Sí. Recordo l’últim sopar que vaig fer a casa del Brossa. Li vaig dir que havia de deixar de fer entrevistes parlant d’estriptis i serpentines i de màgia, perquè la seva obra era molt més rica que això.
(entrevista a Jordi Coca. Eva Piquer. Catorze. Cultura Viva)
Jordi Coca: Però per què t’agrada tant el cinema?
Joan Brossa: Lenin va dir que el cinema és a la cultura el que l’electricitat a la indústria. És l’art del segle XX. I també m’he adonat que el cinema t’ensenya a mirar i, en aquest sentit, m’ha fet guanyar temps. Hi ha coses que sense haver vist cinema no les hauria fet. Pots entendre el cinema com a passatemps o com a fet cultural.
Jordi Coca: Per què no es representa, Brossa?
Joan Brossa: Potser jo hauria de ser estranger. Em sembla que la pega que té és que jo no sigui japonès. Llavors potser si que el farien.
Imatge: cultura.gencat.cat
L’any 1971 Jordi Coca va publicar un llibre entrevista que aquest 2019 es reedita perquè han passat moltes coses en aquests prop de 50 anys, però segurament tot ha servit per reposicionar aquell Joan Brossa aleshores poc conegut en l’àmbit literari i cultural català; per tant, rellegir l’obra de Jordi Coca ens pot aportar noves mirades que aleshores ens havien passat per alt. De fet, l’obra ja es va reeditar el 1992 amb un altre títol i amb dues entrevistes noves, que ara també s’hi inclouen: una del 1982 i l’altra del mateix 1992.
Imatge: cultura.gencat.cat
Avui Brossa ja és un clàssic, però corre el perill de quedar tancat en els tòpics que s'han construït al seu entorn. De fet, Sacristán ja va dir en el seu pròleg del 1970 que hi ha una "història de la poesia de Brossa", una evolució que cal tenir sempre present. Brossa no és el dramaturg de les serpentines i el confeti, ni és el poeta avantguardista que feia coses visuals. Brossa és la coherència, l'autenticitat i el convenciment que en art les repeticions sempre són una equivocació.
(Jordi Coca)
