Skip to Main Content

Revisions Sistemàtiques

Lectura crítica

S'entén per lectura critica, el procés d'avaluar i interpretar l'evidència aportada per la literatura científica, considerant sistemàticament els resultats que es presenten, la seva validesa i la seva rellevància per ajudar-nos en la presa de decisions sobre la cura dels pacients.

Objectius de la lectura critica:

  • Identificar la potència i les deficiències de les publicacions científiques.
  • Trobar publicacions científiques de bona qualitat, útils en cada situació clínica.
  • Reconèixer les publicacions científiques fiables que donen suport o posen de manifest els coneixements que poden haver-se adquirit a través del pensament racional i l'aprenentatge.
  • Prendre decisions aclaridores sobre les cures apropiades més que recolzar-se en les pràctiques basades en la tradició o la intuïció d'altres persones i aplicar-les als pacients.
  • Examinar el valor i la pertinència dels resultats de la investigació amb altres professionals de la salut en el nostre sector sanitari.

Llistes de validació segons tipus d'estudis

Existeixen diferents guies per informar i publicar sobre les diferents investigacions que es duen a terme.

En aquestes guies s'especifica la informació mínima que s'ha d'incloure en un informe d'investigació.

Sense una descripció exacta i completa dels aspectes clau de qualsevol estudi, no es pot decidir de manera responsable si l'estudi és pertinent o no per a la nostra recerca o la pràctica clínica.

Aquestes llistes de verificació ens proporcionen informació sobre:

  • que tan bé es va realitzar l'estudi i per tant, que tan fiables són els seus resultats,
  • amb quina exactitud es van realitzar les intervencions o anàlisi de manera que puguin repetir-se, etc.  

Redactar i publicar amb precisió és un factor important que millora la possibilitat d'utilitzar la investigació publicada. 

Per a dur a terme això hi ha diferents llistes de verificació segons el tipus d'estudi realitzat.

Imatge: jannoon028. Freepik

Una revisió sistemàtica és un  mètode per a fer una revisió d'una pregunta formulada de manera clara que fa servir mètodes sistemàtics i explícits per identificar, seleccionar i avaluar de forma crítica les investigacions rellevants, i per recollir i analitzar dades dels estudis que s'inclouen en la revisió.. (Glosario Cochrane

PRISMA

És un conjunt mínim d'elements, basats en evidències, per ajudar a presentar informes de revisions sistemàtiques i meta-anàlisi. Pretén ajudar els autors a la presentació d'aquests informes que, tot i que s'ha basat en assajos aleatoris, també ajuda a altres tipus de revisions sistemàtiques i en particular en les avaluacions de les intervencions. PRISMA també pot ser útil per a la valoració crítica de revisions sistemàtiques publicades, tot i que no es tracta d'una eina per avaluar la qualitat d'aquestes.

CASP (Critical Appraisal Skills Programme)

Té una llista de comprovació amb 10 elements.

CASPe (Programa de Habilidades en Lectura Crítica Español)

Té una llista de comprovació amb 10 elements.

CEBM (The Centre for Evidence-Based Medicine)
AMSTAR (stands for A MeaSurement Tool to Assess systematic Reviews)

Té una llista de comprovació amb 16 elements.

ROBIS (Risk of bias in systematic review)

Un assaig controlat aleatori és un experiment en el qual es comparen dues o més intervencions, possiblement inclouen una intervenció de control o cap intervenció, assignant-se aleatòriament als participants. (Glosario Cochrane).

CONSORT (Consolidated Standards of Reporting Trial)

És una guia per redactar i publicar informes, que conté una llista de comprovació amb 25 elements bàsics que s'han d'incloure en l'informe d'un assaig controlat aleatoritzat i un diagrama de flux dissenyat per tal de deixar un registre del flux de participants en l'assaig.

CASP (Critical Appraisal Skills Programme)

Té una llista de comprovació amb 11 elements.

CASPe (Programa de Habilidades en Lectura Crítica Español)

Té una llista de comprovació amb 11 elements.

Un estudi observacional és aquell en què els investigadors no intervenen, sinó que simplement observen el curs dels esdeveniments (Glosario Cochrane). 

Hi ha diferents tipus: Estudi de cohort, Estudi transversal, Estudi de casos i control.

STROBE (Strengthening the Reporting of Observational studies in Epidemiology
  • STROBE checklist for cohort, case-control, and cross-sectional studies (combined)  (.pdf, .doc)
  • STROBE checklist for cohort, case-control, and cross-sectional studies (.pdf, .doc)
  • Checklist for cohort studies (.pdf, .doc)
  • Checklist for case-control studies (.pdf, .doc)
  • Checklist for cross-sectionalstudies (.pdf, .doc)
  • Draft STROBE checklist for conference abstracts (.pdf)

Declaració STROBE (espanyol)

CASP (Critical Appraisal Skills Programme)
CASPe (Programa de Habilidades en Lectura Crítica Español)

Una investigació qualitativa és aquella que deriva de dades d'observacions, entrevistes o interaccions verbals i se centra en els significats i les interpretacions dels participants. Inclourà grups de discussió, entrevistes, observacions i diaris.

CASP (Critical Appraisal Skills Programme)

Té una llista de comprovació amb 10 elements.

CASPe (Programa de Habilidades en Lectura Crítica Español)

Té una llista de comprovació amb 10 elements.

Amb els estudis de Precisió diagnòstica i pronòstica es pretén a l'hora d'avaluar una nova prova diagnòstica analitzar tant la seva precisió com la seva qualitat metodològica.

STARD (Standard for Reporting of Diagnostic Accuracy)
CASP (Critical Appraisal Skills Programme)

Té una llista de comprovació amb 12 elements.

CASPe (Programa de Habilidades en Lectura Crítica Español)

Té una llista de comprovació amb 10 elements.

 Referències bibliogràfiques (clicar)

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons