Skip to Main Content
It looks like you're using Internet Explorer 11 or older. This website works best with modern browsers such as the latest versions of Chrome, Firefox, Safari, and Edge. If you continue with this browser, you may see unexpected results.

Dones: del silenci a la paraula (el feminisme impertinent): I va arribar el franquisme...

La Constitució republicana de 1931

Cal recordar que l'article 43 de la Constitució republicana de 1931 establia que “el matrimonio se funda en la igualdad de derechos para ambos sexos” i que el mateix principi es recollia a l'article 8 de l’Estatut de règim interior de Catalunya.

En virtut d’aquestes normes, el Parlament català de l’època republicana va posar en vigor la que va nomenar Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, del 19 de juny de 1934, on es proclamava la plena capacitat de la dona en general i l’equiparació dels cònjuges, de manera que segons l'article 2, “el matrimoni no és causa modificativa de la capacitat d’obrar de la dona” .

Aquesta situació, però i com es ben sabut, no va durar gaire i es va tornar a la situació anterior a l’any 1931 pels Decrets de derogació de l’any 1938,

Encarna Roca (tot parlant de l’obra de Maria Aurèlia Campany)

Durant el franquisme...

Durant el franquisme, una dona separada legalment podia:

Ser perseguida per adulteri

Enviada a la presó

Li podien prendre els fills

El marit podia matar la seva dona si era descoberta en “delito flagrante” i, únicament, rebia una pena de sis mesos de “destierro”.

Les dones van patir una doble repressió durant el franquisme

Fins l’any 1975...

Fins l’any 1975, el Codi Civil espanyol establia que no podien signar contractes:

Els menors d’edat

Els bojos i dements

La dona casada

Mi mamá me mima

Hay que tener en cuenta que el hombre pasa gran parte del día fuera de casa, ocupado en trabajos que desgastan su energía física y moral, desequilibrando un tanto su carácter, y necesita hallar en una compañera una comprensión amistosa y cordial que compense su esfuerzo y disculpe su mal humor, y les proporcione la paz que normaliza y descansa.

Pilar Morales, Mujeres, con prólogo de Pilar Primo de Rivera

Mujer, falange y franquismo

El fascismo no perdonó a la mujeres que querían ser persones y las fuerzas democráticas no comprendieron la dimensión histórica de este hecho. (...) Incluso la misma incorporación de las mujeres al trabajo productivo durante la guerra civil se hacía con carácter temporal, mientras los hombres estaban en el frente. (...) dar todo tipo de garantías a los hombres para recuperar sus puestos en cuanto sea posible.

"Prohibición del empleo de la mujer casada, a partir de un determinado ingreso que perciba su marido."

Fuero del Trabajo (1938)

Según una ley que ha permanecido en vigor hasta los años 70, se le prohibía a la mujer dejar la casa paterna antes de los 25 años, a menos que no se casara o se metiera monja.

Entre 1940 i 1950 las mujeres dedicadas a la enseñanza eran muy pocas y casi todas ejercían en la escuela maternal y primaria. En la Universidad no existía ninguna mujer titular de cátedra y las licenciadas que en los años 40 trabajaban allí –con la precaria calificación de <ayudantes>-, no superaban el 4% y se encontraban exclusivamente en las facultades humanistas.

Mujer, falange y franquismo

La situació de la dona en el sistema polític-social del franquisme era d’una absoluta inferioritat.

Si el comparem amb l’Alemanya nazi o la Itàlia feixista, el tractament de la dona i la família és coincident en els trets bàsics.

La Secció Femenina es va convertir en l’agent especialitzat d’adoctrinament de les dones.

Es, pues, una misión educadora nueva y perfecta la que tenemos que cumplir nosotras aquí en la Falange Española de las JONS. Nueva porque con vosotros hemos de luchar contra este feminismo imbécil, majadero y ridículo de la mujer diputada y directora de prisiones....

