Skip to Main Content

Entre codi i codi: Lleida ciutat

Paeria de Lleida

      El 24 d’octubre de 1149 la Lleida islàmica es rendia a les tropes feudals dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona, Ermengol VI d'Urgell i dels Templers. La necessitat de regular la nova situació fa que l’any 1150 es redacti la Carta de Poblament, i es garanteix, així, la justícia i l'ordre públic.

   Pere I, l’1 d’abril de 1197, concedia a la ciutat el privilegi de Consolat com a forma de govern municipal. A partir d'aquest moment quatre cònsols i vuit prohoms tindran la facultat d'ordenar i governar la ciutat.

   L'any 1264, segurament a conseqüència dels pactes de Pau i Treva aprovats en les Corts celebrades al Castell de la Suda el 1214, el rei Jaume I concedia el privilegi de Paeria que ratificava el de Consolat i que significarà un reconeixement de la personalitat jurídica del municipi de Lleida. Quatre paers seran ara els responsables del govern de la ciutat.

   Com a conseqüència lògica d'aquest procés, es formava i s'acumulava un dret consuetudinari propi i així com un volum important d'ordinacions i estatuts. És per aquest motiu que el 1228 se li va encomanar la compilació dels Costums de Lleida al jurista i cònsol Guillem Botet, el codi de caràcter municipal més antic de Catalunya que es mantingué vigent fins al 1716.

   Justament aquell any, Felip V aplicà el Decret de Nova Planta, de caràcter absolutista i centralista, fet que va provocar la desaparició de la Paeria com a forma específica d’organització municipal, que i no es torna a recuperar fins al període democràtic del segle XX.

(Font: Arxiu municipal de Lleida)

Guillem Botet

   Guilem Botet fou un prestigiós jurista nascut a Lleida l’últim terç del segle XII. Essent cònsol de la ciutat l’any 1228, va rebre l’encàrrec de fer la compilació dels Costums de Lleida, el còdex de dret local mès antic de Catalunya. El personatge històric doncs, és adient per donar nom a la col·lecció municipal dedicada a fer conèixer i posar a l’abast de tothom els documents de l’arxiu de la ciutat de Lleida, recollits i conservats per la institució municipal al llarg dels segles. Aquesta important documentació ens acosta al conjunt d’aspectes de la vida quotidiana de la ciutat, que formen part de la nostra història i que expliquen el nostre present.

(Font: Arxiu municipal de Lleida)

Guillem Botet

El seu autor és el cònsol i jurisconsult lleidatà Guillem Botet, i ho va fer a instància dels altres cònsols i habitants de Lleida. L’obra es divideix en 3 llibres, cada un amb una sèrie de capítols que tenen la seva rúbrica. Ja a cada llibre trobem:

  • Al primer, la Carta de població atorgada el 1150 pels comtes de Barcelona i d’Urgell, amb altres privilegis reials i comtals concedits posteriorment (elements escrits).
  • Al llibre segon, es recullen costums locals que ja havien estat fixats per escrit amb anterioritat, amb ordinacions i bans municipals.
  • I el llibre tercer, d’una banda també inclou dret consuetudinari però que fins aleshores no s’havia posat per escrit, i d’altra indica quin és el dret supletori del propi local.

   En aquest punt cal indicar que per tal de cobrir les llacunes o mancances del dret propi, el codi de Lleida disposa que primer s’ha de recórrer als Usatges de Barcelona, després a les lleis gòtiques i en últim terme a les lleis romanes.

En qualsevol cas el codi de 1228 constitueix el nucli de l’ordenament jurídic de la ciutat de Lleida. És evident que aquest codi és una recopilació del dret vigent, però bàsicament d’aquell que cal conservar i posar per escrit per a evitar tot conflicte en la pràctica jurídica i judicial; a més hi ha altres usos i costums que no es recullen, i privilegis ja concedits que no poden, no es vol o no es creu necessari que figurin en el text, però que ell mateix reconeix expressament com a integrants, tots ells, de l’ordenament general propi de la ciutat 

(Dr. Josep Serrano Daura /Universitat Internacional de Catalunya)

Bibliografia

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons