Maria Montserrat Dalmases i Orobitg va néixer el 8 d'octubre de 1924.
Va començar la seva tasca docent com a interina a petits pobles com La Tallada (la Segarra) o Castellar de la Ribera (el Solsonès). Per un seguit de casualitats, l'any 1958 va anar a parar al nucli de Claravalls (Urgell), on va disposar d'una escola per ella sola però sense cap mena de recursos ni directrius clares. Això li va permetre gestionar la seva pròpia escola, fer i desfer a la seva manera i fer ús dels seus propis mètodes i materials. Premiada amb la medalla d'Alfons X el Savi, està considerada una pionera de la innovació pedagògica a l'escola rural.
Morí el 14 de gener de 2017 a Tàrrega.
El fons de la Maria Montserrat Dalmases està format per tot un conjunt de materials, pensats i elaborats per ella mateixa, amb l'objectiu d'afavorir l'aprenentatge autònom dins un espai específic de l'aula que ella va anomenar “l'aula de jocs”.
El material està dissenyat per treballar la lectoescriptura en els primers estadis d'aprenentatge, la matemàtica (la lògica, el raonament, la geometria). Els seus materials també permeten treballar la descoberta del propis cos i de l'entorn, l'observació, les emocions i el llenguatge a partir de diferents centres d'interès i en els diferents nivells d'aprenentatge. Tot això amb un material inèdit preparat per l'aprenentatge a partir del joc.
Anys del fons: Finals de la dècada de 1950 - principis de la dècada de 1960
Data d'ingrés: 2013. Donació mitjançant conveni entre Montserrat Dalmases i la Universitat de Lleida el 17 d'octubre de 2013, dins el marc del programa de Coordinació dels Estudis i la Innovació de l'Escola Rural (CEIER).
Consells:
Sapigueu aprofitar tots els espais d’autèntica llibertat que el món que us toca viure us anirà oferint
Defenseu amb valentia allò que en el fons de vosaltres mateixos heu descobert que és veritat
Si heu descobert la il-lusió i el goig per educar els nens i les nenes, no hi renuncieu mai
Penseu que la vostra formació sempre formarà part de l’eix central de la vostra vida. És per això que goso recomanar-vos que no renuncieu mai al dret de treballar en alguna cosa que us faci feliços.
M. Antònia Canals, mestra
Montessori : la educación natural y el medio per
M. Montessori planteaba la efectividad del trabajo infantil en contacto con la realidad, lo que permite al niño desarrollar su inteligencia y partir de bases sólidas y concretas. Por el contrario, no es posible que el juego libre y desorganizado constituya el fundamento de una educación intelectual.
Escola i creativitat : experiències pedagògiques per
En una granja
En una granja
a prop del bosc
cinc gallines fan ous,
tres galls canten la seva melodia
i quatre conills fan fills.
Daniel Matas (7 anys)
I vet aquí un gos i vet aquí un gat,
aquest conte s'ha acabat
I vet aquí un gat i vet aquí un gos,
aquest conte s’ha fos
Patim, patam, patum,
homes i dones, del cap dret.
Patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet
Sóc a la panxa del bou,
que no hi neva ni plou.
Quan el bou farà un pet,
sortirà en Patufet
I conte contat, ja està explicat.
Que tot això és mentida i és ben veritat
Catacric, catacrac,
el conte s'ha acabat
I van viure feliços
I van menjar molts pastissos
I conte contat ja està acabat
El príncep i la princesa es van casar,
van ser molt feliços
i van menjar anissos
