La ruta literària transcorre per espais amb els que Jesús Moncada a la seva novel.la Camí de Sirga va immortalitzar el desaparegut poble vell de Mequinensa.
Es tracta d’una passejada pel Parc de Riella, a l’extrem est del Passeig del Sió, durant la qual trobarem textos i poemes escrits així com representacions en gran format de poemes visuals de Guillem Vilador. El recorregut és circular.
Quan el paisatge es fa literatura
La seu de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació Mercè Rodoreda (IEC), és la Casa de Convalescència de l’Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al barri del Raval, on hi ha un dels pocs jardins penjants de la ciutat de Barcelona que, en memòria de l’autora, ha estat batejat amb el nom de «jardí Mercè Rodoreda», i que conté una mostra de les flors i plantes que cita en les seves obres.
L’itinerari pel jardí són divuit punts, en els quals hi ha unes plaques amb el nom en català de la planta, el nom científic i un fragment de l’obra de Mercè Rodoreda on consta el nom de la planta.
El camí transcorre per espais que han tingut una significació literària especial. El riu de Pamano dóna nom a la novel·la de Jaume Cabré "Les veus del Pamano", que pren la vall d’Àssua com a escenari principal. Enmig de la realitat i la ficció, hi apareixen els indrets amb major protagonisme, com és el cas de la població imaginària deTorena, entre d’altres.
Una passejada pels espais de Tortosa on va estar cobrint la guerra l’escriptor
A les dues d'aquesta tarda, Tortosa era una ciutat quasi demolida, evacuada per la població civil i sense cap soldat. Vint-i-quatre quilòmetres més amunt es lluitava aferrissadament per protegir Tortosa, l'objectiu feixista en la seva avançada cap al mar.” I es converteix en un dels darrers cronistes a abandonar el terreny de la Batalla de l'Ebre.
La seva darrera crònica fou el 18 d'abril de 1938, prop d'Amposta i amagat rere un camp de cebes contigu a la carretera de Tortosa i diu: “El Delta de l'Ebre té una terra bona i rica, i on creixen les cebes, demà hi haurà una batalla”
En aquesta ruta, es ressegueix la història literària a través dels autors catalans més destacables d'aquest període i del seu entorn més proper.
Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna per 
L’itinerari per la ciutat de Lleida recorre els espais on Màrius Torres va viure la infància i l’adolescència [punts 1-6], on va exercir un breu període de professional de la medicina i de cronista cultural [punts 7-11] i on la ciutat ha deixat marques per recuperar i homenatjar el poeta [punts 12-14].
A diferència d’altres escriptors, Màrius Torres no va crear un important univers literari on sovintegen els referents geogràfics i, quan aquests hi són, no descriuen o presenten uns indrets: més aviat es tracta d’elements del paisatge —de l’horta, de la ciutat vella, del trets més genèrics del riu o la boira—, que serveixen per evocar persones (el pare, a Molt lluny d’aquí) o etapes de la seva vida (la infància, a La Torre). És per això que la ruta no pot seguir paraules del poeta lligades a llocs concrets sinó que parteix de la seva biografia per esdevenir un marc d’informació sobre aspectes de la vida cultural i cívica al llarg del segle XX i a l’inici del nou mil·lenni. Així, aquesta proposta de ruta permet gaudir de l’obra literària de Torres, al mateix temps que s’assisteix a la recuperació i dignificació del patrimoni històric i cívic.
Màrius Torres : del poeta al lector per 
"Si em preguntessin quin dels meus llibres voldria salvar d'un incendi, escolliria aquest."
