"Si les dones han de ser excloses sense tenir veu ni participació en els drets naturals de la humanitat, demostreu primer, per així, negar l'acusació d'injustícia i la falta de lògica, que elles estan desproveïdes d'intel·ligència, si no, aquesta sentència en la vostra NOVA CONSTITUCIÓ posarà de manifest que l'home es comporti inevitablement com un tirà; i la tirania qualsevol quina sigui la part de la societat cap a la qual apunta, debilita els fonaments de la moral" (Mary Wollstonecraft)
Evaluación del grado de sensibilidad frente al enfoque de derechos humanos y la perspectiva de género per
La idea d'igualtat formal queda palesa en l'aprovació, per l''Assemblea Nacional Constituent francesa, el 26 d'agost de 1789, de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà.
L'art. 1 de la Declaració proclama que: "Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets".
L'art. 13 es refereix a la igualtat impositiva.
L'art. 6 parla de la igualtat davant la llei com a igualtat per accedir als càrrecs públics només d'acord amb les seves capacitats individuals.
No obstant això, resulta evident que aquesta concepció liberal i revolucionària de la igualtat no inclou a les dones, a les quals, senzillament, ignora, malgrat la seva presència innegable en el moviment revolucionari.
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadania, redactada l'any 1791 per Olympe de Gouges (escriptora francesa, precursora del feminisme i guillotinada per la seva decidida oposició a Robespierre) és el primer text que exigeix la plenitud en drets polítics i socials de les dones i on s'estableix la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes.
La Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) (1948) és el primer reconeixement universal on s'especifica que els drets bàsics i les llibertats fonamentals són inherents a tots els éssers humans, inalienables i aplicables en la mateixa mesura a totes les persones, i que tots i cadascun de nosaltres hem nascut lliures i amb igualtat de dignitat i de drets. Independentment de la nostra nacionalitat, lloc de residència i gènere.
La Declaració és considerada generalment el fonament de les normes internacionals sobre drets humans i ha inspirat un valuós conjunt de Tractats internacionals legalment vinculants i a la promoció d'aquests drets a tot el món al llarg de les últimes sis dècades. Els drets humans tenen el que podríem denominar "grans tractats de drets humans", respecte als drets de les dones és bàsica la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, (1981). A aquest document se suma el Protocol Facultatiu de la Convenció, (2000), permetent-se des d'aquesta data la presentació de denúncies per part de dones víctimes de discriminació basada en el sexe davant el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona.
Mujeres , globalización y derechos humanos per 
II Informe sobre derechos humanos : derechos de la mujer per 
