Imatge: visitartierrasanta.com
Un dels edificis més destacats de l’antiga Cuirassa de Lleida era sens dubte la sinagoga o escola, que a més de ser centre de culte, també ho era d’ensenyament i espai de vida social dels seus habitants. També tenien la seva institucions benèfiques i el govern de la comunitat jueva.
La funció més important era la celebració del culte del dissabte, el Sabbath, i només requeria d’un local adequat orientat cap a Jerusalem, el rotlle de la Llei –anomenat la Torà- i un parell de llànties; per tant la sinagoga podia ser qualsevol edifici de la comunitat que reunís aquestes condicions.
Es probable que n’hi hagués més d’una, ja que el 1268 es parla de “sinagogas vestras” que “decente aptare possitis”.
(Dr. Joan Josep Busqueta Riu. Universitat de Lleida)
Pratique médicale, rationalisme et relâchement religieux : les élites lettrées juives de l'Europe méditerranéenne (XIVe-XVIe s.) per 
Imatge: todocoleccion.net/Ed. S.I. Nahou. Tànger. Any 1910
Aquest responia habitualment a una distribució tipus, amb unes estances que es repeteixen sistemàticament. Els espais interiors són:
. Sala d’oració d’homes i dones: Les dones, però, estaven segregades en una tribuna elevada amb reixes de fusta que impedien la visió des de baix.
. Escoles Major i Menor: A la major és on hi estudiaven els homes, mentre que a la menor hi estudiaven les dones, de forma més superficial, i sense entrar en la profunditat de l’escola Major.
. Azarot: Pati porticat on es reunia l’Aljama. Guarda força semblança amb el concepte de claustre cristià.
. Mikvé: Sala de bany amb aigua corrent o es purificaven tant les dones com els objectes litúrgics.
(Dr. Joan Josep Busqueta Riu. Universitat de Lleida)
Imatge: wordpress.com
