L’any 2018, en un entrevista amb el periodista Antoni Bassas, l’escriptor Josep Maria Espinàs es defineix com un tafaner “Soc un tafaner” Assegura que practica la literatura de la curiositat, un virtut que l’ha portat a recórrer a peu pels camins del món, tal i com a ell li agrada definir-los. Els seus llibres de viatges formen part del catàleg de les biblioteques de la Universitat de Lleida. Vols viatjar amb ell? Doncs som-hi!
El Parrisal. Matarranya
Recorregut per l’Aragó que parla català. Segons l’escriptor, Xavier Fàbregas, sembla que Josep M. Espinàs no intenta res més que explicar una experiència personal de viatger empedreït que vol acostar-se, d’alguna manera, en pocs dies als habitants d’un territori complex i, socialment, difícil.
«Aquest és el viatge d’una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges.
La famosa “Mallorca venuda al turisme” conserva els antics parets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni hi pengen grans rètols comercials. He arribat a un forn seguint, carrer amunt, la flaire de pa. I he vist com es muntava a la plaça la fira de les herbes. He vist també l’interior de les cases, al centre de la taula un plat amb quatre o cinc llimones. La Mallorca sòbria, natural. Les gallines compartint un camp amb els xais. Na Margalida que fa punt mallorquí, “amb sa cadeneta”.
El català que es parla a Es Raiguer i a Es Pla m’ha embolcat cada dia amb un aire de mel i de poma. Aquesta és la Mallorca que he respirat. La de la gent que es fa tranquil·lament amiga. Les famílies successives, camí enllà, d’ametllers, garrofers i figueres. L’ordre i el ritme de l’illa de sempre. Un ritme que coincideix amb la meva acumulació d’anys, i així he viscut i he explicat Mallorca al compàs de la vida.»
( Editorial La Campana)
Un canvi radical de paisatge i de cultura. Una immersió profunda en la Castella dels paratges erms de Sòria i retrat de la seva gent.
Josep M. Espinàs havia decidit explorar un territori de boscos. Ja havia caminat per paisatges de vinyes i oliveres. Tenia previst un itinerari pel Berguedà: Santa Maria de Merlès, Casserres, Montmajor, Avià, Sant Maurici de la Quar… Abans que comencés el viatge, molts d’aquells boscos es van cremar, en una catàstrofe sense precedents. Però l’escriptor no va renunciar al seu projecte.
I així aquest llibre és el testimoni d’una experiència fora del corrent. Perquè Espinàs ha trepitjat els boscos calcinats, les seves sabates s’han cobert de cendra, i descriu amb una emoció continguda, i amb una qualitat literària excepcional, els colors i les olors, el silenci i la buidor que l’han acompanyat.
(Editorial La Campana)
La literatura de viatges de Josep M. Espinàs té el seu origen en aquest volum. Aquell «Viatge al Pirineu de Lleida», que Espinàs va fer l’any 1956 amb Camilo José Cela, va ser la partida de naixement d’un gènere narratiu.
La suggestió d’un temps en què el Pallars i l’Aran no tenien estacions d’esquí, els guàrdies civils anaven en bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d’una antiga fonda.
(Edicions La Campana)
La vida és apassionant per tot allò que té d’interpretable
Laxe, Camelle, Camariñas, Muxía, Lires, Corcubión, Fisterra… Noms que ens van arribar juntament amb les notícies sobre el chapapote. Què hi havia darrere d’aquests noms? Què pensava la gent, com vivia? Josep M. Espinàs ha caminat de poble en poble per la Costa da Morte, amb la mar a tocar, per un dels paisatges més bells, més imposants, més dramàtics de l’Atlàntic.
(Editorial, La Campana)
Matança del porc a Albelda
On és exactament la Llitera? Com s’hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l’Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d’interrogants per a molta gent.
(Editorial La Campana)