Pilar Primo de Rivera (1935)

Les Dones del 36 : un silenci convertit en paraula : 1997-2006

L’Escola de Bibliotecàries (1915-)

La direcció de l’Escola de Bibliotecàries fundada l’any 1915 per la Mancomunitat, es va confiar a un home: Eugeni d’Ors.

En el reglament de les Biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya (1915), es destaca la condició la conveniència d’escollir només personal femení, cosa que s’explica per dues raons.

Una, de caràcter sexista: la dona era de natural la indicada per dur a terme la missió social i educativa que s’assignava a la biblioteca i per aconseguir el “caràcter atractívol, amable, de netedat i coqueteria” que es volia donar a les biblioteques; l’altra, de caràcter laboral: els sous podien ser més baixos si el personal era femení.

1970

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de l’any 1970 parlen d’un 49,8% de la població femenina dedicada a “sus labores” i ens recorden que un 80% de les dones amb títol universitari estan inactives.

Mª Ángeles Larumbe

Universidad de Zaragoza

L'any 1976

L’any 1976, la força i la il·lusió de més de quatre mil dones es van trobar al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Mort Franco, significà els inicis d’uns nous temps: celebraven les "Primeres Jornades Catalanes de la Dona".

Aquelles jornades, organitzades sobretot al voltant de les vocalies de dones de les associacions veïnals i dels grups d’autoconsciència, van ser la primera trobada on pogueren parlar de si mateixes i de la llibertat necessària per a ser, per a fer.

Font: El bloc de Caials

Dona i dret

El Dret Civil català és un dels elements identificadors de Catalunya com a nació.

Pel que correspon al règim econòmic matrimonial, el Codi Civil espanyol es regeix pel règim de “bienes gananciales”.

En canvi en el Dret Civil de Catalunya regeix la separació de bens. Un fet que d’antuvi ha afavorit la dona.

... A Espanya la llei reduïa la dona casada a ciutadana de segon ordre, o bé a menor d’edat, que necessitava l’autorització del marit per a qualsevol acte legal, fins i tot per a administrar els seus propis béns. I fins i tot si la dona aportava un sou, aquest passava a formar part de la comunitat de béns que era administrada pel marit.

Però a la societat catalana la dona gaudia d’una situació un xic diferent. Això és degut a què a Catalunya hi havia vigent el règim de separació de béns entre marit i muller, que establia el Dret Civil català, i que permetia a la dona casada gaudir d’independència econòmica dins del matrimoni.

Mireia Trujillo i Eva Villalobos (treball guanyador del III Premi Juvenil Vicenç Plantada)

... El 19 de juny s’aprova la Llei catalana sobre la capacitat jurídica de la dona i els cònjuges, que elimina el principi d’autoritat del marit i estableix la igualtat entre la parella. A partir d’ara, les dones poden tenir passaport i exercir professions o càrrecs sense el permís del marit.

Fins a l’aprovació d’aquesta llei, les dones casades necessitaven tenir permís del marit per treballar, no podien disposar lliurement del seu salari i, si el marit s’oposava al fer que la dona cobrés el salari, el podia cobrar ell directament.

Fins i tot si se separaven judicialment, el marit continuava tenint dret a cobrar el sou de la dona.

14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939). Autor: Joaquim Roglan

Franco va anul·lar la ‘Llei sobre la capacitat jurídica de la dona’ aprovada pel Parlament de Catalunya el 1934.

I va arribar el franquisme...

Les organitzacions de dones que s’havien creat durant l’etapa republicana i que havien arribat a assolir drets fonamentals, com el sufragi, divorci i avortament, van quedar reduïdes a la mínima expressió, amb l’excepció de les adeptes al règim com és el cas de la branca femenina d’Acció Catòlica o l’omnipresent Secció Femenina lligada per decret al “Movimiento Nacional”.

La Secció Femenina va monopolitzar el discurs oficial de la dona durant quatre dècades, fent escoltar la seva veu com si fos la de totes les dones de l’Estat espanyol.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons