Noguera Pujol, J. (1972). Viticultura práctica. Lérida : Dilagro.
La vinya no és una planta de fàcil cultiu, malgrat els seus modestes exigències en sòl i aigua i a les condicions precàries en què tradicionalment es desenvolupa. Perquè els rendiments de qualitat i quantitat concordin amb els costos de producció i exigències del consum es requereix un mínim de cures culturals, encertada disposició de plantacions, coneixement ple de la selectivitat. El llibre tendeix a una divulgació senzilla però completa i abundantment gràfica de totes les tècniques poden ser útils al viticultor per a una millor explotació racional i eficient de la vinya.
Caldentey Albert, P. (1972). Comercialización de productos agrarios aspectos económicos y comerciales. Madrid : Editorial Agrícola Española.
La comercialització de productes agraris ha adquirit gran importància en els últims anys com a conseqüència de l'evolució de l'agricultura des d'una estructura tradicional cap a una estructura cada vegada més comercial. L'acció de "vendre i comercialitzar" és cada vegada més important, però és que, a més, l'acció de "produir" ha estat substituïda per l'acció de "produir per vendre", és a dir, que les decisions de l'agricultor, en el que fa a la producció, estan condicionades pel mercat.
Alfaro Moreno, A. (1974). Plaguicidas agrícolas y su aplicación. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias.
Actualització de les anteriors edicions de el mateix llibre sobre els plaguicides que en elles figuraven i afegint altres que, des de l'última, es vénen incorporant a la lluita fitosanitària al nostre país. A l'intentar oferir noves possibilitats per a la defensa de la producció agrària en aquest particular aspecte de la protecció sanitària dels cultius, aquest llibre intenta correspondre a l'interès prestat a les anteriors edicions.
Serrano Cermeño, Z. (1974). Cultivos horticolas enarenados. Madrid : Ministerio de Agricultura.
El cultiu arenat ha deixat de ser una curiositat de l'agricultura en algunes zones i s'ha convertit en un instrument eficaç per a la producció d'hortalisses fora d'estació, amb destinació a l'exportació i als mercats nacionals. L'èxit del cultiu sorrejat depèn, en part, de factors comercials, com l'adequació de la producció a la demanda, situació de mercat, etc., però des del punt de vista agrícola l'èxit depèn, essencialment, d'un perfecte maneig dels elements que el constitueixen i un domini de les tècniques en què es basa.
Martín Gallego, J. A. (1975). Olivar intensivo. Madrid : Agrícola Española.
En aquest llibre es contemplen diferents tècniques que poden ser aplicades per a la implantació i explotació d'una plantació intensiva, comentant diferents alternatives i possibilitats, en l'esperança que la lectura dels textos serveixin a l'olivarer i a el sector interessat en l'olivicultura per conèixer una gamma de possibilitats i decidir en la programació moderna explotació olivarea, tant pel que fa a la densitat inicial com a la posterior necessitat de conduccions o aclarides de les plantes.
Ortiz-Cañavate, J. (1975). Técnica de la mecanización agraria. Madrid : Ministerio de Agricultura. Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias.
Introducció a l'estudi de les màquines agrícoles, eines i altres tipus de maquinària per a la sembra, fertilització, tractaments i recol·lecció.
Leal, J. L., Leguina Herrán, J., Naredo Pérez, J. M., & Tarrafeta, L. (1975). La agricultura en el desarrollo capitalista español, 1940-1970. Madrid : Siglo XXI.
En el present treball s'estudia la contribució de l'agricultura espanyola a el desenvolupament industrial de la postguerra. S'analitzen tres grans temes: el paper exercit per l'agricultura espanyola com a font de capitals per a la indústria, el paper que exerceix actualment el sistema creditici en aquest transvasament de recursos agraris cap a altres sectors i la funció de el sector agrari com a exportador de força de treball .
Cruz Roche, P. (1977). Asociaciones agrarias de comercialización : empresas asociativas de comercialización de productos agrarios. Madrid : Agrícola Española.
