Les tauletes de l’arcaica ciutat d’Ebla (fou un regne de Síria. Any 2400 aC), son els fragments més antics que es coneixen d’un codi legal.
EL CODI D’UR-NAMMU, rei d’Ur (2050 aC), és el primer codi jurídic escrit que es coneix. Es fonamentava en un sistema jurídic el qual establia jutges especialitzats, el testimoni sota jurament i la facultat dels jutges d’ordenar al culpable la indemnització de danys i perjudicis.
EL CODI D’ESNUNNA (1930 aC), més conegut com les Lleis d’Esnunna, es tracta d’una compilació de lleis que van ser descobertes a la ciutat-estat mesopotàmic d’Esnunna.
EL CODI DE LIPIT-ISHTAR, de Isín (1870 aC), es va utilitzar per a la instrucció escolar durant centenars d’anys.
EL CODI D’HAMMURABI (1760 aC), és una compilació de lleis, creant el primer corpus legislatiu de la història que ha arribat complet fins els nostres dies.
EL CODI DE MANU (entre el 200aC i el 200 dC), resumeix un conjunt de normes amb l’objectiu d’aconseguir una vida justa i cercar la felicitat.
Els primers registres legals romans pertanyen al segle V aC, tot i que la primera codificació formal ordenada per Justinià I, no van tenir lloc fins el segle VI.
A l’Edad Mitjana i també cap a l’Edat Moderna, es van redactar compendis o recopilacions locals o provincials.
El Codi d’Ur-Nammu és un codi de lleis, elaborat durant el regnat d’Ur. Està escrit en sumeri i correspon al Renaixement sumeri. Tot i que no va ser el primer codi legal, sí que fou el primer que ens ha arribat. És també un precedent del conegut “Codi d’Hammurabi.
Des de la perspectiva de la història del dret, és important el que aquest codi va aportar. Fins i tot el codi fa referències al que avui per avui s’inclou en l’especialitat de dret marítim.
El Llibre del Consolat de Mar o Llibre del Consolat del Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç la Mediterrània. D’origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per la legislació marítima actual.
El mèrit del llibre del Consolat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis marítimes disperses dels drets romà, grec, romà dOrient, rodi, italià, francès i castellà, juntament amb els costums de mar tradicionals.
Fins la redacció de l’Ordonnance de la Marine a França el 1681, el Llibre del Consolat del Mar va ser un codi de dret marítim vigent en tota la Mediterrània. A l’estat espanyol va seguir en ús fins la implantació del Código de Comercio espanyol. Abans de la seva compilació s’utilitzaven com a codi marítim les Taules Amalfitanes, que eren, com aquest, un conjunt de regles per regular el comerç marítim redactades a Amalfi, i que es van veure substituïdes per aquest codi.
Al llarg del seu regnat, el monarca babilònic Hammurabi (1792-1750 a.C.) va realitzar una compilació de les lleis (tot i que seria més correcte parlar de sentències) que ell mateix havia dictat, creant el primer corpus legislatiu de la història que ha arribat complet fins els nostres dies. Gravat en una estela de diorita d’uns tres metres d’alçada i escrit en lletra cuneïforme acàdia, la seva finalitat era que els súbdits no poguessin excusar-se en el desconeixement davant d’una hipotètica sanció.
El Codi recorre freqüentment a l’anomenada llei del talió. És a dir, es concebia la justícia com una forma de revenja en la qual es castigava el culpable amb una pena similar al delicte realitzat. És el famós “ull per ull”:
8. Si un home roba un bou, o una ovella, o un ase, o un porc, o una barca i [allò que l’home ha robat] pertany a la religió o a l’Estat, restituirà trenta vegades el seu valor; si pertany a un ciutadà particular, en restituirà deu vegades el seu valor. Si el lladre no posseeix el necessari per restituir, serà condemnat a mort.
196. Si un senyor treu l’ull a un membre de l’aristocràcia, se li destruirà el seu.
197. Si trenca l’os d’un altre senyor, se li trencarà l’os a ell.
198. Si destrueix l’ull d’un plebeu o trenca l’os d’un plebeu, pagarà una mina d’argent.
199. Si li buida l’ull a l’esclau d’un senyor o li trenca l’os a l’esclau d’un senyor, pagarà a l’amo la meitat del seu preu.
Font: Sàpiens
El Panteó de Roma
Durant la història de l’antiga Roma s’hi poden distingir algunes fases que revelen l’elevat procés de codificació. Aquest procés es divideix en 4 primeres etapes que es relacionen de manera directa amb la codificació Justiniana i que, aquesta última aportarà infinitud d’escrits a l’actual dret.
Dos codis marquen la primera etapa: Ius Flaviorum i Ius Papiriarum
Ius Flaviorum: Es tracta d’un codi llegendari, tot i que la seva existència no està provada.
Ius Papiriarum: El jurista Papiriarum va recopilar un conjunt de lleis existents, per formar una col.lecció amb aquest nom. El nou codi incloïa lleis civils, polítiques, sagrades, militars i administratives del dret vigent.
