Skip to Main Content
It looks like you're using Internet Explorer 11 or older. This website works best with modern browsers such as the latest versions of Chrome, Firefox, Safari, and Edge. If you continue with this browser, you may see unexpected results.

Dones: del silenci a la paraula (el feminisme impertinent): Feminisme

Feminisme?... I això què és?

El feminisme és un moviment social que té més d’un segle de vida, però no és fins a finals dels anys seixanta quan neixen a Catalunya les primeres organitzacions de dones, dins i fora dels partits polítics, que comencen a conformar el que seria el Moviment Feminista tal com s’entén actualment.

Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, el juny de 1976, van trencar el silenci després de molts anys de dictadura.

En aquella dècada, les reivindicacions se centraven en l’educació i el sexisme, l’abolició de les lleis que generaven discriminació, la legalització dels anticonceptius, el dret al propi cos, l’eradicació de la prostitució, la defensa de les prostitutes i l’amnistia per a les dones empresonades per delictes específics.

Els grans canvis legislatius i la creació d’un feminisme més institucional, a la dècada dels vuitanta, tot i suposar un gran avenç van ser insuficients per assolir la transformació social profunda que buscava el moviment amb accions com, per exemple, la introducció de la coeducació al sistema educatiu.

El moviment feminista a Catalunya (Universitat Pompeu Fabra)

Com el feminisme és una crítica de la societat patriarcal, ha estat percebut com a perillós pels qui estan d’acord o assumeixen com a inevitable la societat, cultura i poder patriarcals. El feminisme fa la crítica del patriarcat com una construcció metapolítica que travessa societats i èpoques, i proposa alternatives concretes. El poder patriarcal és un poder monopolitzat pels homes. S’esgrimeixen també altres valors i alternatives que poden ser percebudes com perilloses, que mosseguen, perquè estan destinades a eliminar la dominació de gènere. Els qui no estan d’acord fan el que sempre es fa en la lluita política: idealitzar l’enemic, en aquest cas, les dones i feministes. Els atribueixen atributs i característiques perilloses i moltes falsedats. Prèviament, hi ha una cultura bastant misògina, sexista i masclista. A aquesta misogínia social se suma la misogínia política que és l’antifeminisme.

Marcela Lagarde. Etnòloga i Doctora en Antropologia

Diuen que...

¡Mujeres! Si no tenéis hijos, acabaréis por tener perros!

Jesús Urteaga (1961)

(…) soy partidario de la teoría que sólo admite entre las ocupaciones femeninas las cuatro K: kirche, küche, kínder, kleider (iglesia, cocina, niños, vestidos)

Joaquín Azpiazu (1951)

La mujer se somete sin dolor y sin amargura a jefaturas masculinas, aun en el caso de reconocer la carencia de dotes de mando en la persona que lo ejerce.

Francisca Bohígas, Inspectora de Enseñanza primaria (1947)

Una mujer puede defender sus derechos y hacer valer todas las prerrogativas sin caer en extremos de feminismo que convierten a la mujer en una caricatura de sí misma, (…)

María del Pilar Bueno. Vida íntima de la mujer (1961)

No oblidis que...

  • Si pots llegir un llibre sense la supervisió del teu pare o del teu germà és gràcies al Feminisme.
  • Si pots viatjar sense haver de demanar permís al teu pare o a la teva parella és gràcies al Feminisme.
  • Si pots treballar sense el permís del teu pare o de la teva parella és gràcies al Feminisme.
  • Si pots estudiar a la Universitat és gràcies al Feminisme.
  • Si pots treure diners de la llibreta d’estalvis és gràcies al Feminisme.
  • Si pots tenir relacions sexuals lliurement és gràcies al Feminisme.
  • Si tens dret al control de la natalitat és gràcies al Feminisme.
  • Si es va eliminar la legislació que tipificava la dona en un paper de dependència dintre la societat, és gràcies al Feminisme.

I també que...

