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorzana (ENHER), amb pretensions monopolitzadores de la producció, segurament també hi influirà.

(Xavier Tarrabuella i Mirabet)

A l’època contemporània, la voluntat popular decidida a obtenir recursos hidràulics, els avenços tècnics i la conjunció de la iniciativa privada i pública han fet que el paisatge i l’economia de les comarques de Lleida hagi canviat radicalment.

ROGATIVA A LA VERGE DE LES SOGUES
LA TRESORERA DE LES AIGÜES

De les aigües tresorera
tothom està consternat,
Déu vos volgué destinar,
lo lloanto un rec for formaria:
per promptament remeiar
aigua envieu-nos, Maria,
lo seden que en Vós espera;
en esta gran sequetat!

El riu Segre, amb els seus 262 quilòmetres, és el més llarg de Catalunya i el de major superfície total de conca (12.785 quilòmetres quadrats, descomptada la conca del Cinca). Va entrar en l’escena industrial a mitjan l’última dècada del segle XIX, quan el Ter, el Llobregat o el Cardener ja es trobaven molt utilitzats.
---
La central hidràulica de Seròs va ser projectada per a cinc grups de 14.000 CV cadascun. Inicialment se’n van instal·lar quatre. Lluis Pons en el seu estudi feia referència al fet que “Se instalará una quinta turbina de reserva para funcionar durante las horas de carga máxima o en el caso de parada de otra turbina”.

"Per transportar grans volums de material o maquinària pesant per carretera fins el lloc més proper a les obres, s’utilitzaren els trens Renard, un vehicle creat l’any 1903 per l’enginyer francès Charles Renard.
La seva composició habitual era una locomotora de vapor o de petroli i tres o quatre vagons, cadascun dels quals podia transportar fins a 10.000kg.
Les locomotores tenien una potència de fins a 75 cavalls i podien arribar a una velocitat màxima de 30km/h.
Tot i això, els animals seran el mitjà més habitual utilitzat, sobretot per distàncies curtes i en aquells indrets de difícil accés."

L’origen del Canal de Seròs l’hem de buscar el 1904 en una concessió d’un salt d’aigua al riu Segre sol•licitada a l’Estat per les societats Palacios y García de Saragossa i Mayer y Pla de Reus, propietàries ambdues, del molí de Lladellà de Seròs.
---
El primer circuit de línies de 110.000 volts, que havia d’il•luminar Barcelona, va ser operatiu l’any 1914 amb l’entrada en funcionament de la central de Seròs. Consistia en una línia que sortia de Tremp i una altra de Seròs per enllaçar-se a Camarasa i dirigir-se cap a Barcelona. Transcorria per Agramunt, Cervera, Igualada, Martorell i Sant Cugat. L’any 1918 es clouria la construcció d’una nova línia Seròs-Barcelona que passava per Reus i Vilanova i la Geltrú.