Les greus dificultats amb què freqüentment es troben els agricultors per la venda dels seus productes els porta, de vegades, a unir-se entre si creant diferents tipus d'empreses associatives la finalitat primordial és la comercialització dels productes obtinguts pels seus socis. Aquest llibre tracta de conèixer amb més profunditat possible la situació, perspectiva i problemàtica de les associacions agràries de comercialització i d'apuntar algunes solucions per al major èxit de les mateixes.
Molinero Zapatero, J. M. (1976). Conejos : alojamiento y manejo. Barcelona : Aedos.
La literatura especialitzada no proporciona la suficient informació respecte a l'allotjament i maneig dels conills. En les obres generals de cunicultura es tracten aquestes qüestions, però amb un caràcter no especialitzat, amb aquesta obra s'intenta omplir aquest buit per ajudar a cuniculicultor principiant i a productor mitjà, fins i tot a cuniculicultor experimentat en un intent de contribuir a la millora de la cunicultura.
Gaviria, M. (1976). Ecologismo y ordenación del territorio en España. Madrid : Cuadernos para el Diálogo.
L'ecologisme és la forma militant de la ecopolítica, de la lluita de classes en l'espai pel control popular i democràtic dels recursos naturals, pel manteniment de l'equilibri dels ecosistemes dels quals formen part l'home i la societat. En aquest sentit, l'ecologisme no pot ser sinó un component més de socialisme. Com ha dit Marcuse: "El progrés capitalista no solament restringeix un entorn, un entorn lliure," l'espai lliure "de l'existència humana, sinó que a més limita el" desig "i la necessitat de tal entorn". El combat dels ecologistes en el territori de l'Estat espanyol apareix ple de contradiccions: si d'una banda l'economia espanyola és imperialista pel que fa al petroli ia les matèries primeres del tercer món, de l'altra resulta evident el nostre caràcter dependent de la tecnologia, de la energia nuclear o dels cereals i lleguminoses dels Estats Units i d'altres països "avançats". La lluita contra el transvasament de l'Ebre, les centrals nuclears, les autopistes, la desertificació, la recerca d'una societat menys vulnerable a les futures crisis d'energia i d'aliments, han animat l'esperit dels diversos treballs inclosos en aquest volum.
Guerrero García, A. (1977). Cultivos herbáceos extensivos. Madrid : Mundi-Prensa.
Exposició de tècniques agrícoles de caràcter pràctic, tenint en compte que l'agricultor ha de tenir en compte les seves condicions particulars acudint, si és possible, a l'anàlisi de sòls, la temperatura de el lloc, la precipitació, les quantitats de fòsfor i potassi, etc. S'inclouen annexos amb els productes agroquímics més usats, un altre d'herbicides, un altre de sensibilitat de les males herbes als herbicides i un altre amb un estudi dels costos dels principals cultius referits al secà i regadiu a les campinyes andaluses.
Seoánez Calvo, M. (1977). La contaminación agraria. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias.
La present obra és una valuosa aportació a la comprensió dels mecanismes de contaminació agrària i servirà d'orientació als països més afectats per aquest flagell de l'era contemporània i d'alarma per a aquells menys afectats.
Hidalgo, L. (1979). Poda de la vid. Madrid : Mundi-Prensa.
Manual sobre la poda de la vinya de caràcter tecnològic, concebut des d'un punt de vista didàctic i pràctic. Un bon podador és realment un especialista d'alt nivell que davant de cada cep, ha de fer el seu diagnòstic, ja que cada peu de vinya és un cas particular que cal analitzar. Més tard vindrà un correcte pronòstic o judici, que es formula el podador sobre el correcte tractament que ha de donar-li, i només llavors cal endinsar-se en l'execució dels talls, coneixent el com i el perquè es fa.
Llácer Ill, G. (1978). Las virosis y micoplasmosis de los árboles frutales. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias.
Introducció a l'estudi de les virosis de les plantes llenyoses en general, i especialment dels arbres fruiters, de gran utilitat per als tècnics d'extensió agrària, servei de plagues, protecció vegetal, etc. que en el seu treball diari poden trobar-se amb problemes no atribuïbles a cap plaga o malaltia fàcil de reconèixer i que potser puguin tenir un origen viral.
