Skip to Main Content

Pompeu Fabra: El Mestre: Decés del mestre Pompeu Fabra

La mort de Fabra

   

   La mort de Fabra, a Prada, la nit de Nadal del 1948, provocà un sotrac intens en la societat catalana, però hagué de reprimir-se.

   En Ferran Soldevila –Bulletin of Hispanic Studies, XXVI (1949), ps. 13-114 – ens explica que als Països Catalans foren molts qui s’assabentaren del seu traspàs mitjançant l’emissió espanyola de la BBC, i reporta alguns actes celebrats a Barcelona.

En el cinquantenari de la seva mort

Poema "El meu poble i jo"

A la memòria de Pompeu Fabra, 
Mestre de tots.

Bevíem a glops 
aspres vins de burla 
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts 
arguments del sabre 
el meu poble i jo.

Una tal lliçó 
hem hagut d’entendre 
el meu poble i jo.

La mateixa sort 
ens uní per sempre: 
el meu poble i jo.

Senyor, servidor? 
Som indestriables 
el meu poble i jo.

Tenim la raó 
contra bords i lladres 
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots 
de la nostra llengua 
el meu poble i jo.

A baixar graons 
de dol apreníem 
el meu poble i jo.

Davallats al pou, 
esguardem enlaire 
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos 
en encesa espera, 
el meu poble i jo.”

(Salvador Espriu)

Homenatge de Salvador Espriu

Salvador Espriu va escriure el poema “El meu poble i jo” per a l’homenatge que es va organitzar a Badalona amb motiu del centenari del naixement del mestre (1968), i que es va fer el 24 de març al Teatre Zorrilla, amb la participació de nombrosos intel·lectuals i escriptors (Josep Benet, Maria Aurèlia Capmany, Joan Oliver, Manuel Sacristan, Joaquím Molas) i una assistència massiva de públic que omplia el teatre de gom a gom.

 

L'última frontera de Pompeu Fabra

Qui era Pompeu Fabra?

Ruta Pompeu Fabra Badalona

Testament Pompeu Fabra

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons