«Mentre no es faci realitat una perfecta igualtat econòmica en la societat, i mentre els costums permetin a la dona gaudir com a esposa i amant dels privilegis que corresponen a alguns homes, el somni d'un èxit passiu es mantindrà, frenant la seva pròpia realització.» (Simone de Beauvoir, El segon sexe)
El concepte de gènere utilitzat en l'àmbit constitucional sempre va tenir com a referent el gènere humà com a element diferenciador d'aquells altres éssers vius que no tenien la capacitat de determinar conscientment la seva pròpia organització social i política. En contraposició, la connotació que en l'actualitat ha adquirit aquest concepte, en la seva utilització nascuda a mitjans del segle XX, és un intent de trencar la tradicional polarització de la sexualitat biològica (masculina/femenina) contextualitzant-la en el seu àmbit cultural, social i polític, per a poder donar resposta a situacions psíquiques individuals que no tenien cabuda ni interpretació possible dins d'una sexualitat biològica.
Segons la professora María Luisa Balaguer, " La Constitució espanyola ha ignorat, en el seu procés constituent, una consideració específica del gènere" (BALAGUER, María Luisa: 2005,18). Aquesta autora considera que el debat constituent no reflecteix una veritable discussió sobre la qüestió de la desigualtat per raons de gènere: "Els moviments de dones, paral·lels a la formació dels partits polítics, reivindicaven un nucli de problemes, parcialment coincident amb les aspiracions de l'esquerra, però amb les especificitats de la legalització del divorci i l'avortament, i la incorporació de la dona al mercat laboral. Al moment de la promulgació de la Constitució, aquestes reivindicacions queden molt minvades i en alguns casos en una clara orientació contrària. Enfront del dret al divorci, el que apareix és la protecció a la família, l'avortament queda mediatitzat per l'expressió "tots tenen dret a la vida" i a incorporació al mercat de treball queda reduïda a un simple "dret de tots al treball". (BALAGUER, María Luisa: 2005, p. 19)
En l'àmbit que ens interessa, el de la lluita per la igualtat entre dones i homes, els dos preceptes constitucionals de referència que se citen com a pilars fonamentals de la reconstrucció de la igualtat entre homes i dones en el nou sistema constitucional, són els següents articles:
Article 1.1: Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
Article 9.2: Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
Article 14: Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
La referència a la dona només apareix en dues ocasions en tot el text constitucional:
Art. 32: “L'home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica” i consagra, d'aquesta manera, la igualtat dels cònjuges en el si del matrimoni, que és definit com un dret individual. Aquest precepte va establir la base constitucional per a la modificació de tot el dret de família que venia consagrant la desigualtat radical entre els cònjuges.
Art. 57: “la Corona d'Espanya és hereditària en els successors de S. M. Don Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica. La successió en el tron seguirà l'ordre regular de primogenitura i representació, sent preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l'home a la dona, i en el mateix sexe, la persona de més edat a la de menys”.
En aquest cas, la preferència de l'home sobre la dona, en la línia de successió al tron conjuga difícilment amb el principi d'igualtat i la interdicció de discriminació per raó de sexe que proclama l'art. 14 CE, però la seva inclusió en el text constitucional ha estat justificada per les particularitats que presentava la successió al tron del Rei Joan Carles I. Una vegada materialitzada aquesta, si algun sentit històric tenia el precepte, segurament ja l'ha perdut.
La Constitució de 1978 s'ha presentat tradicionalment com a model de norma fonamental consensuada. Es parla, per descomptat, d'un consens entre les forces polítiques fonamentals de la transició però aquest consens reflecteix un acord entre dones i homes per a resoldre, des de les perspectives complementàries que les unes i els altres podrien presentar?
El dia 1 d'agost de 1977 es va constituir la Comissió d'Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques. Dels 36 membres, només un era una dona. Ells mateixos van redactar la Constitució i es van designar amb el nom de "Pares de la Constitució". La pregunta és la següent: haguera estat igualment de fàcil que s'anomenés "Mares de la Constitució", si la majoria o tots els membres haguessin estat dones? La conclusió és ben clara, el protagonisme va ser pel sexe masculí.