• El primer país europeu on les dones van poder exercir el dret de vot va ser a Finlàndia l’any 1906.

• L’any 1918 Gran Bretanya va concedir el dret de vot de les dones de més de 30 anys i a tots els homes majors de 21 anys . Fins el 1928 no es va igualar l’edat de vot entre homes i dones.

• Als Estats Units les dones no van poder exercir el dret de vot en unes eleccions federals fins el 1920.

• Durant la Primera Guerra Mundial, la dona va assumir el manteniment de l’economia productiva. En finalitzar el conflicte bèl·lic, el 35% de la mà d’obra industrial a la Gran Bretanya i Alemanya era femenina.

We Can Do It!

Concepción Arenal

(El Ferrol, 1820-Vigo, 1893). Ha estat considerada la precursora del moviment feminista a Espanya i font d’inspiració d’altres activistes i polítiques del segle XX, especialment durant la II República.

 

 

 

 

 

 

 

 

By: Unknown

Feminisme...

Feminisme... dones en lluita... dones en

moviment... moviment feminista...

feministes... vocalies... plannings...

coordinadores... grups mil... teatreres...

músiques... pintores... escriptores...

xarxes... llibreries... butlletins... revistes...

edicions... telefonistes... muntadores...

dones de comarques... de barris... de

sanitat... de la universitat... dones en

atur... ensenyants... estudiants...

investigadores... malabaristes... dones

joves... quarantones... dones grans...

mares... filles... àvies... amants...

feministes

Dones en transició : de la resistència política a la legitimitat feminista : les dones en la Barcelona de la transició

Les feministes identificaren la sexualitat i el dret al cos, qüestions que no havien estat esmentades en quaranta anys de dictadura, amb mirada feminista.

Invocaren el “Dret al propi cos” i organitzaren nombroses campanyes a favor de l’expressió lliure de la sexualitat femenina, dels anticonceptius, de la planificació familiar i de l’avortament.

El control de la natalitat és un dret fonamental de la persona.

Magda Oranich (advocada)

El mateix Govern franquista havia reconegut que unes 800.000 dones utilitzaven la píndola contraceptiva. Algunes les adquirien a França i d’altres les aconseguien a través de determinats metges. (…) Va destacar la ginecòloga, Assumpció Villatoro, que va donar moltes facilitats a les campanyes sobre el control de natalitat i l’avortament.

El popular fulletó Dret al nostre cos. Contracepció. Avortament afirmava que totes les dones vivien la sexualitat i la maternitat “d’una manera humiliant i frustradora.

“Les dones dels Països Catalans en un moviment ampli i unitari, volem participar activament en la transformació de la societat vers una humanitat lliure i igualitària, en la quela la dona no sigui utilitzada com a objecte de consum, de plaer, de reproducció biològica, de mà d’obra barata i de perpetuació del sistema classista”

Aquests principis marcaven les Jornades Catalanes de la Dona el maig de 1976 quan més de 4.000 dones es reuniren en el Paranimf de la Universitat de Barcelona en una trobada fundacional del feminisme com a gran moviment social de la Transició.

El despertar feminista de principis de la dècada de 1970 va sorgir com a resposta a la dictadura per la carència de llibertats polítiques i contra la discriminació misògina del règim franquista. (...) En aquests anys de rebel·lia i de transició democràtica, una generació de dones va trencar amb el passat, va desafiar moltes convencions socials i va assentar noves formes de viure que canviaren els comportaments i consolidaren nous valors duradors.

La Polémica feminista en la España contemporánea : 1868-1974

Yo soy femenina... no feminista!

(...) Mire usted, yo no entiendo de esto del feminismo. A lo mejor resulta que las feministas tienen razón, pero yo, la verdad, no lo acabo de comprender... Las mujeres, a lo suyo, a lo nuestro: a la casa, al marido, a los hijos.

Loreto Prado. Actriu. 1929

(...) Les dones tenen el front més petit i més curt que els homes. Això explica perfectament la superioritat de les facultats intel·lectuals de l’home i la major energia de les dones per la cura dels infants.

Doctor F.J. Gall (1808)

Mujeres en el mundo : historia, retos y movimientos

Feminisme a les aules : teoria i praxi dels estudis de gènere = feminismo en las aulas : teoría y praxis de los estudios de género

La dona és la porta del diable, el camí de la iniquitat, la mossegada de la serp, en una paraula: un objecte perillós.

Sant Jerònim

L’home és per naturalesa superior i la dona inferior, i un domina i l’altra és dominada.

Aristòtil

Les primeres campanyes públiques de les feministes: la que defensava l’eslògan: <jo també sóc adúltera> que es va mantenir fins la despenalització dels delictes d’adulteri i amistançament l’any 1978.

De les Jornades Catalanes de la Dona, 1976, amb l’assistència de més de 4.000 dones amb un alt nivell de participació i discussió es van crear dues alternatives organitzatives: “L’associació catalana de la dona” formada per 1.500 dones i la “Coordinadora de grups feministes”, “Vocalia de dones i dones treballadores”, integrada per més de cinquanta grups diferents.

En femenino y en masculino

El Feminisme

Durant la Segona República, es va concedir el vot a les dones després de fortes polèmiques a les Corts, ja que els diputats d’esquerra s’hi oposen perquè temen que la influència clerical en l’electorat femení beneficiï la dreta.

Les Dones en l'Antic Règim

(...) el discurs que emana de l’ordenament jurídic català, des dels usatges medievals fins a les constitucions de l’edat moderna, revelen clarament la subordinació i la inferioritat de les dones. (...) les vídues, com que no estaven sotmeses a la pàtria potestat de ningú, tenien més marge d’actuació.

Derecho y mujer

(...) todos los actos de la vida de una mujer, desde el punto de vista jurídico, deben ser supervisados, pues se trata de un ser a tutelar, con libertad vigilada y limitada a la que debemos acercarnos en el contexto del ámbito familiar, pues se trata de un ser a tutelar, con libertad vigilada y limitada (...) no se ha de olvidar que el destino natural de la mujer es pasar de su sometimiento bajo los designios de su padre a los de su marido.

De otras miradas: reflexiones sobre la mujer de los siglos XVII al XX

Crítica, libertad y feminismo : la conceptualización del sujeto

Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade

The Essential feminist reader

El Genio femenino : la vida, la locura, las palabras

¿Y las mujeres? ¿Tendrían ellas “talento y genio (…) solo para las obras de la mano”? En efecto, durante mucho tiempo se pretendió que sólo les correspondía el genio de la paciencia; el estilo estaba reservado a los hombres…

El siglo XX puso fin a la creencia de que las mujeres son la mitad de una especie de mamíferos destinada a dar a luz.

Ciencia y feminismo

... Als homes, els petits èxits de les dones durant la dècada de 1870 i durant els anys posteriors, en el camp de les organitzacions científiques i en las activitats laborals en llocs com museus i observatoris, els hi semblava una usurpació femenina del que, creien, era un terreny exclusivament masculí.

El Pensil de las niñas : la educación de la mujer, invención de una tradición

(...) el año 1885 solo era capaz de leer el 14 por 100 de las mujeres (escribir, el 9 por 100), siendo totalmente iletradas por tanto el 86 por 100. En el caso de los hombres, estos porcentajes eran del 31 por 100 i 65 por 100, respectivamente.

Un Siglo de antifeminismo

Explícito o insidioso, ordinario o pasional, el antifeminismo se manifiesta a lo largo del siglo XX. Rechazando la igualdad de los sexos, se ha mostrado con violencia cada vez que las mujeres han intentado aventurarse en los territorios desde hace mucho tiempo reservado a los varones, bien sea el de la creación intelectual bien el de la acción política en particular.

La Dominación masculina

Les feministes catalanes

Les feministes catalanes impugnaren alguns dels patrons socials tradicionals que relegaven les dones a la casa i reivindicaren un paper actiu per a les dones a la societat que trencava amb el seu aïllament social i la seva marginació tradicional dels afers públics i culturals(1). El feminisme català de principis del segle XX és de signe cultural i social. No se centra en la demanda del vot ni en els drets polítics de les dones. Per tant, no es pot qualificar encara de sufragista. Identifica una agenda d'actuació a partir de la promoció dels drets de les dones als àmbits educatius, culturals i laborals. En aquest sentit, el procés de conscienciació de les dones es pot entendre com a renegociació dels termes del contracte social de gènere, és a dir, de conquesta d'espais de llibertat, i de modificació d'alguns dels elements dels codis de gènere que limitaven la vida de les dones i les seves opcions en aquell moment.

Mary Nash, Revista Literatures, Núm. 5 (Segona època)

No és casualitat que el 1910 Carme Karr associés feminisme amb l'accés a la cultura o que entengui que l'educació constituïa un instrument decisiu per aconseguir l'emancipació de les dones. Per la directora de Feminal era absolutament necessari trencar amb el tradicional model d'educació femenina que tenia com a ideal únic el matrimoni o el convent: «Aquí hi hauríem de pensar una mica més, amb tot això, en lloc d'educar les nostres filles sobre la basa d'aquella ridícula profecia casolana: "Les noies, o casades o monges..." La generalitat dels pares i mares tenen tanta fe atàvica en aquestes paraules, que difícilment poden concebre altre perviure per a llurs filles. I quantes víctimes causa aquesta estupenda ceguera voluntària! Comptant amb això, les famílies envien les nenes a educar-se en els col·legis congregacionistes més a la moda, plenament convençudes de que, al sortir d’allí, on tants diners han enterrat per a llurs filles, aquestes hauran assolit el més alt grau de perfecció donat a la dona, i que, amb el primer vestit llarg, poden presentar-les, sense témer gaires competències, en aquell ... mercat que sol anomenar-se la societat.»

Nash, Mary Revista Literatures, Núm. 5 (Segona època)

El divorci: una vindicació feminista

No serà fins l’any 1932, amb l’arribada de l’efímera Segona República espanyola, quan una llei de les Corts autoritzà el divorci.

La Guerra Civil espanyola, juliol 1936, i la victòria del bàndol revoltat l’abril de 1939, va comportar l’abolició de la Llei de divorci de l’any 1932. Es prohibirà el divorci durant tot el període de dictadura franquista.

L’any 1981 s’aprova la Llei 30/1981, per la qual es modifica la regulació del matrimoni el Codi Civil i que determina el procediment a seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci.

L'avortament: una vindicació feminista

1870: (…) La mujer que causare su aborto o consintiere que otra persona se lo cause será castigada con prisión correccional en sus grados medio y máximo. Si lo hiciere para ocultar su deshonra incurrirá en la pena de prisión (…)

1929: (…) El que de propósito causare un aborto o destruyere de cualquier manera el fruto de la concepción, será castigado (…)

1937: (…) Queda autoritzada la interrupció artificial de l’embaràs, efectuada en els Hospitals, Clíniques i Institucions Sanitàries depenents de la Generalitat de Catalunya, en els quals estigui organitzat el Servei especial per tal finalitat. (…)

1941: (…) Es punible todo aborto que no sea espontáneo. Para los efectos de la presente Ley se considera aborto no sólo la expulsión prematura y voluntariamente provocada del producto de la concepción, sino también su destrucción en el vientre de la madre.

1985: (…) No será punible el aborto practicado por un médico, o bajo su dirección, en centro o establecimiento (…)

Feminismo para principiantes

El feminisme és impertinent. És molt fàcil fer la prova. Només cal esmentar la paraula. Es diu feminisme i com si es tractés d’una paraula màgica, immediatament, els nostres interlocutors torcen el gest, mostren desgrat, es posen a la defensiva o, directament, s’inicia l’enfrontament verbal.

