Rafael Guastavino Moreno (1842-1908) neix a València i estudia a Barcelona per a mestre d’obra i arquitecte.
Des de la seva època d’estudiant experimenta una autèntica admiració per la volta de maó pla o volta catalana.
En el seus primers treballs ja aplica aquesta antiga tècnica constructiva.
A la fàbrica Batlló (1868) cobreix milers de metres quadrats amb una economia mínima, produint un espai lliure, racional i perdurable, on es podien col·locar perfectament els telers. .
Al teatre de Vilassar de Mar la cúpula rebaixada, de 20m de llum, només té un gruix d’una rajola, uns 5cm (reforçada amb nervis): la relació gruix/radi de curvatura més petita que fins aleshores s’havia construït i que només seria superada a Alemanya l’any 1920.
L’any 1885 realitza les seves primeres obres importants, tot i que, és la construcció de la Biblioteca Pública de Boston, l’any 1890, la que referma i consolida el seu prestigi de manera decisiva.
Les voltes de Guastavino provoquen entusiasme entre els enginyers i els arquitectes americans.
A les obres on intervé Guastavino, les formes de l’arquitectura històrica, amaguen uns treballs d’enginyeria de la construcció sorprenents.
Font de la imatge: Wikimedia Commons
"La volta catalana, volta “tabicada”, volta cohesiva, volta de rajola o volta de maó pla, és una sistema constructiu basat en la construcció de voltes rebaixades a partir de peces ceràmiques planes. Aquestes s’uneixen amb guix per fer la primera capa, aquest pren amb tanta rapidesa que no es necessita cap cintra que aguanti la volta sense tancar. Una vegada acabada la primera capa, se’n col·loquen de successives unides amb morter que dona la resistència necessària."
(J. Guàrdia Tomás. Enginyer infraestructures)
"... no es tracta d’una denominació xovinista dels constructors catalans, simplement és una fórmula d’identificació universalment acceptada per tots els col·lectius professionals que han emprat aquest mètode."
Gran part dels edificis industrials construïts entre 1860 i 1880 a Barcelona i els seus voltants, van ser dissenyats per un personatge singular: el mestre d’obres, Rafael Guastavino, que fou protagonista d’aquest sistema a Nord-Amèrica.
L’any 1881 va emigrar a Nova York on va fundar la R. Guastavino Company, on va aplicar aquesta tècnica a més de mil edificis.
Guastavino no va finalitzar els seus estudis tot i què va obtenir el títol l’any 1872 gràcies a un decret vinculat a la desaparició de la figura de mestre d’obra.
L’arquitecte Juan José Nadal va constituir per a Guastavino una autèntica revelació que el va portar a l’adopció entusiasta de la tècnica de la volta catalana.
Als Estats Units, Guastavino, publica articles en revistes de prestigi com The Decorator and the Furnisher. A partir de 1889 publica els textos més significatius en els quals inclou les bondats del sistema de volta de maó pla o volta catalana. A les seves publicacions manifesta una definició de la nova arquitectura a partir de la renovació, de l’aprenentatge de la natura i de l’honestedat de les formes per damunt de la història com el darrer fonament de la seva obra.
Rafael Guastavino, juntament amb el seu fill, van realitzar més de mil importants construccions de volta a Nord-Amèrica; revolucionant el panorama constructiu i col·laborant estretament amb els arquitectes més prestigiosos.
Les conformacions formals de les voltes “guastavines” van resistir tota mena de llenguatges arquitectònics, alhora que van saber eixamplar una llarga i fructífera manifestació expressiva, des de les formulacions constructives de les voltes, tan pel que fa als seus referents d’estils anteriors, com als edificis del futur, a primers del segle XX, experimentats per uns Estats Units amb un important creixement socioeconòmic.
"Els arquitectes d’Amèrica tenen amb Rafael Guastavino Moreno un deute de gratitud, no només per haver estat un constructor fiable i metòdic, sinó per haver aconseguit crear noves possibilitats en el camp del disseny arquitectònic."
(Arquitecte Peter B. Wight. 1901)
...malgrat el mestre Bargués va aconsellar al rei Martí l’Humà que era millor construir la capella real de la catedral de Barcelona amb la volta de pedra, el monarca va ordenar fabricar-la de ...volta de raiola de tres gruixos... Bergués laltre vegada nos donà de concell... que fessem fer la cuberta sobirana (de la) dita capella de volta de pedra picada e nós som d’intenció que assats bastaria que fos de volta de raiola; perqueus manam que mentre faran lentaulament de la dita capella façats metre ma tantost en fer la cuberta sobirana de volta de tres raioles...