L’aprofitament de la força de l’aigua per produir energia ha estat utilitzada per l’ésser humà des de temps immemorials.
El renaixement de l’energia hidràulica no va ser possible fins creat el generador elèctric.
L’energia procedent del carbó consumida l’any 1910 per les indústries catalanes de l’àrea industrial de Barcelona era equivalent a uns 110.000HP. El manteniment i intensificació de la producció de la indústria catalana passava per la possibilitat de substituir aquesta energia procedent del carbó, per energia elèctrica procedent de les explotacions hidroelèctriques que estaven en construcció o en projecte.
(Xavier Tarraubella i Mirabet)
L’aigua a Lleida des de sempre ha estat el referent de tot el desenvolupament agrari i industrial que ha comportat una decisiva influència territorial no només en la pròpia conca del riu Segre, sinó també a tot el territori català.
... S’ha de destacar la importància que representa en el desenvolupament de les obres hidràuliques en la conca del riu Segre, la construcció de l’assut que deriva les aigües pel canal de Serós, obra de característiques hidroelèctriques amb una important producció d’energia elèctrica el salt d’Utxesa en Seròs, situat a uns 20km de Lleida.
Aquesta obra esdevindria, de fet, la pionera de tot el desenvolupament posterior de la conca del riu Segre amb un aprofitament integral d’aigua, per abastament de poblacions, regadius, producció d’energia elèctrica, usos industrials, regulació d’avingudes, previsió de sequeres, i d’altres usos i activitats.
(Fernando Cequier. Enginyer de camins, canals i ports)
Una central hidroelèctrica és una instal·lació que permet aprofitar les masses d'aigua en moviment que circulen pels rius per transformar-se en energia elèctrica. Segons la potència instal·lada, les centrals hidroelèctriques poden ser centrals de gran potència (més de 10 MW), minicentrals hidràuliques (entre 1 MW i 10 MW) i microcentrals hidràuliques (menys d'1 MW).
Generació d’electricitat a partir de la força de l’aigua. Aquesta energia s’obté de l’aprofitament de les energies cinètica i potencial dels corrents dels rius i salts d’aigua.
L’origen de l’energia hidràulica està en el cicle hidrològic de les pluges, i per tant, en l’evaporació solar i la climatologia, que remunten grans quantitats d’aigua a zones de muntanya alimentant rius en forma de precipitació (pluja o neu). Per tan aquest procés està generat per la radiació solar. Aquesta naturalesa de l’aigua provoca que la localització de regions on es pugui explotar siguin on existeixi una combinació adequada de pluja, desnivells geològics i una orografia favorable per a la construcció de preses o algun altre tipus d’aprofitament favorable.
Un dels primers invents que va permetre aprofitar la força de l’aigua per realitzar treballs que requerien un esforç o energia, va ser el molí d’aigua (hidràulic). Va ser emprat per grecs i romans per a moldre blat. Se sap però que aquest és originari de Pèrsia i s’utilitzava ja al segle 5è aC.
Aquest molí consistia en un eix de fusta vertical on hi girava, en posició horitzontal, una roda amb pales submergida en el corrent d’un riu. Havia de tenir un important cabal per a fer girar la roda del molí i així poder moldre el gra.
Per generar electricitat s’utilitzava l’energia potencial de l’aigua que era transformada pel grup elèctric en electricitat (corrent alterna).
Aquest consisteix en dos parts diferenciades:
Imatge per Ghido CC BY-SA
La turbina Pelton es coneix amb el nom de turbina de pressió. Són adequades per als salts de gran altura i per als cabals relativament petits. La forma d’instal·lació més habitual és la disposició horitzontal de l’eix.
... aquest tipus de turbina no s’havia utilitzat mai abans de la seva aplicació a la central de Talarn, ja que foren construïdes per primer cop l’any 1914 i provades en aquesta central l’any 1916. Les turbines són de tipus anomenat Francis, i la potència màxima total dels 4 grups és de 42.000 HP. Cada turbina té incorporat un regulador amb la missió de mantenir la velocitat de la turbina al més prop possible del valor de règim pel que el grup ha esta construït.
(Xavier Tarraubella i Mirabet)
El projecte d’electrificació a partir de l’explotació de la força hidràulica dels seus rius, és una de les obres més intel·ligents i més fructífera duta a terme en terres lleidatanes
Josep Pla
Els diaris de l’època van publicar que Pearson "amb un capital efectiu de consideració i amb un altre capital de crèdit enorme, començà a operar repartint diners, adquirint drets, pagant esplèndidament finques i donant bones indemnitzacions"
“Falto del apoyo de esos banqueros, Montañés se despidió decepcionado, pero no derrotado, puesto que estaba convencido que Catalunya para su desarrollo debía disponer urgentemente de energía eléctrica a lo grande y era hora de abandonar el precario y estrecho procedimiento de ir añadiendo en las centrales existentes grupitos de máquinas generadoras en la justa proporción reclamada por el consumidor, que se limitaba casi exclusivamente al alumbrado”
(El triumfo de la hidroelectricidad y la expansión de la Canadiense. Horacio Capel i Lluís Urteaga)
Un projecte ambiciós. Una idea que ningú volia. Tot va començar quan un intrèpid enginyer barceloní, Carles Emili Montañès, va concebre un vast projecte de generació d’energia hidroelèctrica a Catalunya i va anar a visitar els principals banquers del país per a demanar-los finançament. Ni la Banca Arnús ni la Banca Marsans (l’altre gran banquer, Manuel Girona, ja havia mort) es van sentir seduïdes per la idea i li van donar carabasses, malgrat que Montañès no era un qualsevol, sinó que havia arribat a ser enginyer en cap de Tramvies de Barcelona i tenia entre mans la creació dels Ferrocarrils de Catalunya.
(Revista Sàpiens número 14)
"¿ Vale la pena esta mísera y regateada concesión para que presten su concurso a la rica Canadiense ayudándole a rellenar sus gavetes con la ruina de poblaciones hermanas? (...) Si consiguen llevar a cabo su proyecto, que no sea sin la protesta y oposición del país en masa, o sin la adecuada compensación".
(Ignacio Farré, membre de la direcció Sindicato Agrícola de la Conca de Tremp, opinió publicada al setmanari Luz. Any 2012)