El feminisme és una teoria i pràctica política articulada per dones que després d’analitat la realitat, prenen consciència i decideixen organitzar-se per acabar amb les injustícies de gènere.

Bruixes, histèriques i assassines : una passejada per la maldat femenina

"Amb l’ajuda de Déu m’ocuparé d’assumptes relacionats amb les dones, i ja que les dones són la major part de les vegades animals viciosos, hauré de considerar en el seu moment la mossegada dels animals verinosos"

Arnau de Vilanova (1586)

"...Al Liber feudorum maior, conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on s’inscriuen els actes d’homenatge que fan els barons i nobles, als segles XI-XII.

En aquells moments, quan un vasall fa l’acte d’homenatge, diu: Ergo Petrus, filius Ermesendis (Jo, Pere, fill d’Ermessenda). Però després, més tard, aquest fill d’Ermessenda canviarà l’afirmació per Ergo Petrus, filius Guillelmus.

Aquesta darrera frase demostra el reconeixement de la filiació paterna en detriment de la materna, que ha estat anul·lada"

Coral Cuadrada, Universitat Rovira i Virgili

20 anys de feminisme a Catalunya : jornades: 24, 25 i 26 de maig de 1996

Els anys setanta el Moviment Feminista va establir una categoria que, a les dones d’aleshores , ens obrí un grandiós bocí de realitat.

“... El patriarcat s’ha acabat; ja no té crèdit femení i s’ha acabat”

“... La reivindicació, creació i construcció d’espais propis per a les dones ha estat una constant del Moviment Feminista”

... al Moviment Feminista, doncs, li devem les dones la Declaració d’igualtat que consta a l’article 14 de la Constitució espanyola, i la reforma de totes les lleis que s’oposaven a aquest principi.

“Tot comença amb una dona que parla amb una altra dona, i quan aquesta recull el seu desig i li dóna la confiança i la força per fer-lo realitat. I, quan a l’una i a l’altra s’hi afegeixen dues, tres, quatre..., vint..., cinc-centes... tres mil..., i moltes més, ja hem començat a canviar el món!”

Mujer y sociedad : análisis de un fenómeno reaccionario

El Estado en especial prohibirá el trabajo nocturno de las mujeres i niños, regulará el trabajo a domicilio y libertará a la mujer casada del taller y de la fábrica.

Fuero del Trabajo. II. n.1 (1938)

En la mayoría de las Reglamentaciones de Trabajo, aprobadas a partir de 1942, se dispone que la trabajadora, al casarse deberá abandonar su puesto, con el premio de una dote por boda estipulada en el mismo artículo.

Empresas como Telefónica, a fin de asegurarse el cumplimento de la norma, exigen de sus empleadas en el momento de ingresar, una declaración de renuncia voluntaria al puesto, en caso de contraer matrimonio.

En la Administración Pública no se admite a ninguna trabajadora casada.

Los Feminismos como herramientas de cambio social (I) : mujeres tejiendo redes históricas, desarrollos en el espacio público y estudios de las mujeres

(...) las demandas para abordar políticas en contra de la discriminación de las mujeres surgieron en la segunda mitad de los años setenta, a partir del movimiento feminista y en el marco de la transición de la dictadura franquista a la democracia.

(...) las demandas feministas de los años setenta coincidieron con el Año Internacional de las Mujeres de Naciones Unidas y con el surgimiento del movimiento feminista internacional contemporáneo.

La Residencia de señoritas y otras redes culturales femeninas

Elisabeth Blackwell fue la primera mujer médico de la era moderna nació en Bristol, en 1821. (...) en Lleida nacía en 1852, Martina Castells Ballespí. Estudio medicina y finalizó la carrera con extraordinaria brillantez.

(...) por estas fechas se publica un artículo anónimo en El Siglo Médico que da una cierta idea de lo que supuso para aquellas mujeres optar por una formación médica. El artículo finaliza diciendo:

¿Que dote puede adornar a la mujer mayor que su pudor? Y fuera de este, ¿no le falta base sobre la que se asienta su edificio moral? Pues bien, para el ejercicio de la Medicina, Cirugía y Veterinaria se requiere el teórico del organismo y la práctica en el cadáver (...) y cómo es posible que una dama educada en la edad de las ilusiones no pierda su pudor en el Anfiteatro de disección clínica?

El Voto femenino y yo : [mi pecado mortal]

Feminismo : identidad personal y lucha colectiva : (Análisis del movimiento feminista español en los años 1975 a 1985)

El año 1975 marca la encrucijada entre el antiguo movimiento de mujeres, que había quedado desfasado, y el nuevo movimiento que emerge con fuerza y que ahora sí se definí a sí mismo como feminista. (...) las feministas reclaman la autonomía de un movimiento que comienza a conquistar un espacio social y político propio y legitiman su discurso ante el conjunto de la población. (...) las mujeres defenderán con celo la independencia de un movimiento plural y unitario, cuyo protagonismo es solo suyo y ningún partido podrá atribuirse.

La sexualidad aparece como un terreno fundamental de la reapropiación de sí mismas, llamando a las mujeres a liberarse de la esclavitud sexual masculina. Consignas como Yo soy mía, Derecho al propio cuerpo o La calle y la noche también son nuestras, recogen muy bien este sentir. Surge un movimiento de autoestima y autoapoyo, que tendrá efectos muy estimulantes para la lucha feminista, (...)

Ni putas ni sumisas

La Emancipación de la mujer en España

Las raíces históricas de la emancipación femenina brotan visiblemente en el siglo XIX. En esa España convulsa en la que el liberalismo decimonónico luchaba por las igualdades.

Concepción Arenal

Feminismo

(…) Mais ils sont ridicules, les demandes des femmes, nuit même que souvent la forme qui présentent habituellement eux, il est impossible de nier les progrès que les idées font l'émancipation partielle, même dans les pays qui semblaient particulièrement réfractaires à ces développements

Le Figaro (1896)

Literatura y feminismo en España (s. XV-XXI)

El feminismo te reconoce el trabajo que has hecho como mujer durante siglos. Le da prestigio. (…) El tempo de las mujeres no es el tempo de los hombres. La historia de las mujeres no pasa por los mismos hitos cronológicos que la de los hombres.

Montserrat Roig

El Siglo de las mujeres

Les dones i la història : dossier

Els projectes feministes de <reescriure>, <reconsiderar>, o <ressituar> conceptes clau en el vocabulari històric i polític han sorgit com un dels resultats principals de la trobada entre feminisme i postestructuralisme.

(...) com la sexualitat femenina fou emprada metafòricament per a parlar sobre la misèria de la classe obrera. S’hi assenyalava que les dones treballadores habitaven un <món de sexualitat turbulenta, independència subversiva i insubordinació perillosa> que les situava discursivament gairebé al costat de les prostitutes (...)

<< Fins ara, la dona no ha comptat per a res en les societats humanes. Quin ha estat el resultat? Que el sacerdot, el legislador, el filòsof, l’han tractada com una autèntica pària. La dona, la meitat de la humanitat, ha estat llançada de l’Església, de la llei, de la societat.>>

Flora Tristán: Unió Obrera, (1843)

El Feminismo que no llegó al poder : trayectoria de un feminismo crítico

(...) las mujeres, para llegar a ser verdaderamente libres, deben desprenderse de las cadenas que las atan a la estructura actual de la familia, que considero opresiva y trasnochada.

Alejandra Kollontai (feminista russa. 1872-1952)

Pedagogia del segle XX en femení

Los Estudios de las mujeres en las universidades españolas : 1975-1991 : libro blanco

Feminismo : Ciencia, cultura, sociedad

Claves feministas para la autoestima de las mujeres

Vindicación de los derechos de la mujer

Pedagogia del segle XX en femení

Feminidades y masculinidades : arquetipos y prácticas de género

La Razón feminista

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons