<<Els jueus són serfs del rei i pertanyen a la corona reial>>
Tot i que era una pràctica comuna, no estava escrit enlloc que els reis fossin propietaris dels jueus fins que, en els Furs de Terol del 1176, apareix el concepte expressat clarament:
<<Els jueus són serfs del rei i pertanyen a la corona reial>>
Així doncs, els jueus paguen uns impostos que van a parar a les arques personals del rei. En contrapartida al pagament d’impostos directes, els reis es comprometien a defensar els jueus davant els atacs populars i també de l’Església i les seves institucions.
Els reis catalans van tenir molts jueus al seu servei com a administradors, consellers, financers, amb un paper decisiu en la política econòmica en la corona catalana. Molts d’aquests jueus alhora, també eren metges i tenien cura de la salut del rei i de la seva família.
( Maria J. Estanyol. Doctora en Filologia semítica de la UB)
Imatges: El Nacional /Google Sites / Avui
“Los jueus juren als cristians, mas los cristians no juren als jueus”
Imatge: Pinterest
Imatge: Flickr
A l’escletxa al costat dret de la porta d’entrada, s’hi col·locava un rotlle de pergamí (mezuzà) amb un fragment del Deuteronomi (6,4-9): «ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la for- ça. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat.»
Al-quantara: Revista de estudios árabes. Article: Corachas hispanomusulmanas: ensayo semántico arqueológico. Autor: Pavón, Basilio
The black death and its consequences for the Jexish community in Tàrrega. Autors: Colet, Anna; Muntané, Josep Xavier, altres autors.
Reconstrucció antropològica del pogrom de 1348 a Tàrrega. Autors: Ruiz, Jordi; Subirà, M. Eulàlia.
Els jueus de la ciutat de Lleida alguns aspectes. Autor: Prim, Bertrán
La fiscalidad extraordinaria de las aljamas de judíos de la Corona de Aragón. Autor: Prim, Bertrán
Els jueus en els Llibres de Batlle i Cort de Cervera. Autor: Prim, Bertrán
Documento sobre un nuevo cementerio judío en Lérida. Autor: Prim, Bertrán
La alimentación judía en el Occidente Medieval. Autor: Motis, Miguel Ángel.
La ciencia hispanojudía. Autor: Romano David.
Imatge: Viquipèdia
L’antic facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Jaume Riera i Sans (1941-2018), va ordenar els monarques en una escala valorativa de les seves relacions amb jueus singulars:
10.- Pere III (1336-1387)
8.- Joan I (1387-1396)
7.- Martí (1396-1410)
3.- Alfons III (1327-1336)
2.- Jaume II (1291-1327)
2.- Alfons IV(1416-1458)
1.- Joan II (1458-1479)
1.- Ferran II (1479-1492)
0.- Ferran I (1412-1416)
Segons Riera la justificació d’aquesta relació es deu a la manca de numerari de la monarquia i així, la relació amb els jueus era més intensa quan la monarquia tenia menys diners per pagar, ja que així s’estalviava de pagar els seus serveis.
“E és veritat que los juheus havien fet hun cataffal prop la casa d’En Oliver, en lo qual, alguns d’els, vestits de blanch, sacerdotalment, a la manera mosaica o judahica, cantaven, e jacsia tots e los demés cristians no entenguessin los cants, per rahó de llengua ebrahica, emperò fahien molt bona consonança que ho fahia bon hoyr. Entant que los dits senyors rey e reyna e quiscú d’ells quant foren en aquell loch maneren e stigueren una stona scoltants los dits cants que los dits juheus fahien, e aprés besaren les mans als dits senyors ey e reyna e continuraren llur via”
(AML, Cerimonial Antich, reg. 700, f. 48-49v.
Entrada del rei Joan II a la ciutat de Lleida
Mitjan s.XV)
