Conferència que ofereix una àmplia visió històrica sobre el nostre dret civil, abans del Decret de Nova Planta.
Codi civil: Ordenament positiu que regula les relacions jurídiques entre particulars
Estructura del Codi Civil espanyol
L’estructura del “Código Civil español” consta d’un títol preliminar i quatre llibres.
Títol preliminar: De les normes jurídiques, la seva aplicació i eficiència.
Llibre primer: De les persones
Llibre segon: Dels bens, de les propietats i de les modificacions
Llibre tercer: De les diferents formes d’adquirir una propietat
Llibre quart: De les obligacions i dels contractes
Cadascun d’aquests apartats es divideix en títols que contenen diferents capítols agrupats en seccions i, on cada secció es divideix en diversos articles.
El “Código Civil español” està format per un total de 1.976 artícles.
Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(...) Els intents reiterats del constitucionalisme espanyol del segle XIX, que es van manifestar moltes vegades en el sentit d’unificar totalment el dret espanyol; el perill que la codificació del dret espanyol suposés la desaparició dels nostres drets civils (...)
El llibre VI tanca el procés de compilació, que es va iniciar fa més de 500 anys
Catalunya té, històricament, un dret civil propi. De fet, es va començar a recopilar cap a mitjans del segle XIII i, des de llavors, es va considerar la redacció definitiva fins al segle XV, quan es va iniciar el moviment compilador català. L’arrelament d’aquest dret a Catalunya era tan profund que fins i tot els Decrets de Nova Planta es van veure obligats a mantenir-lo i respectar-lo, tot i que es va prohibir modificar-lo i legislar.
La successió intestada o abintestat es produeix tant al Codi Civil Espanyol com en el CCCat. per la falta de testament, o quan el testament sigui declarat nul, o esdevingui ineficaç, o el cridat a ser hereu no arriba a ser-ho per premoriència o per repudiació de l’herència.
El preàmbul del llibre quart, i l’article 422-3 disposa que són nuls els testaments que no continguin institució d’hereu, llevat que contingui nomenament de marmessor universal o sigui atorgats per una persona subjecte al dret de Tortosa.
En el dret català en relació amb la institució d’hereu, continua vigent el principi romà nemo pro parte testatus, pro parte intestatus decedere postet. (ningú pot testar, part en testament i part sense testament)
El nomenament d’un marmessor universal pot substituir la manca d’institució d’hereu en el testament.
En el Codi Civil Espanyol, ans al contrari, i conforme a l’article 764 del CC, el testament és vàlid encara que no contingui institució d’hereu, o no s’hi incloguin la totalitat dels béns, i també serà vàlid si el nomenat hereu no accepta l’herència o sigui incapaç d’heretar.
En aquets supòsit de l’article 754 del CC, es compliran les disposicions testamentaries fetes conforme a la llei, i el romanent dels béns passarà als hereus legítims, és a dir, és compatible la successió testada amb la intestada, atès que l’article 912-2 del CC disposa la compatibilitat de la successió disposada en testament amb la intestada pels béns de que no hagi disposat el testador.
(Ref. Gómezmaestre.com)
El Parlament de Catalunya va tramitar el Projecte de llei de modificació dels llibres primer, segon, quart i cinquè del Codi civil de Catalunya i de modificació de la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.
Un dels anomenats trets diferencials més emblemàtics de Catalunya, després de la llengua i la cultura, és el seu dret civil propi. Durant segles, des de l’època dels comtats catalans, les relacions familiars, de parella, de veïnat i fins i tot econòmiques, han seguit una sèrie de normes i legislacions que han anat adaptant-se als temps i al caràcter dels catalans.
El degà del Col·legi de notaris, Joan Carles Ollé, recorda que el Codi Civil actual “no se l’està inventant el Parlament, sinó que és mil·lenari, ve de lluny, amb gran continuïtat històrica amb diferents etapes, en què successives generacions de juristes han fet un gran esforç per conservar-lo i actualitzar-lo en cada moment. Es pot afirmar sense cap mena de dubte que el Codi Civil català és dels més moderns d’Europa”
Un Codi civil format per sis llibres
El Codi civil de Catalunya recull les normes en relació amb l’àmbit privat de les persones físiques i jurídiques, establertes en sis llibres diferents. El llibre sisè s’afegeix als altres cinc llibres que ja conformaven el corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil.
El primer (2002) estableix l’estructura sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i a la família; el tercer (2008) regula les persones jurídiques, com ara les associacions i fundacions; el quart (2008) codifica les successions, com ara els testaments; i el cinquè (2006), la propietat i tot allò que en depèn, com ara les comunitats de propietaris.
Aquests sis llibres actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles existeix a Catalunya en matèria de dret civil, testimoni d'una història mil·lenària.
Catalunya té, històricament, un dret civil propi, que es va començar a compilar al segle XIII. S’hi regulen qüestions bàsiques com les herències, comprar un pis o com funciona una comunitat de propietaris. Fins i tot Felip V i el franquisme el van respectar. Tot aquest dret està compilat en sis llibres, en un treball d’anys que es va cloure el 2015. Un Corpus jurídic del més antics d’Europa.