La relació d'Aloy i Vallverdú
A la presentació del llibre Camins i paraules: Josep Vallverdú, l'escriptor i l'home, Josep M. Aloy narra el primer contacte amb Josep Vallverdú, amb aquestes paraules:
El meu primer contacte amb Josep Vallverdú es va produir fa quinze o setze anys [el desembre de 1982] a través del seu gran èxit Rovelló. Tot va esdevenir d’una manera molt suau però emotiva. Tenia per costum llegir-ne un capítol cada dia als meus alumnes de 4t i 5è d’EGB.
No fou massa difícil observar que aquella estona de lectura els agradava i de seguida vaig notar que un cop acabava de llegir el capítol del dia, i abans de passar a les següents activitats escolars, se succeïen uns segons d’un silenci sorprenent durant els quals molts dels nois contenien fins i tot l’alè i no acabaven de reaccionar davant la meva invitació a continuar la classe.
Un cop “xops” de Vallverdú, vàrem convidar-lo a visitar l’escola. L’escriptor va acceptar i el contacte va resultar molt enriquidor i estimulant per a tots. L’autor, acompanyat de la Isabel, va compartir generosament tot un matí amb nosaltres mostrant-nos la seva bonhomia i el seu tarannà obert i agradable. És difícil descriure què senten els nois i noies quan tenen l’oportunitat de dirigir-se personalment a l’autor d’aquells llibres que han llegit a classe. En el cas de Josep Vallverdú va servir, entre altres coses, per assaborir més a flor de pell el seu carisma i la seva personalitat.
A Indíbil i la boira hi ha un moment en què Vallverdú afirma: “hi ha dies que són memorables perquè una petita anècdota definitòria els en fa...”. Jo no sé si la visita de Vallverdú, aquell desembre de 1982, fou una petita anècdota, però si que puc dir que aquella jornada es va convertir en memorable.
A partir d’aquest primer contacte es va forjar una relació de coneixença que va acabar en sincera amistat, celebrada en trobades familiars a Manresa, a Puiggrós i a l’Espluga de Francolí. Fruit d’aquesta amistat i de l’interès sincer de Josep M. Aloy en la persona i l’obra de Vallverdú, Aloy va esdevenir el biògraf de l’autor lleidatà. Així ho narra Josep Vallverdú...
Josep Maria Aloy va obtenir un dels primers premis amb Retrat Literari de Josep Vallverdú, premi Recull, a Blanes. En aquella ocasió vaig declarar a Ràdio Girona que l’Aloy sabia més coses de mi que no jo mateix.
Érem als anys noranta i aleshores ja teníem una nodrida correspondència de text llarg o de missatges curts.
Després, durant anys em visitava acompanyat d’aquells primes alumnes, ara ja nois i noies crescuts. Si bé estenia les ales cap a tota manifestació entorn del llibre juvenil i es feia un crèdit entre editors, bibliotecàries, periodistes, mestres d’escola, monitors i altres estudiosos de l’univers juvenil -Aurora Díaz-Plaja, Teresa Rovira, Teresa Duran, Montserrat Sarto, entre les més veteranes-, va dedicar una especial atenció a la meva producció i no em deixà de petja durant més de quaranta anys, fent incursions també als meus assaigs, dietaris i darrerament poemes.
Fonts consultades:
