Entre codi i codi: Passejant entre Codi i Codi

Una de les grans diferències històriques entre el dret civil espanyol i el català és el règim econòmic matrimonial: a Catalunya existeix la separació de béns, mentre que a Espanya el règim és el de guanys. “És molt modern i respon a la mentalitat actual. De fet, territoris com el País Valencià ho han canviat i moltes famílies s’hi han acollit. En canvi, a Catalunya ningú fa uns capítols matrimonials per fer-ho al revés, és molt excepcional. Ho tenim molt assumit i no volem que quedin barrejats els deutes o problemes que pugui tenir l’altre”, explica Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i president de la Comissió de Codificació de Catalunya.

   El Codi Civil català també inclou la regulació de les parelles de fet, que abans figurava en una llei especial, equiparant les parelles homosexuals amb les heterosexuals. Un aspecte nou va ser la introducció de la figura de la pàtria potestat compartida en cas de divorci però d’una manera flexible, assignant al jutge un marge ampli de decisió.

(Ref. Laura Díaz-roig)

El Departament de Justícia de la Generalitat fa una revisió exhaustiva dels sis llibres del Codi civil de Catalunya per identificar-ne totes les expressions sexistes i substituir-les per d’altres que acabin amb la invisibilitat de les dones. La feminització de l’articulat s’incorporarà al primer llibre, que inclourà “la igualtat i la no discriminació per raó de gènere” com una norma d’aplicació general en el conjunt de la legislació civil.

   Malgrat que en els darrers anys ha evolucionat cap a un llenguatge més igualitari, el Codi civil català acusa l’androcentrisme que és endèmic en molts dels textos legals. Sense anar més lluny, segons la redacció actual del Codi civil de Catalunya, “s’entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes, llevat que del context se’n dedueixi el contrari”. Fa 17 anys, aquest principi general estava socialment acceptat però, ara, s’ha convertit en una expressió clarament discriminatòria.

   Les juristes han identificat els articles propis d’una visió heteropatriarcal, com la referència al “concebut”, que se substituirà per la “persona concebuda” o per una redacció alternativa com “es té la consideració de persona des de la concepció”. Altres articles obvien la dona en l’àmbit patrimonial, com si no actués en el mercat o no fos titular de relacions i drets. És el cas de la menció al “masover” o al “bon pagès”, que quedaran substituïts per “la bona pagesia”.

   En relació amb les decisions sobre el propi cos, la nova redacció també posarà de manifest que “correspon a la dona la decisió sobre la interrupció voluntària del seu embaràs en les condicions que determinen les lleis”.

(Font:  La Vanguàrdia)

A Catalunya és d’un quart i a l’Estat de dos terços

El dret successori català també es diferencia molt de l’espanyol: a Catalunya, en cas que no hi hagi testament, si no hi ha fills, la parella hereta per davant dels pares. El Codi Civil català equipara també els drets en matèria de successions d’un membre d’una parella estable (pactat en escriptura pública o amb dos anys de convivència ininterrompuda) amb els d’un matrimoni en cas que no hi hagi testament. “En el Codi Civil estatal no hi ha una regulació de la parella de fet, som molt avançats en aquest sentit”

(Article diari Ara. Laura Díaz-roig)

   “A Catalunya la llegítima, que és la part de l’herència que has de reservar als hereus forçosos entre els familiars més propers (fills o pares), és d’un quart. És a dir, puc disposar dels meus béns a favor de qui vulgui a excepció d’aquesta part. A la resta d’Espanya la llegítima és de dues terceres parts, i això limita molt la llibertat de la persona per disposar dels seus diners”.

   «Catalunya ha tingut històricament una legislació pròpia que no va perdre després de formar part de la monarquia espanyola, sinó que va mantenir-la com a normes de dret comú o general que coexistien com a diferents de les lleis castellanes».

Manuel Duran i Bas (jurista)

   L’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1932, que van retornar el convenciment que el dret civil català ja no s’encarrilava com un apèndix del Codi civil espanyol. S’establia que «correspon a la Generalitat la legislació exclusiva en matèria civil» i d’aquesta manera es posava fi a més de dos segles d’estancament del nostre dret propi. La sublevació i la dictadura van esborrar el procés, però la realitat de la pluralitat de drets civils no podia esborrar-se i van caldre noves accions.  

Dr. Puig i Ferriol (catedràtic de dret civil)

   Com afecta a la llengua de l'etiquetatge a casa nostra? El Codi de Consum inclou un article sobre Drets lingüístics de les persones consumidores (article 128-1), i un altre sobre Requisits lingüístics per part de les empreses (article 211-5) pel qual fa obligatori l acompliment dels drets de l article 128-1. Aquest article, pel que fa a la llengua de l etiquetatge de productes diu: 2. Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català: b) Les informacions necessàries per al consum , l ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d'acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat. D'altra banda l article 211-5 converteix aquest dret en una obligació per part de les empreses: 1. La documentació i les informacions necessàries per al consum i l ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d'estar a disposició immediata d'aquestes, d'acord amb el que estableix l'article 128-1. Aquest requisit no s'aplica a les marques, els noms comercials i la retolació em parada per la legislació de la propietat industrial.