Brossa té de la poesia i de la vida una cosmovisió carnavalesca.
El critic Arthur Terry va escriure d'ell: <<No és possible d’entendre la seva obra sense constatar la profunda vinculació que té amb la cultura popular>>
Imatge: Fundació Brossa
Imatge de l'espectacle teatral "Embrossa't"
Una presència única es repetia protèicament a les parets del mític estudi que ocupà Joan Brossa (1919-1998), al carrer de Balmes de Barcelona, des del 1958. Al costat d’originals dels seus amics Joan Miró i Antoni Tàpies, de llibres diversos i de polsosos munts de retalls de papers de diari escampats per terra, la imatge de Leopold Frègoli es destacava per la seva persistent multiplicitat carnavalesca.
(Joan Brossa. Poesia i Carnaval)
Vint-i-set sextines i un sonet (1976-1977) per 
Joan Brossa o la revolta poètica : fundació Joan Miró, Barcelona : del 23 de febrer al 27 de maig del 2001 per 
Tota la poesia de Brossa és plena de referències a la visualitat. Potser per això Brossa s’introduí també en el món de la plàstica. Des dels seus inicis (1941) féu poemes experimentals de tipus cal·ligramàtic. De 1943 és el primer objecte, “Escorça”, veritable objet trouvé. I del 1950 és el primer objecte fet expressament, a partir de l’associació de dues realitats distants. Però és a partir del 1959 que el poeta intensificà les seves recerques visuals amb les "Suites" de poesia visual. Durant la dècada dels seixanta i, més concretament, durant els setanta, es concebran, i s’editaran posteriorment, els poemes visuals i objectes brossians més coneguts.
Imatge i text: Fundació Joan Brossa
Cartell per a la 43a fira del llibre d'ocasió antic i modern. Realitzat paral·lelament al poema corpori «Homenatge al llibre» de Barcelona.
Aquest és el jardí de la Reina.
Aquesta és la clau del jardí de la Reina.
Aquesta és la cinta que sosté la clau del jardí
de la Reina.
Aquest és el peix que ha mossegat la cinta que sosté
la clau del jardí de la Reina.
Aquests són els ulls que brillen com el peix que ha
mossegat la cinta que sosté la clau
del jardí de la Reina.
Aquestes són les mans que han fet ombra als ulls que
brillen com el peix que ha mossegat la cinta que
sosté la clau del jardí de la Reina.
Aquest és el cabell que han pentinat les mans que han
fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha
mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de
la Reina.
Aquesta és la font que ha mullat el cabell que han
pentinat les mans que han fet ombra als ulls que
brillen com el peix que ha mossegat la cinta que
sosté la clau del jardí de la Reina.
Aquest és el caminal que voreja la font que ha mullat
el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra
als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta
que sosté la clau del jardí de la Reina.
Cames del vent
Tot fent camí crida el dia
Recula quan em menjo l’alba
D’un jou de timbes
Ja veuràs quin doll d’acers i de llunes
Prop de la gallina de la cresta
( segon poema del llibre Tarannà.1988)
