Deconstruïnt la construcció: un tast d'arquitectura: Amb segell de Lleida

"El mestre de la Seu mostra influències evidents de l’escola romànica de Tolosa de Llenguadoc i també de l’escola llombarda. Un dels seus grans mèrits, probablement, és haver sabut agermanar la seva tècnica amb la tradició dels picapedrers de Lleida, que recullen al seu torn els coneixements dels artesans musulmans."

(Joan J. Busqueta)

"(...) en la primera meitat del segle XIX, els ciutadans de Lleida, així com els viatgers que la visiten, veuen la ciutat com un lloc “ple”, un nucli urbà desordenat on els individus s’amunteguen en un clar perjudici per a la seva qualitat de vida."

"El mateix 1842 l’Ajuntament va decidir que les noves construccions havien de presentar obligatòriament els plànols d’edificació perquè els aprovés, per tal d’harmonitzar la construcció a la ciutat, amb l’obligació que els projectes fossin informats per un arquitecte. (...) L’ordre municipal, a part de ser l’origen d’una disputa entre els arquitectes locals i els mestres d’obres que perdurarà fins a finals de segle, va comportar, a partir d’aquell moment, que es consideressin amb una certa freqüència plans d’actuació globalment considerats, no tan sols en termes de la millora de carrers (per exemple el 1844) o de l’obligació de millorar voreres i vials públics."

• Bastiment: construcció provisional feta de fusta (actualment de ferro) que s’aixeca al costat dels murs per anar-los construint i per facilitar el treballs dels obrers.
• Capitell: element arquitectònic que corona la part superior de la columna i que normalment va decorat amb motius diversos.
• Coberta: part que cobreix un edifici i el protegeix de les inclemències del temps.
• Disseny: dibuix d’un objecte o espai determinat on s’assenyalen les línies principals i es fa el càlcul de les dimensions.
• Llosa: pedra plana i de poc gruix utilitzada per pavimentar terres o cobertes d’un edifici.
• Motllura: element decoratiu en relleu que serveix per adornar obres d’arquitectura, de fusteria, etcètera.
• Morter: barreja feta amb aigua, sorra i calç, que es col·loca entre pedra i pedra i damunt de cada fila perquè totes les pedres quedin ben lligades.
• Traceria: combinació de línies i figures geomètriques tallades en pedra que omplen i decoren el buit d’un finestral.

"En el año del Señor mil doscientos tres, a once de las kalendas de Agosto (22 de Julio de 1203 de la cronologia actual) bajo la jurisdicción Inocencio III papa, venerable Gombaldo, (de Camporrells) presidente (Obispo) de esta Iglesia (Roda-Lérida), ínclito rey Pedro segundo (de Aragón) y Ermengaldo Conde de Urgel (el de Castilla), pusieron la primera piedra de este edificio. Berengario de Obicio, operario existente.- PERE DECUMBA maestro y fabriquero."

(traducció de la làpida commemorativa. Col·locació de la primera pedra i inauguració de l’obra).

"La catedral no respon a un projecte unitari, com a mínim hi ha dos fases ben definides. Una primera d’estructura romànica, que no preveu una voltes gòtiques, i una segona fase on el mestre va haver d’adaptar uns pilars romànics per a poder sostenir unes voltes gòtiques."

(Isidro G. Bango Torsivo. Universitat Autònoma de Madrid)