Revista ARTS: de Ponent al món: Introducció exposició

Primer número. Gener de 1990

   ARTS 

   Concepte de “no límits”, d’amplis horitzons, en relació amb la idea d’art i de cultura que desplega la revista a través de la tria i el tractament dels continguts, i la voluntat explícita de ser un instrument d’expressió pública d’idees, d’interessos, de preocupacions, de reconeixements, de presentació de l’actualitat cultural. 

   En el pas pels diferents consells de redacció trobem Manel Garcia que va dirigir la revista durant els primers cinc números per donar pas a Jordi Capdevila durant dos números més. A partir del número 7, la figura del director es dilueix en un consell de redacció en què hi continuen els dos directors anteriors i components del consell com Quim Minguell que hi participen des de l’inici.

Jordi Capdevila

Manuel Garcia

Quim Minguell

 

 Per ordre d’aparició als crèdits de la revista

Manel Garcia (1990-1995)                            

Jaume Vilella (1990-...)

Jordi Capdevila (1990- 1991)                       

Ermengol Tolsà (1990- 1991)

Quim Minguell (1990-2015)                         

Paco Esteve (1991)

Ramon Sans (1991)                                       

Josep M. Piqué (1993)

Toni Conejo (1994-1995)                             

Alfons Carrasquer (1995)

Francesc Gabarrell (1995-...)                         

Fernando Lázaro (1995-2001)

Elena Belló (octubre, 1996)                          

Francesc Català (1996-...)

Albert Barrientos (1998-2001)                                  

Alberto Velasco (2000-...)

Joan Talarn (setembre, 2000-...)                    

Jaume Mòdol (2000-2014)

Antoni Jové (abril, 2002)                              

Jordi Suïls (2002-2006)

Oriol Rosell (febrer, 2004-...)                        

Òscar Navasa (2004-2007)

Ramon Rubinat (2005-2013)                        

Josep Manuel Martínez (2010-2011)

Xesco Guillem (setembre, 2012-...)               

Jordi Soldevila (2013-2017)

Òscar Flores (2013)                                               

Manel Plana (2018-...)

Teresa Ibars (2018-...)                                   

Margarida Troguet (2018- febrer 2019)

   

   Era una publicació avantguardista dirigida per Enric Crous, que, segons els propis redactors, millor caldria anomenar Anti-Art. A la realitat objectiva, oposen la realitat interior i l’automatisme psíquic. En la presentació, rebutgen el decorativisme (al qual oposen l’estandard), la pintura de Rusiñol, l’escultura, etc. A la poesia floralista oposen els surrealistes. A Puig i Cadafalch, els arquitectes del G.A.T.C.P.A.C. A la dansa clàssica, un fos anònim, etc. I, per acabar: “Voldríem obtenir el baptisme d’anormals: la normalitat és l’ordinari”. Art publicava articles literaris i notes d’art, i les seccions “Noticiari”, “Cinema” i “Crítica de Teatre”. Van sortir 10 números, el darrer dels quals és de mig any 1934.

(Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. II, pàg. 457)

  

   

 20 / 25 / 40, tants números en una revista de lletres? ARTS s’ha trobat amb tants números que, gent de lletres com som, hem d’explicar-nos per fer-nos entendre.

   20 portades han estat les que han donat “la cara” a la nostra publicació en els darrers 21 números, d’aquí l’exposició en què les tornem a ensenyar generant un nou diàleg amb els autors que ens aporten la “nova” portada que avui ens farien. La segona xifra ens porta als 25 anys de la revista, ja que en el marc del Cercle de Belles Arts, el gener de l’any 1990, Manel Garcia Sarramona fundava la revista ARTS. I acabem amb la tercera, que representa els 40 números que han aparegut durant aquest camí, una xifra gens menyspreable en una publicació semestral.

   La revista, ja des del número 4, s’ha estructurat en diverses seccions més o menys fixes i a partir del 9 hi haurà uns grans apartats que passaran per l’“Entrevista”, relacionada amb el “Dossier central” i el “diversàrium”.

   Més endavant, al número 21, s’incorpora el “portfolio”, una mostra de dos fotografies de l’autor de la portada i “coses que he llegit”, en què un escriptor ens explica quin ha estat el llibre de la seua vida i per què. Així, si el “diversàrium” aporta tot allò d’opinió sociocultural a partir de qualsevol temàtica relacionada amb la revista, els dossiers són allà on anem al moll de l’os, és, podem dir, la gran aportació al debat cultural, on fem la fotografia del moment, on cerquem una reflexió crítica sobre allò que hem escollit per a cada número.

   En tots els dossiers ens hem “buidat”, no hi ha hagut mai la idea d’anar emplenant pàgines per tenir una nova revista, no hi ha hagut dos dossiers que hagin pogut comparar-se. Tots han quedat com aquell “estat de la qüestió” del tema i el moment que hem tocat i aquest és l’accent que hi posa ARTS, ens hem convertit en referents inevitables per estudiar alguns aspectes de la cultura de Lleida, ho diem sense vanitats, amb tota la humilitat, i amb la motivació de seguir treballant en aquesta línia que ens aporta l’energia per continuar.

   La premsa, de fet, no esdevé un mitjà social d’informació ordinari fins pràcticament a mitjan segle XIX.

   L’especialització, que avui dia en diríem comunicativa, de les revistes es deu principalment al fet que aquest tipus d’empreses comunicatives solen partir d’iniciatives intel·lectuals, de persones lletrades, de professionals liberals, (...), més o menys vinculades a entitats específiques (un ateneu, un centre excursionista, un partit polític, una empresa editorial etcètera.) amb la intenció pedagògica i instructiva de divulgació ideològica, cultural i de formació d’opinió social.

(Josep Borrell i Figuera)

  

  Urtx és una publicació de l'àmbit de les humanitats: història, geografia, arqueologia, antropologia, art, economia, sociologia, lingüística, museologia, arxivística, biografies... centrat en Tàrrega, l'Urgell i les comarques de la plana de Lleida.