Brossa volgué honorar la memòria del folklorista Joan Amades a qui anomenà <<gran tresorer de la memòria ancestral de Catalunya>>
La cultura popular ens allibera i ens torna a l’origen de la nostra identitat abans del grinyolar dels prismàtics i que la boira ens estimbi costa avall. Ens ensenya que les coses no són normals pel fet de ser usuals. I bé es pot considerar com una mena de reserva cultural davant del pragmatisme immobilista.
(Brossa: Superfolklorista)
Catalunya Jo, que havia deixat ensota
les boires més altes, sento una tristesa com quan,
de petit, feia una taca
a la llibreta de l’escola.
Amor meu, vindràs demà?
(Cau de poemes, 1960)
Imagen: Vegap.es
Aquella A granada, amb la bèstia ferotge del Costumari Català. Una imatge impactant que va saber donar-nos el talent de Joan Brossa, que també tenia complicitats molts estretes amb el nostre univers de la cultura festiva, els costums i les tradicions.
<<En una època de la meva vida vaig tenir necessitat d’aprofundir diversos aspectes de la cultura popular, i Joan Amades va ser el nom que sortia sempre en el que jo collia. Durant la postguerra anava un cop la setmana a llegir Amades a la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya. (...) Tinc present alguna visita al seu domicili: li recordo la veu i l’aspecte imponent de patrici romà: el veig amb la seva muller al costat ajudant-lo en la feina en una habitació plena de papers i fitxes. Era un senyalador segur de lligams i paraules. Respirava a través d’un insòlit munt de coneixements i, per què no?, de la intuïció que frega les obertures>>
Els Tresors de Joan Amades : la col·lecció d'imatge impresa de l'Arxiu Joan Amades per 