Skip to main content

Pompeu Fabra: El Mestre: Fabra: lexicògraf

Investigador de la llengua

   Amb tot, el Mestre encara troba temps per consagrar a treballs de divulgació i àdhuc d’investigació. Així, l’any 1925 pot publicar les principals faltes de la gramàtica i, l’any següent, La conjugació dels verbs en català La coordinació i la subordinació en els documents de la Cancelleria catalana durant el segle XIV i un Diccionari ortogràfic abreujat.

(Pompeu Fabra. Biografia essencial. A. Bladé Desumvila)

Un tastet de bibliografia

Enciclopèdia de la llengua

Retalls de les Converses filològiques de 1920

      Res no és mot negatiu. Solament en una oració negativa en què la supressió del verb emmena la supressió de la partícula no, res tot sol expressa una negació: per exemple, quan responent a la pregunta Què t’ha dit? Diem Res, que equival a dir No m’ha dit res. En la resposta Res, la negació rau en els mots sobreentesos.

Un tastet de bibliografia

Figura clau de la codificació de la llengua

Ara fa cent anys que es va fundar la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de la nostra llengua catalana. Era l’any 1911.Feia tot just quatre anys que l’Institut havia iniciat les seves activitats. El 14 de febrer es va formalitzar el dictamen acord de la Diputació de Barcelona en què Enric Prat de la Riba decidia crear dues noves seccions a l’Institut d’Estudis Catalans: la de Ciències i la Filològica. En aquell document es designaren els primers membres de la nostra Secció: Els dos lingüistes més actius i prestigiosos del moment: Antoni Maria Alcover, que en seria el primer president, i Pompeu Fabra, figura clau de la codificació de la llengua.

( Parlament d'Isidor Marí. Acte Inaugural del centenari de la Secció Filològica de l'IEC 1911-2011)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons