Imatge: http://retornlleida.blogspot.com
El Quim, però, no era un home d’un sol tema. La seva inquietud personal i professional el va dur a xafar molts tolls, a tastar moltes olletes. Sabia i coneixia moltes coses, parlava i transmetia infinitat d’inquietuds.
El Quim, a més d’un gran amic, ha estat un col·laborador del Cercle de Belles Arts des de l’any 1990, per tant, 26 anys, durant els quals ha dedicat una part important del seu temps a l’entitat. Juntament amb el malaurat Manel Garcia Sarramona, va ser un dels impulsors de la revista ARTS del Cercle de Belles Arts de Lleida, que va néixer el mes de gener de 1990, moment en què es va publicar el primer número i en què hi havia un article escrit per ell dedicat al seu pare, Jaume. A partir del novembre de 1993, el Quim va formar part del Consell de Redacció, del qual era director Jordi Capdevila i Mas. El número 42 de la revista que ara teniu a les mans és fruit de la seva llarga dedicació. Durant aquests 26 anys, ha estat un estret col·laborador, tant de la revista com del Cercle de Belles Arts, i ha ocupat diferents càrrecs a Junta Directiva. El Quim, des de qualsevol lloc que ocupés, podia desenvolupar la tasca adequada per la seva gran personalitat en el seu concepte de l’amistat, del treball i del companyerisme, aportant idees i donant consells al conjunt de persones que l’envoltaven a fi de poder millorar la tasca cultural dins de la societat. Compartir estones amb el Quim era entusiasmar-se amb la feina i aprofitar cada moment del dia a dia de la vida. El Quim era una persona estimada, i conviure amb ell t’encoratjava a tirar endavant il·lusions compartides. En tot moment, va donar un exemple que no és fàcil seguir, tant amb el seu tarannà com amb la seva tasca professional, amb les seves idees i amb les seves participacions en diversos col·lectius. Vull deixar palesos, entre altres, uns fets que em van fer reflexionar: la seva decisió, compartida per la família, d’adoptar, i els estudis per a un millor enteniment de la llengua materna de la seva filla; la seva força en la lluita contra la malaltia i la seva serenitat en saber-la reconèixer sense deixar que la preocupació pogués influir ni en els amics que l’envoltaven ni en la vida familiar, ans al contrari, que la unió de tots fos una eina per poder-la véncer. Quim, jo no sóc tan valent, però el teu exemple m’encoratja a seguir aquest camí que ens has obert i que comporta esperit de treball, convivència, amistat i amor. L’acord del Consell de Redacció de dedicar-te una part important d’aquesta revista és un petit agraïment al teu sempre desinteressat esforç. Quim, com sempre, confiem en els teus consells, malgrat que siguin en aquest silenci que ens ha vingut imposat.
Sovint ens caldria reconèixer i homenatjar en vida, aplaudir els comportaments modestos, sincers, compromesos, però la condició humana ajorna aquests afalacs fins que ja no hi som.
Jo parlaria d’una discreció i d’una elegància personals. Sempre el tenies al costat i mai no passava al davant, tret que les circumstàncies ho exigissin.
I no obstant això, de totes les qualitats del Quim, aquella que més he valorat i valoro en les persones amb qui col·laboro és el comportament humà, és a dir, la qualitat humana de la persona, la seua consciència moral. I en aquest sentit, el Quim excel·lia. Persona entranyable, amic dels amics, servidor, company, i, a més a més, entregat i incondicional. Sempre a punt per a la reflexió, per a la millora.
(Ferran Rella)
Presentació del número 42 de la revista 'Arts' del Cercle de Belles Arts de Lleida dedicada a l'activista cultural Quim Minguell al Cafè del Teatre de Lleida (22/11/2016).
Autor: Xavier Magrinyà (Núvol. 5 de desembre de 2016)
... «Jo també vull ser kumbi, kumbi de secà». El dimarts 22 de novembre el Teatre del Cafè de l’Escorxador de Lleida va acollir l’acte de presentació del número 42 de la revista ‘Arts’ del Cercle de Belles Arts de Lleida. La sala del Cafè era plena, l’entrada es va fer petita de cop. Salutacions, presentacions, tertúlies indispensables; tot això abans de començar i encabat. Familiars, companys, amics, anònims, la gent; i també autoritats, el «poder». El nou número d’‘Arts’ tenia un contingut especial: estava dedicat íntegrament al Quim Minguell, activista cultural fill de Tàrrega i veí de Lleida. Fa un any que va deixar el seu llegat en mans dels companys, els altres activistes que, com ell, no paren quiets. Tots som necessaris, ens diuen.
