Skip to Main Content

Dones: del silenci a la paraula (el feminisme impertinent): Clara Campoamor i Victòria Kent

Clara Campoamor i Victòria Kent: dues dones enfrontades en la lluita pel vot femení

Advocades, polítiques, feministes i dones. En el moment del debat al Congrés del Diputats, l’1 d’octubre de 1931, les seves posicions van ser totalment oposades: Clara Campoamor (Partido Radical de Lerroux), es va posicionar a favor d’atorgar el vot a la dona. Victòria Kent (Partido Republicano Radical Socialista), en canvi, va exposar les seves raons per demanar que es posposés l’aprovació d’aquest dret.

Finalment, el resultat de la votació fou de 161 vots a favor i 121 en contra. 188 Diputats es va absentar de la Cambra en el moment de la votació.

Dos anys més tard, el 19 de novembre de 1933, les dones per primera vegada van poder anar a votar.

El resultat no fou favorable ni per Clara Campoamor ni tampoc per Victòria Kent. Ambdues van perdre els seus escons al Congrés.

Clara Campoamor:

By: Mundo Gráfico

(...) Se dice que el peligroso voto de la mujer puede dar el triunfo a la Iglesia. Yo les diría a estos pseudoliberales que debieron tener más cuidado cuando el siglo XIX dejaban que sus mujeres frecuentaran el confesionario y que sus hijos poblaran los colegios de monjas y de frailes. (...)

   (…) Al hablar de las mujeres obreras y universitarias ¿se va a ignorar a todas las que no pertenecen a una clase ni a otra? ¿No sufren éstas como las otras las consecuencias de la legislación? ¿No recae sobre ellas toda la consecuencia de la legislación que se elabora aquí para los dos sexos, pero solamente dirigida y matizada por uno?

 

 

 

By: Mundo Gráfico

 

Reflexiones feministas para principios de siglo

El problema de la relació entre ambdós sexes és, sens dubte, el gran problema de la humanitat, on tot s’inicia.

Françoise Héritier

El feminisme és un moviment social i polític que proposa un projecte de societat diferent de la patriarcal. (...) l’error o taló d’Aquil·les de l’organització patriarcal és que no només jerarquitzà les relacions de sexe-gènere, sinó que les va fer vinculants. (...) així doncs, la suposada superioritat masculina és real en el cas que les dones acceptin considerar-se elles mateixes inferiors als homes.

El Voto femenino en España

L’única forma de madurar en l’exercici de la llibertat és caminar amb ell.

Clara Campoamor

Sovint la història del vot de les dones s’ha presentat lligat a la història del moviment feminista.

Victoria Kent:

(...) se discute en este momento el voto femenino y es significativo que una mujer como yo se levante en la tarde de hoy a decir a la Cámara sencillamente que creo que el voto femenino debe aplazarse. Que creo que no es el momento de otorgarle el voto a la mujer española. Lo dice una mujer que en el momento crítico de decirlo, renuncia a un ideal. (...)

(...) Si las mujeres españolas fuesen todas obreras, si las mujeres españolas hubiesen atravesado ya un período universitario y estuvieran liberadas en su conciencia, yo me levantaría hoy frente a toda la Cámara para pedir el voto femenino.

Es por esto por lo que claramente me levanto a decir a la Cámara: o la condicionalidad del voto o su aplazamiento (...) Hoy, señores diputados, es peligroso conceder el voto a la mujer (…)

 

 

 

By: Mundo Gráfico

La Historia de las mujeres desde los textos

(...) ¿Qué razón hay para que ellos sean sabios y presuman que nosotras no podemos serlo? Esto no tiene más respuesta que su impiedad o tiranía en encerrarnos y no darnos maestros; y así la verdadera causa de no ser las mujeres doctas no es defecto del caudal, sino falta de la aplicación.

María de Zayas y Sotomayor. (1647)

(...) Según un informe sobre el tema que publicaba el Álbum de Señoritas, la escritura podía ser considerada en aquella época más perjudicial que útil para las mujeres.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons