Imatge: Paeria.es
Els treballs d’urbanització realitzats a l’antic barri del Seminari entre la primavera de 2015 i l’estiu de 2017 sobre una superfície de més de 6000m2, han permès recuperar importants restes de l’antic barri de la Cuirassa, habitat per l’aljama jueva de la ciutat de Lleida entre els segle XII i XV.
Tant continent com contingut descobert en aquest indret de la Cuirassa de Lleida, es converteixen en un dels testimonis més reveladors i valuosos arqueològicament que tenim sobre el llegat dels jueus a la Corona d’Aragó.
Uns valors amb una gran potencialitat futura que ens aportarà una visió de conjunt extraordinària sobre la forma de vida dels jueus a les ciutat baix medievals.
(Xavier Payà. Arqueòleg municipal)
Hebrew deeds of Catalan Jews, 1117-1316
Cristianos y judíos en contacto en la edad media : polémica, conversión, dinero y convivencia per Restauració de l'aixovar d'una casa cremada
El laboratori d'Arqueologia de la UDL
Visita a la Cuirassa
Imatge: Wiquiloc.com
Imatge: Lleida.com
Les restes arqueològiques s’han trobat en dos punts: en l’àmbit del carrer Maranyosa, s’han descobert vestigis del que podria ser el petit taller d’un jueu dedicat a la fabricació de pergamins.
Els jueus van ser els traductors dels textos àrabs per als cristians i l’antic Estudi General, al costat de la parròquia de Sant Andreu, era molt a prop del Call.
Els estudiant compraven els pergamins als jueus
A les excavacions s’han localitzat dipòsits per submergir les pells i per tenir aigua corrent molt semblants als de les adoberies de la rambla de Ferran.
(Paeria de Lleida. Urbanisme)
Imatge: bisbatlleida.org
Ara es pot passejar per l’antiga cuirassa i veure alguna de les restes integrades en la urbanització, gaudir d’imatges textos i restitucions que expliquen els resultats d’excavació.
Uns elements que formen part del projecte de difusió cultural que inclou “Les Veus de la Cuirassa”, on, a partir de codis QR, diversos personatges habitants del call expliquen aspectes de la vida, les costums i la cultura hebraica.
(Xavier Payà/Marta Morán. Arqueòlegs)
Malgrat que l’evidència arqueològica demostra que el pogrom va tenir importants conseqüències residencials al call la història dels jueus a Lleida continuaria un segle més fins a la seva expulsió el 1492.
El pati ocupat per la casa del pogrom i el de sota de la plaça cuirassola al costat sud del carrer del Soquet no es tornarien a edificar residencialment fins al segle XVIII. Malgrat l’abandó i destrucció de cases i albergs els carrers es van mantenir i el del Soquet, fins i tot ampliat i pavimentat de nou al segle XV, al mateix temps que es reforçaria el mur de contenció de la plaça cuirassola.
(Xavier Payà. Arqueòleg municipal)
Imatge: ccma.cat
El projecte del nou parc urbà de La Cuirassa, com el seu propi nom indica, va néixer amb la ferma voluntat de recuperar una història perduda. La història de l’antic call de la ciutat que ha posat definitivament Lleida en la nòmina de ciutats que difonen el seu llegat medieval jueu.
(Xavier Payà/Marta Morán. Arqueòlegs)
En la baixada de la plaça del Seminari, s’ha recuperat una seqüència urbanística que pot datar de finals del segle XII; un carrer serpentejant que, segons l’arqueòleg Xavier Payà, podria donar sortida al carrer Cavallers i on és visible el canal de drenatge central i els baixants imbricats a la façana de les cases que recollien l’aigua que queia sobre les teulades.
(Paeria de Lleida. 17/09/15)
Imatge: turismedelleida.cat
Una de les peces més espectaculars de l’aixovar és un suport de tenalla en forma de maqueta arquitectònica que reprodueix una casa andalusina o palauet andalusí. Al primer pla de la façana podem veure les columnes amb els arcs polilobulats i les figures zoomorfes aplicades (cànids i un lleó) vidrats amb òxid verd per ressaltar la plasticitat i donar volum a la composició arquitectònica. Al fons les portes amb arcs de ferradura i la paret decorada amb motius estampats i incisos que també decoren el peu i la vora dels laterals on cal destacar l’obertura de dues finestres
(Xavier Payà. Arqueòleg municipal)
