NadalaEn el cinquantenari de la seva mort, el dia de Nadal de 1948.
L’escriptora Maria Àngels Anglada comença la seva narració poètica a Sandàlies d'escuma amb aquesta bonica frase: "Si l'aigua no xopa les arrels d'un arbre, no en collirem cap fruit".
Pompeu Fabra sabé regar i adobar pregonament i adequada el ric i complicat arbre de la nostra llengua, i nosaltres, ara, cinquanta anys després de la desaparició de qui anomenem Mestre, en seguim recollint els fruits madurs, flairosos i abundants.
Aquesta Nadala de l'any 1998 és una mostra clara de la voluntat de la Fundació Jaume I —recollint el desig de tota la comunitat lingüística— d'homenatjar la memòria d'una persona i d'una obra que ben aviat esdevingueren patrimoni de tot un poble: Pompeu Fabra i la codificació de la llengua catalana moderna. Malgrat tots els esdeveniments d'aquesta segona meitat de segle, podem ben afirmar que, en matèria de llengua, ens n'hem sortit força bé gràcies a la solidesa dels fonaments de l'obra del Mestre i a l'acceptació social de què gaudí —i gaudeix encara—, sense que amb això vulgui menystenir el coratge, l'esforç o simplement la fidelitat de tants catalans anònims que han sabut servar-nos els mots.
Obres completes / Pompeu Fabra per 
Teoria de la llengua literària segons Fabre per 