Skip to Main Content

25 anys de l'Aula de Poesia Jordi Jové: Col.lecció Versos 32-50

Versos 32 (novembre 2002)

   

Jacobo Cortines

Il·lustracions: Àuria

Declaración

Si me ves de camino hacia el trabajo,

cansado al regresar, y entre los libros

hora tres hora batallando en vano

para hilvanar tres líneas con sentido,

que sepas que es un modo de decirte

desde mi mudo corazón: te quiero.

Versos 33 (desembre 2002)

Luis Muñoz

Il·lustracions: Àuria

Conocer

 

Es un calor del pecho,

una antesala al corazón de otro

que se acerca

-la nube de un poema,

el invierno del gato.

 

Luego es un tornillo

de ensamblaje,

una mirada fija.

(Inédito)

Versos 36 (novembre 2003)

Hèctor Bofill

Il·lustracions: Àuria

La revolució

(fragment)

 

 

“La meva dona i jo hem bricolat

el menjador, després recollirem

els nens i els avis i passarem

tot l’agost a la cas de la platja.”

Versos 42 (abril 2005)

Joaquín Ríos

Il·lustracions: Carina Àlvaro

Fruta del tiempo

(fragment)

Con la precisa urgencia, con la excusa,

llama templada, yo no sé por qué.

Se va, se va, pero me acepta

la red de una pregunta, el comentario

sin mala idea, el té.

Versos 46-47 (maig 2006)

Xavier Rodríguez Baixeras

Il.lustracions: Carina Àlvaro

Obriré la gran porta

Obriré la porta gran de ma casa

perquè hi entrin captaires,

lleteres,

venedors de mel.

 

I, com en un trull, aquest perfum

premsaré, tot plorant.

 

I tancaré. 

Versos 34 (març 2003)

Lorenzo Oliván

Il·lustracions: Àuria

 

Contrastadas visiones

 

Desde el centro del mar,

se intuyen siempre playas,

una línea sin fin de blanca arena,

perdida más allá del horizonte.

 

En cambio, en la espesura transparente

de algún desierto vasto,

espejea a lo lejos,

casi infinita, el agua, el agua fresca.

(Inédito)

Versos 37-40 (abril 2004)

Jordi Jové

Il·lustracions: Carina Àlvaro

Sueño

 

Encontré un sueño del que podía hablar.

Pasó de un salto al vacío

en el que ahora está,

en ninguna parte.

 

Encontré un sueño que fue verdad.

Versos 43-44 (abril 2006)

Félix Grande

Il·lustracions: Carina Àlvaro

Ayer en fondo

(fragment)

Son canas infantiles.

Recuerdos de la infancia.

Por ese tiempo aquel

tu figurilla blanca.

 

(Te imagino allí, breve,

al corro, con palabras

medias. Puras.

-El tiempo

El tiempo, el tiempo, hermana.) 

Versos 48-49 (abril 2007)

Isabel Escudero / Agustín García Calvo

Il.lustracions: Celina Àlvaro

Escudero

Condiciones de luna

tiene mi amante,

tan pronto creciente

como menguante;

y cuando es llena,

no sé qué me pasa,

que me da pena.

 

García Calvo

Cuando ya por poco te iba dando

por perdida, amor, y que tantas veces

“No” me habías dicho y que no, que nunca

más a mis brazos

Versos 35 (març 2003)

José María Micó

Il·lustracions: Àuria

Pájaro en mano

(fragment)

 

Tras el naufragio de mis soledades,

cuando el tiempo nos da los malos días

y se acaba el alcohol en las ciudades,

lleno el vaso de roncas melodías

 

Y escucho sin parar a aquel andoba

que algunas veces vive y otras veces

nos invita a deshoras a su alcoba

y apura el corazón hasta las heces;

 

(De Verdades y milongas)

Versos 41 (abril 2005)

Sebastià Alzamora

Il·lustracions: Carina Àlvaro

Les veus, VII

Com l’espiga latent que dins el gra

de blat, eixorc encara, amb poca pressa

pugna per madurar, i, persistint contra

l’aranya, la gelada i el pagès,

absorbeix l’aigua excessiva d’abril

de tal manera que després, robusta,

acaba desplegant-se erecta i surt

per fendir i per xuclar l’aire i la llum

des de dins, afuada per la gola,

 

així la bala accedirà al teu cor.

Versos 45 (abril 2006)

Jordi Julià

Il·lustracions: Carina Àlvaro

Cançó lleugera

(fragment)

Abraçada al teu cos,

una nit vaig sentir

una cançó lleugera

que parlava de mi.

 

Repetia amb cadència,

el teu cor adormit,

aquesta palinòdia:

“ara no, ara sí”.

 

(D’Hiverns suaus)

Versos 50 (juny 2008)

Il.lustracions: Celina Alegre

PRIÈRE

Gloire et louange à toi, Satan, dans les hauteurs

Du Ciel, où tu régnas, et dans les profondeurs

De l’Enfer, où, vaincu, tu rêves en silence!

Fais que mon âme un jour, sous l’Arbre de Science,

Près de toi se repose, à l’heure où sur ton front

Comme un Temple nouveau ses rameaux s’épandront!

 

PREGÀRIA

Glòria i lloança a tu, Satanàs, allà dalt,

al Cel, on vas regnar, i a les profunditats

de l’infern, on, vençut, en silenci somies!

Fes que l’ànima meva, sota l’Arbre, algun dia

a prop de tu reposi, quan damunt del teu cap,

igual que un Temple nou, les rames estendrà!

(Traducció Pere Rovira)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons