La lluita contra la pandèmia de la COVID-19 ha posat en evidència la importància de compartir el coneixement científic de manera immediata i oberta entre la comunitat investigadora. En el món modern, la circulació del coneixement científic s’ha anat fent mitjançant revistes a les quals se subscrivien investigadors, universitats, centres de recerca, hospitals, etc. a través de les seves biblioteques. La migració del contingut de les revistes al format digital i a internet va multiplicar la facilitat d'accedir al seu contingut, tot i que ha mantingut la necessitat de disposar de fonts de finançament per a subscriure-les. Els investigadors han pogut accedir als articles en qualsevol moment i des de qualsevol lloc sempre que la institució en la qual treballen subscrigués les revistes en què es publicaven.
La Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA, per la sigla anglesa) va iniciar, a la gènesi de l’Agenda 2030, una sèrie d’activitats per aconseguir que l’alfabetització universal fos el principal eix vertebrador del desenvolupament sostenible i que l’accés a la informació a través de les biblioteques esdevingués el procés natural de les persones per aconseguir el seu propi desenvolupament.
La cura i l’activisme de l’IFLA, juntament amb la tasca d’altres organitzacions del sector de la informació, va fer realitat que l’accés a la informació, la protecció del patrimoni cultural, l’alfabetització universal i l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació estiguessin recollits en el marc de l’Agenda i que es poguessin mesurar en l’ODS 16.
La Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Bibliotecàries (coneguda també amb la sigla anglesa IFLA: International Federation of Library Associations) fundada pel juny del 1929 a Edimburg i actualment amb seu a la Royal Library de l’Haia.
Té com a objectius promoure i facilitar la cooperació internacional entre biblioteques, llur organització, l’intercanvi de dades, etc. És organitzada en àrees: biblioteques públiques, biblioteques especialitzades, control bibliogràfic, organització i tecnologia, i educació i investigació. El seu assessorament s’estén a l’administració de biblioteques, la medicina del llibre, la normalització de la catalogació, intercanvi i les adquisicions, el préstec interbibliotecari, els edificis i el condicionament de les biblioteques, etc. Actua a través de cinc programes temàtics —l’UBCIM o Control Bibliogràfic Universal i MARC Internacional, l’UAP o Disponibilitat Universal de Publicacions, el PAC o Preservació i Conservació, l’UDT o Flux Universal de Dades i Telecomunicacions i l’ALP o Progrés de la Biblioteconomia en el Tercer Món— i temporals que tenen una durada de cinc anys. Anualment convoca una conferència general i bianualment un consell; l’any 1993 se celebraren a Barcelona. Edita, entre altres, les publicacions periòdiques ‘IFLA Journal’ i ‘Internacional Cataloguing and Bibliographic Control’ i les col·leccions IFLA Publications i IFLA Professional Reports .
El CSUC va participar en la 17a edició de la Conferencia Internacional sobre Bibliotecas Universitarias organitzada del 23 al 25 d’octubre a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM).
Amb el lema, “Las bibliotecas en el entorno abierto: educación, investigación, información y cultura” l’edició d’enguany ha tingut per objectiu intercanviar idees, compartir experiències i reflexionar al voltant de les tendències relacionades amb la vinculació i interacció entre les biblioteques universitàries, acadèmiques, especialitzades i de recerca en un entorn obert.
En concret, Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, va ser l’encarregat d’obrir l’esdeveniment amb la conferència magistral “Tendencias de futuro para las bibliotecas universitarias en un entorno de información digital“.
Les biblioteques son importants per Europa. Llocs fonamentals per a l’aprenentatge i la participación ciutadana. Finestres a la cultura i al patrimoni. Motors per a la innovació i la investigació.
L'Accés Obert (Open Access) promou l’accés lliure, gratuït, permanent i sense restriccions a la producció científica a través de la xarxa, amb l'objectiu d'afavorir-ne l'accessibilitat, la visibilitat i l'impacte. I a més:
Enllaç Accés Obert: https://bid.udl.cat/ca/investiga/acces-obert/
Les biblioteques universitàries estan cridades a actuar en la construcció de l’Agenda i amb els objectius que ha determinat, incorporant en les seves polítiques estratègiques i desenvolupament d’accions amb el que podríem resumir com a esferes marc: recerca, governança universitària, aliances i sinergies polièdriques en una aliança amb els diferents departaments universitaris. I tot amb un objectiu que ens és comú: La construcció d’un futur sostenible.
Els darrers anys han estat emocionants per a les biblioteques, especialment el treball dut a terme per l’IFLA i els més de 600 signants de la Declaració de Lió, juntament amb les organitzacions de la societat civil, biblioteques, associacions i bibliotecaris i bibliotecàries de tot el món, i els Estats Membres de les Nacions Unides.
L’objectiu era assegurar la inclusió de les biblioteques i l’accés a la informació (incloent la cultura, les tecnologies de la informació i la comunicació i l’alfabetització universal) en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (OFS) de les Nacions Unides de cara l’any 2030.
Avui el gran repte per a tothom és assegurar la inclusió de les biblioteques en els Plans Nacionals de Desenvolupament dels països, així com vetllar per a la seva implementació.
Cal generar dades que serveixin per monitorar, mesurar i avaluar l’activitat bibliotecària.
Les biblioteques s’han d’incorporar als plans de desenvolupament sostenible dels governs per tal que sigui visible la seva contribució.
Les biblioteques, dins de la Universitat, realitzen una tasca indispensable. Un aspecto clau en l’Agenda 2030.
Les biblioteques universitàries ocupen un lloc bàsic a les Universitats. Un recurs que és, sens dubte, una funció imprescindible. L’ensenyament i la investigació. La creació de nous coneixements i la transmissió a la posteritat de la ciència i la cultura. De la presenta i la futura.
Les biblioteques universitàries, especialitzades en la seva essència, són conservadores de la informació. Difusores del coneixement. Peces claus de les Universitats, esdevenen el termòmetre més important en el moment de valorar la qualitat universitària.
Les biblioteques universitàries estan vives, interactives. Resultat d’un treball continuat i constant.
Redoblar els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món amb apostes com:
. La digitalització de patrimoni.
