Il.lustracions: Carina Àlvaro
MAHALTA
VI FESTIVAL INTERNACIONAL DE POESIA DE LLEIDA
2011
D. SAM ABRAMS
VICENT BERENGUER
IGNACIO CHAO
ANNA CROWE
ROSA FABREGAT
TAJA KRAMBERGER
PERE JOAN MARTORELL
LORENZO OLIVÁN
ÁLVARO SALVADOR
M. Carme Rafecas
Il·lustracions: Rosa Franco
Bojos
Parla sol en un vagó del metro
sota l’esguard de la gent incòmoda.
Ell és un boig que pensa en veu alta
i els altres passatgers
són uns bojos que callen.
(Ser la nosa)
Jordi Virallonga
Il·lustracions: Andrea de Castro
Extraños en la noche
(fragment)
Viajan a oficinas, a otros pisos,
van de aeropuerto en aeropuerto,
leen prensa, cruzan mares, mercados,
Manhattan, Montjuïc, los cementerios.
Juan Carlos Elijas
Il·lustracions: Andrea de Castro
Balada de Berlín
(fragment)
Esta fue la ciudad, espejo y arte.
Las marionetas lánguidas de Bertolt,
las sórdidas butacas bajo el lago.
Esta fue la ciudad, relieve y muro.
La lengua de la historia en cada puerta:
columna de aire y fuego entierra el agua.
Sergio Gaspar
Il·lustracions: Carina Àlvaro
Parece que se besan. Las cases se aproximan: parece que se besan. Pero en medio arde el aire, la llama perfumada de la atmosfera, abrasando ese encuentro que tanto necesitan. Para no seguir siendo piedras y puertas y muros sabidos por los hombres, las casas se aproximan: parece que se besan. He acercado mis labios: ¿parece que las beso...? Y en medio no arde el aire, ni bosteza la luz, ni un pájaro se aburre de su canto. Realidad sin encuentro: encontré realidad. Entre mis labios y ella, ¿qué ha faltado en el mundo?
Josep Espunyes
Il·lustracions: Rosa Franco
Lo Segre a rampeu,
a sol ponent la Valira…
Ciutat de la Seu,
si per la pedra m’atreus,
què no serà per la vida!
(Alt Urgell, plany i passió)
Antònia Vicens
Il·lustracions: Andrea de Castro
Faig un salt de dansa immens
les puntes dels peus em
sagnen una sola de
les meves llàgrimes inunda
el carrer.
(Tots els cavalls)
XIAOHAI
小海
Il·lustracions: Andrea de Castro
Con las primeras luces de la mañana, yo,
Persona adicta a la primavera,
lamento hondamente el paso del tiempo.
Se retira el estruendo del sol,
y el Dongxiao del río se levanta.
Noviembre de 2005
Blanca Llum Vidal
Il·lustracions: Alba Rivadulla
Aquesta tendència a fer passar
la sang entre les mans, d’anar escampant
una fulgent flaire de mal…
aquest llençar-se
tranquil·lament cap d l’infern, esbatanar-lo
amb les dents com una cosa tova.
Punyetera flor (LaBreu Edicions, 2014)
Edició antològica de poemes d'Amaral, duet musical format per Eva María Amaral i Juan Vicente García Aguirre. L'obra gràfica que il·lustra aquestes pàgines és de l'artista Rosa Franco. A cura de Julián Acebrón i Amat Baró i editat per l'Aula de Poesia Jordi Jové, el volum inaugura una nova etapa dins la col·lecció Versos.
Il·lustracions: Rosa Franco
Y no hay nada que perder,
el cielo ya lo daban por ganado.
Ellos saben que su tiempo
es aquel que ahora ha comenzado.
Y nada les podrá detener.
Van como locos,
como locos, como locos van.
No les importa lo que piensen.
Van como locos,
Como locos, como locos van.
No les importa lo que puedan pensar.
(Hacia lo salvaje, Discos Antártida, 2011)
Pau Riba
Il·lustracions: Rosa Franco
Pets i contrapets
No tireu crispetes
contra la trompeta
quan toca el Pepet
que si se li embussa
peta pel darrera i
se li escapen pets
si veieu que solta,
com una escopeta,
pets i contrapets
feu com la Pepeta,
que usa la carpeta
com un parapet
Zoraida Burgos
Il·lustracions: Andrea de Castro
Al fons de l’existència del jo que no soc
l’irreal d’unes aigües salobres riu amunt,
aigua dolça, de llot, endinsant-se en la mar.
Ambigus, l’esglai dels peixos i el silenci.
A frec d’ermassos de sol i lluna lenta
S’obstina el cant d’uns blues i el camí encès, de sal.
(Blaus)
Lorna Crozier
Il·lustracions: Alba Rivadulla
Déu dels cavalls
Li agrada especialment posar-los en un Prat a la nit, mentre la neu cau, i tu no saps que són allí. Mentre descanses sobre els esquís, sents un sospir d’alçada, i quan aixeques el cap, un cavall et mira fixament –et veu tan clarament que les estrelles tartamudegen. Quelcom més elevat que el cavall –és el seu fantasma cobert de neu, un genet pàl·lid?- s’ajup cap a tu. El fred és la paraula feta carn, i lluny de cap consol, sents com s’enrosca al voltant del pit. Estranyament, no tens por, però no pots cridar ni fugir.
(Déu de les ombres, 2018)
