“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot, a començar per les arrels, sense les quals no hi pot haver brancam, sense les quals les primaveres poden succeïr-se al llarg dels camps, però ja només seran una alenada sobre un cos mort que es podreix lentament i enverina la saba nodridora. És una altra manera de corrompre, i, com que som sans, no l’acceptem”.
“... La llibertat no és fer el que vulguis; és no haver de fer allò que volen els altres”.
“... Preguntava a casa per què em feien estudiar en un idioma que no era el meu, cosa que no em van aclarir mai bé. Això no era normal. Ara, tampoc no era normal que a casa meva no em deixessin sortir a jugar al carrer quan hi sortia tothom”.
